Diferència entre revisions de la pàgina «Clement Attlee»

1.638 bytes afegits ,  fa 1 any
cap resum d'edició
}}
'''Clement Richard Attlee''' ([[Londres]], [[Regne Unit]], [[3 de gener]] de [[1883]] – [[8 d'octubre]] de [[1967]]) va ser un polític [[Regne Unit|britànic]] del [[Partit Laborista (Regne Unit)|Partit Laborista]], arribant al càrrec de [[Primer Ministre del Regne Unit]]. Fou distingit amb els títols de primer comte Attlee, primer vescomte Prestwood, cavaller de l'[[Orde de la Lligacama]], l'[[Orde del Mèrit (Regne Unit)|Orde del Mèrit]] i l'[[Orde dels Companys d'Honor]] formà part del [[Consell Privat del Regne Unit]] i soci de la [[Royal Society]].
 
Va ser líder del Partit Laborista de 1935 a 1955. El 1940, Attlee va entrar al govern de coalició de guerra i sota el lideratge de Winston Churchill, convertint-se, el 1942, en la primera persona que ocupava el càrrec de viceprimer ministre del Regne Unit. Va dirigir el Partit Laborista a una victòria inesperada en les [[Eleccions al Parlament del Regne Unit de 1945|eleccions generals de 1945]]; formant el primer govern laborista amb majoria absoluta i amb un mandat per implementar les reformes de postguerra. El marge de vots del 12 per cent respecte als conservadors segueix sent el més gran aconseguit per qualsevol partit en una elecció general de la història electoral britànica. El seu govern va aplicar una política keynesiana basada en l'esforç per assolir la plena ocupació i establir un sistema universal de serveis socials. En aquest context, el govern nacionalitzà grans empreses industrials, serveis públics i establí el [[Servei Nacional de Salut (Regne Unit)|Servei Nacional de Salut]]. Aquest programa va ser àmpliament acceptat (consens de postguerra) fins que [[Margaret Thatcher]] fou nomenada Primera Ministra britànica. Durant el mandat d'Attlee, una part de l'Imperi Britànic va assolir la independència: l'[[Índia]], el [[Pakistan]], [[Birmània]], [[Sri Lanka]], [[Jordània]] i [[Israel]].
 
Va ser reelegit amb una majoria estreta en les eleccions generals de 1950. L'any següent, Attlee va convocar eleccions generals, esperant augmentar la seva majoria parlamentària. No obstant això, va ser derrotat pels conservadors sota la direcció de Winston Churchill, tot i guanyar en vots.
 
Attlee és constantment classificat per acadèmics, crítics i el públic com un dels més importants primers ministres britànics,<ref>[http://www.ipsos-mori.com/researchpublications/researcharchive/poll.aspx?oItemId=661 Ipsos MORI: Rating British Prime Ministers. Rànquing de primers ministres britànics] www.ipsos-mori.com</ref> gràcies al fet d'haver liderat el govern que va establir el modern [[estat del benestar]] al Regne Unit i que reconstruí el país després de la [[Segona Guerra Mundial]].
925

modificacions