Pauline Viardot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
Se ha enlazado a una página donde se describe la obra de la compositora |
||
Línia 60:
Viardot fou amiga fidel del gran escriptor rus [[Ivan Turguénev]]. Les seves residències de camp, a Bougival, separades però construïdes al mateix terreny, han estat avui transformades en museus. La naturalesa veritable de la seva realitat és difícil de saber: era amor, era admiració?
Després de la seva retirada (el 1863), Pauline Viardot es dedicà a la composició (diverses [[opereta|operetes]], entre les quals ''[[:es:Cendrillon_(Viardot)|Cendrillon]]'' el 1903, sobre [[llibret]] de Turguénev) i a l'ensenyament del cant, que només dispensà a alumnes de sexe femení, al Conservatori Nacional de París.
Geni musical i teatral, Viardot, desapareguda quasi nonagenària en l'era del gramòfon, s'emportà a la tomba el so de la seva veu, que Camille Saint-Saëns comparà, per sinestèsia, a un gust: el de les taronges amargues. Ell li dedicà la seva òpera ''[[Samson et Dalila]]'' (1877).
| |||