Diferència entre revisions de la pàgina «Clement Attlee»

cap resum d'edició
Fou un dels membres de la Comissió Simon, la qual havia d'estudiar la possibilitat d'atorgar autogovern a l'Índia, i romangué en el gabinet "d'Unió Nacional", que havia de fer front a la crisi econòmica de [[1929]], es retirà a la vida de partit i parlamentària, convertint-se en el virtual líder de l'oposició.
 
[[Fitxer:Attlee 1941 P 75.jpg|miniatura|esquerra|Attlee com a Lord del Segell Privat, visitant una fàbrica de municions el 1941]]
El [[1935]] arribà a ser el cap del Partit Laborista, càrrec que ostentaria durant els següents vint anys. En els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial, s'oposà a l'esperit apaivagador del Primer Ministre [[Neville Chamberlain]] enfront del creixement feixisme continental; defensà la causa de la [[Segona República Espanyola|República]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]], essent un ferm crític de la política de no intervenció que promovia el govern britànic. Va viatjar a Espanya a finals de 1937, visitant el Batalló Britànic de les Brigades Internacionals. Una de les companyies del batalló fou batejada "Major Clement Attlee" en el seu honor.{{sfn|Beckett|1998||pp=134–135}}
 
Ocupava encara el càrrec de líder de l'oposició quan va esclatar [[segona guerra mundial|la guerra contra]] l'[[Alemanya]] [[nazi]]. El desastre que suposà la [[campanya de Noruega (1940)|campanya de Noruega]] portà a una moció de censura contra Chamberlain el qual, tot i guanyar-la, va quedar políticament qüestionaqüestionat, i tot indicava que un govern de coalició amb el Partit Laborista era inevitable. Chamberlain resignarresignà del càrrec i, en formar-se el gabinet d'[[Unió nacional]] presidit pel nou Primer Ministre, [[Winston Churchill]], Attlee entrà al govern, primer com a Lord del Segell Privat i després, l'any 1942, com a Vice-Primer ministre, càrrec creat expressament. Així mateix, entrà a formar part del [[Gabinet de Guerra (Regne Unit)|Gabinet de Guerra]] presidit pel Primer Ministre i que incloïa, a banda d'Attlee i de Churchill, dos conservadors i un laborista.
 
Attlee va mantenir un perfil generalment baix però clau en el govern de guerra, treballant darrere de les escenes i en comitès per assegurar el bon funcionament del govern. En el govern de coalició, tres comitès interconnectats van dirigir el país amb eficàcia. Churchill va presidir els dos primers, el Gabinet de Guerra i el Comitè de Defensa, i Attlee el substituïa en aquests i responia al Parlament en nom del govern durant les absències de Churchill. El mateix Attlee va instituir, i posteriorment va presidir el tercer òrgan, el Comitè del Lord President, que era el responsable de supervisar els afers interns. Com Churchill estava més preocupat per supervisar l'esforç de guerra, aquest acord era adequat pels dos homes. Attlee mateix fou en gran mesura el responsable de crear aquests òrgans amb el suport de Churchill, per tal d'agilitzar la maquinària del govern i abolir moltes comissions. També va actuar com a conciliador al govern, suavitzant les tensions que freqüentment van sorgir entre els ministres laboristes i conservadors.{{sfn|Beckett|1998||pp=164}}<ref>{{ref-web |cognom=Crowcroft |nom=Robert |url=https://history.blog.gov.uk/2014/03/11/clement-attlee-enigmatic-out-of-time-and-formidable/ |consulta=20 gener 2019 |títol=Clement Attlee: enigmatic, out of time – and formidable |editor=Gov.uk}}</ref>
925

modificacions