Diferència entre revisions de la pàgina «Clement Attlee»

cap resum d'edició
|signatura =
}}
'''Clement Richard Attlee''' ([[Londres]], [[Regne Unit]], [[3 de gener]] de [[1883]] – [[8 d'octubre]] de [[1967]]) va ser un polític [[Regne Unit|britànic]] del [[Partit Laborista (Regne Unit)|Partit Laborista]], arribant al càrrec de [[Primer Ministre del Regne Unit]] entre 1945 i 1951. Fou distingit amb els títols de primer comte Attlee, primer vescomte Prestwood, cavaller de l'[[Orde de la Lligacama]], l'[[Orde del Mèrit (Regne Unit)|Orde del Mèrit]] i l'[[Orde dels Companys d'Honor]] formà part del [[Consell Privat del Regne Unit]] i soci de la [[Royal Society]].
 
Va ser líder del Partit Laborista de 1935 a 1955. El 1940, Attlee va entrar al govern de coalició de guerra i sota el lideratge de Winston Churchill, convertint-se, el 1942, en la primera persona que ocupava el càrrec de viceprimer ministre del Regne Unit. Va dirigir el Partit Laborista a una victòria inesperada en les [[Eleccions al Parlament del Regne Unit de 1945|eleccions generals de 1945]]; formant el primer govern laborista amb majoria absoluta i amb un mandat per implementar les reformes de postguerra. El marge de vots del 12 per cent respecte als conservadors segueix sent el més gran aconseguit per qualsevol partit en una elecció general de la història electoral britànica. El seu govern va aplicar una política keynesiana basada en l'esforç per assolir la plena ocupació i establir un sistema universal de serveis socials. En aquest context, el govern nacionalitzà grans empreses industrials, serveis públics i establí el [[Servei Nacional de Salut (Regne Unit)|Servei Nacional de Salut]]. Aquest programa va ser àmpliament acceptat (consens de postguerra) fins que [[Margaret Thatcher]] fou nomenada Primera Ministra britànica. Durant el mandat d'Attlee, una part de l'Imperi Britànic va assolir la independència: l'[[Índia]], el [[Pakistan]], [[Birmània]], [[Sri Lanka]], [[Jordània]] i [[Israel]].
Attlee va mantenir un perfil generalment baix però clau en el govern de guerra, treballant darrere de les escenes i en comitès per assegurar el bon funcionament del govern. En el govern de coalició, tres comitès interconnectats van dirigir el país amb eficàcia. Churchill va presidir els dos primers, el Gabinet de Guerra i el Comitè de Defensa, i Attlee el substituïa en aquests i responia al Parlament en nom del govern durant les absències de Churchill. El mateix Attlee va instituir, i posteriorment va presidir el tercer òrgan, el Comitè del Lord President, que era el responsable de supervisar els afers interns. Com Churchill estava més preocupat per supervisar l'esforç de guerra, aquest acord era adequat pels dos homes. Attlee mateix fou en gran mesura el responsable de crear aquests òrgans amb el suport de Churchill, per tal d'agilitzar la maquinària del govern i abolir moltes comissions. També va actuar com a conciliador al govern, suavitzant les tensions que freqüentment van sorgir entre els ministres laboristes i conservadors.{{sfn|Beckett|1998||pp=164}}<ref>{{ref-web |cognom=Crowcroft |nom=Robert |url=https://history.blog.gov.uk/2014/03/11/clement-attlee-enigmatic-out-of-time-and-formidable/ |consulta=20 gener 2019 |títol=Clement Attlee: enigmatic, out of time – and formidable |editor=Gov.uk}}</ref>
 
== CapPrimer del Govern BritànicMinistre ==
[[Fitxer:Attlee with GeorgeVI HU 59486.jpg|miniatura|esquerra|Attlee amb Jordi VI, reunits després del triomf laborista a les eleccions de 1945]]
El gabinet d'Unió Nacional va durar fins a la derrota de l'Alemanya Nazi el maig de 1945. Tot i les intencions de Churchill i Attlee de fer-lo durar fins a la derrota del Japó, [[Herbert Morrisson]] va deixar clar que això no seria possible, convocant-se eleccions. Com a resultat de les [[Eleccions al Parlament del Regne Unit de 1945|eleccions del 5 de juliol de 1945]], que donaren un triomf clamorós i força inesperat al Partit Laborista, Attlee substituí en Churchill en el cap del [[Govern]], en uns moments què, a pesar de la victòria dels Aliats a Europa, es presentaven com a realment difícils per l'economia i la societat del país.
 
[[Fitxer:BevinPotsdam Attleebig H 42138three.jpg|miniatura|ElAttle Secretariamb d'Afersel Exteriors,president [[Ernestestatunidenc Bevin]]Harry Truman i el líder soviètic Iòsif Stalin (a l'esquerra),la ambConferència Attleede elPotsdam, 1945]]
Poc temps després d'assolir el poder, Attlee assistí a la [[Conferència de Potsdam]], en la que s'establí la divisió d'[[Europa]], es delimiten els camps d'influència de les grans potències i va tenir, en suma, origen inicial la [[Guerra Freda]].
 
===Economia===
El problema més important que enfrontava el govern d'Attlee va ser l'economia, ja que l'esforç de guerra havia deixat a la Gran Bretanya gairebé en fallida. La guerra havia costat al país una quarta part de la seva riquesa nacional. Les inversions a l'exterior s'havien utilitzat per pagar el cost de la uerraguerra. La transició a una economia de pau i el manteniment de compromisos militars estratègics a l'exterior van provocar problemes continus en l'equilibri del comerç. Això va resultar en el manteniment del racionament dels aliments i altres béns essencials per forçar una reducció del consum en un esforç per limitar les importacions, augmentar les exportacions i estabilitzar la [[lliura esterlina]] perquè la Gran Bretanya pogués sortir del seu greu estat financer.
 
[[Fitxer:Bevin Attlee H 42138.jpg|miniatura|El Secretari d'Afers Exteriors, [[Ernest Bevin]] (a l'esquerra), amb Attlee el 1945]]
L'abrupte final del [[Llei de Prèstec i Arrendament|programa de Prèstec i Arrendament]] nord-americà l'agost de 1945 va causar gairebé una crisi. Alguns alleujaments van ser proporcionats pel préstec angloamericà, negociat el desembre de 1945. Les condicions associades al préstec incloïen fer la lliura totalment convertible al dòlar dels Estats Units. Quan això es va introduir el juliol de 1947, va provocar una crisi monetària i la suspensió de la convertibilitat després de cinc setmanes. El Regne Unit es va beneficiar del [[Pla Marshall]] ela partir de 1948, i la situació econòmica va millorar significativament. Una altra crisi de la balança de pagaments el 1949 va forçar al canceller del departament d'economia, [[Stafford Cripps]], a la devaluació de la lliura.<ref name="A History of the British Labour Party">Thorpe, Andrew. (2001) ''A History of the British Labour Party'', Palgrave; {{ISBN|0-333-92908-X}}</ref>
 
Malgrat aquests problemes, un dels èxits més importants del govern d'Attlee va ser el manteniment de la ocupació laboral. El govern va mantenir la major part dels controls de guerra en l'economia, incloent-hi el control sobre l'assignació de materials i mà d'obra, i l'atur rarament va superar els 500.000, o el 3% del total de la mà d'obra.
 
===Estat del benestar===
ComEl agovern Primer Ministre,laborista portà a terme una gran part de les reformes previstes en el programa socialdemòcrata, especialment l'extensió de la seguretat social a tota la població [[Britànica]] amb la creació del [[Servei Nacional de Salut (Regne Unit)|Servei Nacional de Salut]] (''National Health Service'') l'any 1949, per part del ministre de salut [[Aneurin Bevan]].
 
===Nacionalitzacions===
Així mateix, el govern d'Attlee també va dur a terme el seu compromís de nacionalitzar les indústries bàsiques, que com a conseqüència de la guerra moltes d'elles es trobaven en fallida, i serveis públics. El [[Banc d'Anglaterra]] i l'[[British Airways|aviació civil]] van ser nacionalitzats el 1946. Les [[Mina de carbó|mines de carbó]], els ferrocarrils, el transport per carretera i el canals es van nacionalitzar el 1947, els seguiren l'electricitat i el gas el 1948. La indústria de l'acer va ser nacionalitzada el 1951. L'any 1951, aproximadament el 20% de l'economia britànica formava part del sector públic. La nacionalització no va proporcionar als treballadors una major capacitat de decisió en el funcionament de les indústries en què treballaven. No obstant això, va produir importants guanys materials per als treballadors en forma de salaris més alts, reducció de la jornada laboral i millores en les condicions de treball, especialment pel que fa a la seguretat laboral.<ref>Pelling, Henry. ''The Labour Governments, 1945–51''.<!--publisher, page(s), ISSN/ISBN needed--></ref>
 
===Política exterior===
El fet més destacat de la seva política exterior fou la concessió de la independència a algunes de les zones més desenvolupades políticament de l'[[Imperi britànic]], tot i que no era un objectiu original d'Attlee: l'[[Índia]], [[Pakistan]] i [[Ceilan]], incorporant-les a la [[Commonwealth]]. Al mateix temps, els britànics es retiraren del [[Mandat de Palestina]]. D'altra banda, l'Imperi Britànic va intentar reafirmar-se com a potència mundial desenvolupant el seu propi programa nuclear mentre mantenia unes relacions estretes amb els [[Estats Units]] en el context de la [[Guerra Freda]], donant suport entusiasta a la recentment fundada [[OTAN]].
 
925

modificacions