Jaume Passarell i Ribó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 8:
Políticament era d'esquerres i ferm republicà, vinculat a [[Acció Catalana]]. Defensor dels febles, molt catalanista, però no dogmàtic. El seu subtil sentit crític el portà de vegades a criticar determinades actituds dels immigrants i dels obrers, com l'absentisme laboral.{{Sfn|Abras i Pou|1990|p=79}} A Barcelona continuà col·laborant, especialment, amb ''[[La Publicitat]]'', que sortí des del final de la Gran Guerra fins a [[1938]], fent no només de ninotaire i caricaturista, sinó que des dels anys 20 també en fou redactor, quan la publicació es vinculà, precisament, amb Acció Catalana. Com a periodista, els seus articles foren de caràcter seriós, en general crítics amb temes d'actualitat, habitualment amb fets succeïts a Badalona. Destaca un article on tractà la vaga obrera de la fàbrica [[Fàbrica G. de Andreis|G. de Andreis]] del costat dels obrers i publicà els sous minsos que pagaven altres empreses establertes a Badalona com la [[Societat Anònima Cros|Cros]] o la Galeta, provocant la clausura durant dues setmanes de ''La Campana de Gràcia''. Aquest fet fou criticat per Passarell en un nou article denunciant que no es podia dir la veritat a la premsa.{{Sfn|Abras i Pou|1990|p=78}}
Als anys 30 publicà diversos llibres, com ''Cent ninots i una mica de literatura'' (1930), on fa caricatures de diversos personatges acompanyant-les d'un text on els descriu en to franc i amistós, i altres de caire divulgador com ''Vida, obra i anècdotes d'En Santiago Rusiñol'' (1931), ''L'inventor Narcís Monturiol'' (1935) i ''Pompeu Fabra'' (1938). Amb la fi de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], el [[1939]] s'hagué de refugiar a França pel seu compromís pública amb la república demostrada amb diverses publicacions i alguns acudits anticlericals. S'hi estigué uns anys, però va tornar perquè havia deixat enrere la seva dona i el seu fill. Es desconeix quan va tornar exactament, però va estar un temps amagat a Barcelona i el [[1950]] es documentat a Badalona. Aquesta és una etapa dura i grisa de la vida de Passarell, no reprèn la seva vida professional anterior i no s'esforça per adaptar-se al nou temps, mostrant un rebuig sistemàtic de les manifestacions culturals catalanes del moment amb actitud d'amarguesa. Amb tot no restà inactiu, mantingué contacte amb intel·lectuals i artistes agrupats a [[Tiana]] al voltant de [[Lola Anglada]], i dibuixa i publica també per compte propi. Participà amb diverses aquarel·les a les exposicions de Belles Arts de Badalona el [[1950]] i [[1952]], aconseguint el segon premi i el premi especial, respectivament, i el 1954, sembla que per motius més econòmics que no pas per promoure la seva obra artística.
Va morir a Barcelona, poc després d'haver-shi traslladat a viure amb el seu fill.{{Sfn|Abras i Pou|1990|p=80}}
| |||