Xofar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
prova amb o sense notes
Etiqueta: editor de codi 2017
Referències #1Lib1Ref
Línia 1:
{{Treballant-hi}}
{{Infotaula instrument musical}}
Un '''xofar''' (de l'[[hebreu]] שופר) és un [[instrument musical]] de vent format per una [[banya]] de [[cabra domèstica|boc]]. Es fa servir en celebracions jueves, com les de [[Yom Kippur]] (Dia de l'Expiació) i [[Roix ha-Xanà]] (Cap d'Any). <ref>{{Ref-web|url=http://cudl.lib.cam.ac.uk/view/MS-ADD-00662/127|títol=Jewish prayer-book|consulta=25 September 2014|editor=Cambridge Digital Library}}</ref> Els xofars tenen molta varietat de mides i formes, depenent de l'elecció de l'animal i el nivell d'acabat. Apareix a la Bíblia, és l'únic instrument antic de la litúrgia jueva que ha sobreviscut a la destrucció del Segon Temple de Jerusalem pels romans al 70 dC i que encara s'utilitza avui dia.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Grove dictionary of musical instruments|url=https://www.worldcat.org/oclc/844074253|edició=Second edition|lloc=New York|isbn=9780199743391}}</ref>
 
== De la bíblia i de la literatura rabínica ==
Línia 9:
Al [[Temple de Jerusalem]], el xofar de vegades s'utilitza juntament amb la [[trompeta]]. El dia de Cap d'Any el principal acte es duia a terme amb el xofar, col·locat en el centre amb una trompeta a banda i banda; era fet de banya de [[cabra salvatge]] i tenia la forma recta, amb el broquet adornat amb or. Els dies ràpids el principal acte es va duia a terme amb les trompetes al centre i un shofar a banda i banda. En aquestes ocasions, el xofar era fet de banyes d'[[ovella]] corbades amb l'embocadura de plata. Al Yom Kippur de l'any jubileu l'acte es realitzava amb el shofar com el dia de Cap d'Any.
 
En el Roix ha-Xanà i altres festificatsfestivitats ([[Yom Kippur]]<ref>{{Ref-web|url=https://www.descobrir.cat/ca/agenda/yom-kippur-161029.php|títol=Yom Kippur|consulta=2019-01-21|cognom=Descobrir.cat|llengua=ca}}</ref>, [[Sukkot]], [[Péssah]] i la [[Xavuot]])<ref>{{Ref-web|url=https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/nom-programa/Els-jueus-i-el-so-del-xofar/audio/798252/|títol=Els jueus i el so del xofar|consulta=2019-01-21|nom=Catalunya|cognom=Ràdio|llengua=ca}}</ref> un sol sacerdot perfeccionà dos sacrificis en honor de la totalitat dels festius. En el Roix ha-Xanà, alguna cosa especial es va produir durant el sacrifici. Es diu que dos intèrprets de xofar tocaven notes llargues i un trompetista tocava notes breus. En conseqüència, el Roix ha-Xanà s'anomena Yom Teruah (dia de l'explosió). Per altra banda, les trompetes tenien "facturació superior". La Roix ha-Xanà 27, dóna suport a aquesta afirmació: "va Dir Raba o potser R. Joshua B. Levi: Quina és la garantia d'aquestes escriptures? – Perquè està escrit: 'Amb trompetes i el so del xofar es crida el ye abans del Rei en el Temple, es requereix trompetes i el so de la xofar; en altres llocs no.'<ref>{{Ref-publicació|cognom=Hoenig|nom=Sidney B.|article=Origins of the Rosh Hashanah Liturgy|publicació=Jewish Quarterly Review|url=https://www.jstor.org/stable/1453499?seq=1#page_scan_tab_contents|volum=57|data=1967|editorial=University of Pennsylvania Press|pàgines=312-331}}</ref>
 
De fet, al Yom Kippur, el xofar sonava per anunciar l'Any Jubileu (cada 50 anys, els jueus concedien el perdó, perdonaven deutes, concedien llibertat per als israelites, i els camps "passaran a ser propietat dels sacerdots". La primera notícia de xofar s'indica a Yovel (Any Jubileu—Lev. 25:8-13). De fet, al Roix ha-Xanà 33b, els savis pregunten per què el xofar sonava durant l'Any Jubileu. El Roix ha-Xanà 29a indica que en els anys ordinaris sonaven ambdós, xofars i trompetes, però a l'Any Jubileu només sonen els xofars. El rabí va crear la pràctica del xofar que sona cada Yom Kippur, no només a l'Any Jubileu (un cop cada 50 anys).
Línia 18:
 
=== Temps post-bíblics ===
En els temps postbíblics, el xofar encara era àmpliament utilitzat per a la senyalització, no només com a alarma, sinó també amb intencions simbòliques per a les denúncies de catàstrofes naturals o provocades per l'home, com ara sequeres, fam o ràbia i jubilació (la paraula "jubileu" es deriva del nom d'una forma especial de l'instrument, el xofar ''ha-yovel''), una pràctica encara es fa avui dia entre els sefardites.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Grove dictionary of musical instruments|url=https://www.worldcat.org/oclc/844074253|edició=Second edition|lloc=New York|isbn=9780199743391}}</ref>[[Fitxer:Old_Jerusalem_Yochanan_ben_Zakai_Synagogue_Oil_and_Shofar_for_the_Messiah.jpg|miniatura|Vella sinagoga [[Yohanan ben Zakai|Yochanan ben Zakkai]] de Jerusalem—una ampolla d'oli i un xofar per a la unció de l'esperada [[Messies jueu|Mashiach]].<ref><div>S'ha dit que quan la mashiach ve, els Sefardites comunitat estarà llest per anoint-lo i explotar la shofar per anunciar la seva arribada. Diu la llegenda que hi ha un túnel de sota la Yohanan Ben Zakkai sinagoga que condueix directament a la [[Mont Sinaí]].</div></ref>]]
A l'inici de la [[Diàspora jueva|diàspora]], durant la curta durada de la prohibició de tocar instruments musicals, el xofar va tenir més ús, com a senyal de dol per la destrucció del temple. La declaració de l'origen de la prohibició de fet va ser posar música a si mateixa com la pietat "Al Naharoth Bavel" durant uns quants segles de la prohibició. (Una orquestra completa va tocar al temple. La prohibició era perquè no es donés per suposat, d'aquí la redacció de la prohibició, "si m'oblido de tu o de Jerusalem, amb la meva principal alegria...".). El shofar continua per anunciar l'Any Jueu any,<ref><div>Kitzur Shulchan Aruch 128:2</div></ref> i l'observació de la lluna nova,<ref><div>Arakhin 11a–b; Shabbos 35</div></ref> per a introduir el [[Sàbat]],<ref><div>Shabbos 35</div></ref> per dur a terme el manament del so al [[Roix ha-Xanà]], i per marcar el final de la dia de dejuni del Yom Kippur, una vegada que els serveis s'han acabat a la tarda.<ref><div>Kitzur Shulchan Aruch 133:26</div></ref> S'han descartat altres usos seculars (vegeu una excepció notable unes seccions més avall).<ref><div>[[Judith Kaplan Eisenstein]], ''Patrimoni de la Música'', Nova York: UAHC, 1972, pp. &#x20;44-45.</div></ref>
 
El xofar s'associa principalment amb el Roix ha-Xanà; de fet, Roix ha-Xanà s'anomena {{Transl|he|Yom Teruah}} (o {{Transl|he|Yom T'ruah}} 'dia del buf del xofar'). Al [[Mixnà]] (llibre de primeres lleis rabíniques derivat de la [[Torà (llei jueva)|Torà]]), la discussió se centra en la primacia del xofar en el moment abans del [[Setge de Jerusalem (70)|Sete de Jerusalem (70)]]. De fet, el xofar va ser el centre de l'acte, amb dues trompetes de plata interpretant un paper menor. En altres festivitats solemne, fasts, i a les celebracions de lluna nova, destacaven dues trompetes de plata, amb un xofar interpretant un paper menor. El xofar s'associa també amb l'Any Jubileu en el qual, cada cinquanta anys, la llei Jueva promou l'alliberament de tots els esclaus, la terra i els deutes. El seu so al Roix ha-Xanà anuncia l'any jubileu, i el seu so al Yom Kippur proclamar l'alliberament dels deutes.
Línia 42:
 
* Qualsevol que no estigui obligat a complir amb la mitsvà de sonar el xofar no pot complir el manament per (cobrir) un altre el deure del qual és realitzar la mitsvà.
* Encara que una dona (que és exempta d'aquestaaquest mitzvpamitsvà perquè és el moment obligat) no pot bufar el xofar per als homes (que el seu deure és realitzar la mitsvà), una dona el pot tocar per si mateixa i per a les altres dones. De la mateixa manera, pot dir una oració sobre el mitsvà tot i que no és obligatòria (l'oració ha de contenir les paraules "asher nen'shanu b'mitzvotav v'tzivanu", "qui va pagar nosaltres amb els Seus manaments [mitzvot] i manar-nos a ...", però les dones no estan comandades en aquest mitsvà).
* Només un home lliure (no un esclau que esdevé lliure al mes següent) pot ser Ba'al Tekiah<ref><div>Shulchan Aruch, Orach Chaim 589:1-6</div></ref>
 
Línia 62:
La banya és aplanada i configurada per l'aplicació de calor, que suavitza el material. Es fa un forat a la punta de la banya natural (el broquet) i es buida l'interior. Es toca com un instrument de broquet europeu, on el músic bufa a través del forat/broquet, fent que la columna d'aire a l'interior el faci vibrar. Els xofars sefardites solen tenir un tall similar al d'un instrument europeu, com la [[Trompeta|la trompeta]] o la [[Trompa (instrument)|trompa]], però més petit. Els xofars asquenazites no.
 
Com que el buidat del xofar és irregular en la forma, els [[Harmònic|harmònics]] obtinguts quan es toca poden variar: mésels queintervalsintervals obtinguts, que sempre solen ser de cinquena,2n teneni una3r quartainterval, oaquí finsvarien ientre totel poden4t feri un6è.<ref>{{Ref-llibre|títol=The intervalGrove dedictionary sisenaof musical instruments|url=https://www.worldcat.org/oclc/844074253|edició=Second edition|lloc=New York|isbn=9780199743391}}</ref><gallery widths="250" heights="200">
Fitxer:Liten askenasisk sjofar 5380.jpg|Un petit xofar fer a partir d'una banya d'ovella.
Fitxer:Jemenittisk sjofar av kuduhorn.jpg|Un xofar fet a partir de la banya d'un cudú.
Línia 71:
 
=== Fundacions a Talmud i Torà ===
La ''tekiah'' (תקיעה) i ''teruah'' (תרועהsons esmentats en la [[Tanakh]] eren, respectivament, el [[Registre greu|baix]] i [[To agut|aguts]]. La ''tekiah'' (o ''t'kiah'' o ''t'qiah'') és un so pla, profund, que acaba de manera abrupta; la ''teruah'' (o ''t'ruah''), un [[trinat]] entre dos tekiahs. Aquests dos sons, que constitueixen una sola unitat de buf del xofar, van ser tocats tres vegades durant un servei afegit especialment per [[Roix ha-Xanà]]: primer en honor de [[Déu]]<nowiki/>'s kingship (''malchiyot'' o ''malchuyot'')); al costat de recorda la vinculació d'Isaac, per tal de causar la congregació per recordar abans de [[Déu]] (zichronot); i un tercer temps per complir amb el precepte sobre el xofar (xofrot).
 
La paraula ''teruah'' (un so trencat) apareix tres vegades a la Bíblia, en el context del xofar, de la qual el Talmud<ref name="Rosh Hashanah 34a"><div>Rosh Hashanah 34a</div></ref> deriva la regla dels tres sons que s'han de fer.
Línia 101:
* Tarat tres vegades, fent nou bufades
 
Alternativament, tot i que no satisfà gaire, algunes comunitats toquen una sola sèrie de ''tashrat-tashat-tarat'' sense triplicat. Això també pot complir amb el requeriment de trenta ràfegues, si ''tekiah'' comptabilitza com una nota, ''shevarim'' tres i ''teruah'' nou.<ref>{{Ref-web|url=http://www.chabad.org/holidays/JewishNewYear/template_cdo/aid/4837/jewish/Shofar.htm|títol=Shofar-Call to Action|consulta=6 November 2011|editor=Chabad}}</ref> Independentment, totes les autoritats halachic<ref><div>Kitzur Shulchan Aruch 129:17, i seg.</div></ref> ensenyen que un ha de seguir el que marca la comunitat.
 
Independentment, totes les autoritats halachic<ref><div>Kitzur Shulchan Aruch 129:17, i seg.</div></ref> ensenyen que un ha de seguir el que marca la comunitat.
 
=== La pràctica moderna ===
Linha 109 ⟶ 107:
És habitual escoltar 100 o 101 sons a la sinagoga, tot i que el requisit mínim és sentir 30 sons.
 
El xofar es tocava just abans, durant i després de la pregària Musaf a [[Roix ha-Xanà|Rosh Hashanah]]. Per la que sona just abans de Musaf, després de la lectura de la Torà, es reciten versets rellevants de la Bíblia, seguit de dos obsequis: un sobre el manament Bíblic de "sentir el so del xofar" i la benedicció de Shehecheyanu. Després es bufen trenta ràfeguestocs. En la pregària mateixa Musaf, el xofar se sonava tres vegades durant l'oració en silenci, i després tres vegades més durant la repetició del líder. Per a cadascun d'aquests tocs, es reciten deu seleccions adequades de la Bíblia, seguit de la benedicció, seguiti finalment per una sèrie de deu tocs de xofar. Després de la repetició del líder de la Musaf acaba la pregària, i hi ha una darrera sèrie de deu (o onze, depenent de la comunitat) de tocs de xofar. (Algunes comunitats no toquen el shofarxofar durant el silenci de la pregària Musaf, en comptes de bufar lesels 30 ràfeguestocs després de la repetició del líder. Després d'acabar el servei, s'acostuma a tocar una altra sèrie de trenta ràfeguestocs per "confondre [[Satan|Satanàs]]".
 
Segons la tradició sefardita, es toquen un total de 101 ràfeguestocs, corresponent als 100 crits de la mare de Sisera, el capità de l'exèrcit de Jabin que no va tornar a casa després de ser assassinat per [[Jael|Yael]] (Jutges 5:28). Un crit és afegit per simbolitzar l'amor legítim d'una mare en dol pel seu fill.<ref>{{Ref-web|url=http://www.chabad.org/holidays/JewishNewYear/template_cdo/aid/4387/jewish/100-Sounds.htm|títol=One Hundred Sounds|consulta=6 November 2011|nom=Eliyahu|cognom=Kitov|editor=Chabad.org}}</ref><ref><div>Arthur L. Finkle, ''Shofar: la Història, la Tècnica i la Llei Jueva'', (Saarbrücken, Alemanya: Hadassah Paraula, de Premsa, de 2015)</div></ref>
 
== Ús en els temps moderns ==
Linha 129 ⟶ 127:
=== Úsos musicals no religiosos ===
[[Fitxer:PikiWiki_Israel_4104_Shlomo_Bar.JPG|miniatura|Un músic bufa el shofar durant una actuació per Shlomo Bar, 2009.]]
En la música pop, el xofar és utilitzat per l'Israelià [[Folk metal|Folk Metal]] de la banda de Salem en la seva adaptació de "''Al Taster''" (Salm 27). El trompetista Lester Bowie va tocar un xofar amb l'Art Ensemble of Chicago. En la versió cinematogràfica del musical ''Godspell'', el primer acte comença amb membres de l'elenc i David Haskell toca el xofar. En les seves actuacions, el compositor i cantant israelí Shlomo Gronich utilitza el xofar per produir una gamma molt àmplia de notes.<ref>{{Ref-web|url=https://www.abrahamfund.org/|títol=Abraham Fund|consulta=2019-01-21}}</ref> Des de l'any 1988 el compositor nord-americà establert a Roma Alvin Curran té el projecte ''Shofar'' amb composicions per a solistes de xofar en combinació amb conjunts naturals i sons electrònics. [[Madonna]] ha utilitzat un xofar per Yitzhak Sinwani al [[Confessions Tour]] i a la cançó "Isaac" de l'àlbum ''Confessions on a Dance Floor'', basada en Im Nin'alu. El 2003, al Howard Stern Espectacle presentava un concurs anomenat "Blow the shofar", que demanava a les persones que trucaven que identfiquéssin correctament cançons populars tocades amb aquest instrument. De vegades s'utilitza a [[Música clàssica|la música clàssica]]. L'oratori [[Els Apòstols|''Els Apòstols'']] d'[[Edward Elgar]] inclou el so d'un xofar, encara que altres instruments, com ara el [[fliscorn]], són habitualment utilitzats en el seu lloc.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Grove dictionary of musical instruments|url=https://www.worldcat.org/oclc/844074253|edició=Second edition|lloc=New York|isbn=9780199743391}}</ref>
 
El xofar ha estat utilitzat en una sèrie de pel·lícules, tant com un efecte de so com a part de la banda sonoar. [[Elmer Bernstein]] incorporava el xofar en diverses pistes per a la seva partitura de [[Els Deu Manaments]] de [[Cecil B. DeMille]], un dels tocs de xofar enregistrat per Bernstein seria més tard reutilitzada per el so d'editors d'''[[Star Wars episodi VI: El retorn del Jedi|El retorn del Jedi]]'' per els tocs de crida dels Ewoks. A la partitura d'[[Alien]] de [[Jerry Goldsmith]] i ''el Planeta dels Simis,'' també s'incorpora el xofar en la seva orquestració.
Linha 135 ⟶ 133:
=== Festa i protesta ===
El xofar s'ha de sonar com un senyal de victòria i celebració. Els jueus ancians van ser fotografiats tocant múltiples xofars després d'escoltar que els nazis es va lliurar el 8 de Maig de 1945. El xofar ha jugat un paper important en el moviment pro-Israel i sovint es toca a la Salutació de la Desfilada d'Israel i a altres manifestacions pro-Israel.
 
== El xofar a Catalunya ==
Segons conta la llegenda, [[Otger Cataló]], després de segles de captivitat de Catalunya sota el domini dels àrabs, va ser sonar una banya o xofar a la muntanya de Montgrony, i atrets pel seu so van arribar nou cavallers, que junts van alliberar la terra.<ref>{{Ref-web|url=https://vernaclistes.blogspot.com/search/label/Otger%20Catal%C3%B3|títol=Blog VERNACLE|consulta=2019-01-21|llengua=ca}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.cch.cat/pdf/salat09.pdf|títol=El significat universal dels símbols identitaris catalans: “ La banya d’Otger Cataló”|consulta=21-01-2019|llengua=català|editor=|data=}}</ref> Cada 9 de setembre (que coincideix amb la festa de Roix ha-Xanà), per Sant Otger, se celebra aquesta victòria.
 
== Vegeu també ==
 
* [[Fem-Dkar]]
* [[Erkencho]]
* [[Shankha]]
* Shofar bufa
 
== Referències ==
Línia 150:
* Arthur l. Finkle, Shofar Sounders Reference Manual at the Wayback Machine (archived 26 October 2009), LA: Torah Aura, 1993
* Montagu, Jeremy. 2016. ''The Shofar: Its History and Usage.'' Rowman and Littlefield Publishers.
*Montes, Maria. [https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/nom-programa/Els-jueus-i-el-so-del-xofar/audio/798252/ Els jueus i el so del shofar], dins Els sons de l'Edat Mitjana. Catalunya Ràdio: Barcelona, 2014. [Consultat: 21-01-2019]
 
== Enllaços externs ==