Diferència entre revisions de la pàgina «Clement Attlee»

1.890 bytes afegits ,  fa 1 any
cap resum d'edició
 
[[Fitxer:Bevin Attlee H 42138.jpg|miniatura|El Secretari d'Afers Exteriors, [[Ernest Bevin]] (a l'esquerra), amb Attlee el 1945]]
Poc temps després d'assolir el poder, Attlee assistí a la [[Conferència de Potsdam]], en la que s'establí la divisió d'[[Europa]], es delimiten els camps d'influència de les grans potències i va tenir, en suma, origen inicial la [[Guerra Freda]]. Com a Primer Ministre, portà a terme una gran part de les reformes previstes en el programa socialdemòcrata, especialment l'extensió de la seguretat social a tota la població [[Britànica]] amb la creació del [[Servei Nacional de Salut (Regne Unit)|Servei Nacional de Salut]] (''National Health Service'') l'any 1949, per part del ministre de salut [[Aneurin Bevan]].
 
El problema més important que enfrontava el govern d'Attlee va ser l'economia, ja que l'esforç de guerra havia deixat a la Gran Bretanya gairebé en fallida. La guerra havia costat al país una quarta part de la seva riquesa nacional. Les inversions a l'exterior s'havien utilitzat per pagar el cost de la uerra. La transició a una economia de pau i el manteniment de compromisos militars estratègics a l'exterior van provocar problemes continus en l'equilibri del comerç. Això va resultar en el manteniment del racionament dels aliments i altres béns essencials per forçar una reducció del consum en un esforç per limitar les importacions, augmentar les exportacions i estabilitzar la lliura esterlina perquè la Gran Bretanya pogués sortir del seu greu estat financer.
 
L'abrupte final del [[Llei de Prèstec i Arrendament|programa de Prèstec i Arrendament]] nord-americà l'agost de 1945 va causar gairebé una crisi. Alguns alleujaments van ser proporcionats pel préstec angloamericà, negociat el desembre de 1945. Les condicions associades al préstec incloïen fer la lliura totalment convertible al dòlar dels Estats Units. Quan això es va introduir el juliol de 1947, va provocar una crisi monetària i la suspensió de la convertibilitat després de cinc setmanes. El Regne Unit es va beneficiar del Pla Marshall el 1948, i la situació econòmica va millorar significativament. Una altra crisi de la balança de pagaments el 1949 va forçar al canceller del departament d'economia, [[Stafford Cripps]], a la devaluació de la lliura.
 
Malgrat aquests problemes, un dels èxits més importants del govern d'Attlee va ser el manteniment de la ocupació laboral. El govern va mantenir la major part dels controls de guerra en l'economia, incloent-hi el control sobre l'assignació de materials i mà d'obra, i l'atur rarament va superar els 500.000, o el 3% del total de la mà d'obra.
 
Com a Primer Ministre, portà a terme una gran part de les reformes previstes en el programa socialdemòcrata, especialment l'extensió de la seguretat social a tota la població [[Britànica]] amb la creació del [[Servei Nacional de Salut (Regne Unit)|Servei Nacional de Salut]] (''National Health Service'') l'any 1949, per part del ministre de salut [[Aneurin Bevan]].
 
Així mateix, el govern d'Attlee també va dur a terme el seu compromís de nacionalitzar les indústries bàsiques, que com a conseqüència de la guerra moltes d'elles es trobaven en fallida, i serveis públics. El [[Banc d'Anglaterra]] i l'[[British Airways|aviació civil]] van ser nacionalitzats el 1946. Les [[Mina de carbó|mines de carbó]], els ferrocarrils, el transport per carretera i el canals es van nacionalitzar el 1947, els seguiren l'electricitat i el gas el 1948. La indústria de l'acer va ser nacionalitzada el 1951. L'any 1951, aproximadament el 20% de l'economia britànica formava part del sector públic. La nacionalització no va proporcionar als treballadors una major capacitat de decisió en el funcionament de les indústries en què treballaven. No obstant això, va produir importants guanys materials per als treballadors en forma de salaris més alts, reducció de la jornada laboral i millores en les condicions de treball, especialment pel que fa a la seguretat laboral.<ref>Pelling, Henry. ''The Labour Governments, 1945–51''.<!--publisher, page(s), ISSN/ISBN needed--></ref>
 
El fet més destacat de la seva política exterior fou la concessió de la independència a algunes de les zones més desenvolupades políticament de l'[[Imperi britànic]], tot i que no era un objectiu original d'Attlee: l'[[Índia]], [[Pakistan]] i [[Ceilan]], incorporant-les a la [[Commonwealth]]. Al mateix temps, els britànics es retiraren del [[Mandat de Palestina]]. D'altra banda, l'Imperi Britànic va intentar reafirmar-se com a potència mundial desenvolupant el seu propi programa nuclear mentre mantenia unes relacions estretes amb els [[Estats Units]] en el context de la [[Guerra Freda]], donant suport entusiasta al [[Pla Marshall]] i a la recentment fundada [[OTAN]].
 
== Retir ==
El [[1951]], derrotats els laboristes en les eleccions generals, Attlee abandonà el poder, mantenint-se com a cap del partit i de l'oposició. El [[1955]], després d'una viva polèmica en el si del laborisme i davant la necessitat de renovar l'estructura del mateix amb gent jove, es retirà del cap de l'organització, abandonà la vida política activa, malgrat que la seva influència moral i llur prestigi continuaren influint en les decisions dels nous líders. El 1955 accedí a la [[Cambra dels Lords]], després que li foufos concedit el títol de Comte Attlee per la reina [[Elisabet II]].
 
Attlee morí el 8 d'octubre de 1967 de pneumònia, a l'hospital de Westminster.{{sfn|Beckett|1998|}} Al seu funeral hi assistiren unes dues mil persones, entre elles el Primer Ministre [[Harold Wilson]] i el [[Duc de Kent]] en representació de la Reina. Les seves cendres foren enterrades a l'[[Abadia de Westminster]].<ref>{{ref-web |url=https://www.bbc.co.uk/news/uk-politics-22078727 |consulta=19 gener 2019 |títol=Prime ministers' funerals from Pitt to Heath |editor=BBC}}</ref>
925

modificacions