La ''tekiahtequiah'' (תקיעה) i ''teruahteruà''<ref>{{Ref-llibre|cognom=1950-|nom=Estanyol i Fuentes, M. Josep (Maria Josep),|títol=Judaisme a Catalunya, avui|url=https://www.worldcat.org/oclc/50684788|edició=1. ed|data=2002|editorial=Pòrtic|lloc=Barcelona|isbn=8473067541}}</ref> (תרועהsons esmentats en la [[Tanakh]] eren, respectivament, el [[Registre greu|baix]] i [[To agut|aguts]]. La ''tekiahtequià'' (o ''t'kiah'' o ''t'qiah'') és un so pla, profund, que acaba de manera abrupta; la ''teruahteruà'' (o ''t'ruah''), un [[trinat]] entre dos tekiahstequiàs. Aquests dos sons, que constitueixen una sola unitat de buf del xofar, van sereren tocats tres vegades durant un servei afegit especialment per [[Roix ha-Xanà]]: primer en honor de [[Déu]]<nowiki/>'s kingship (''malchiyot'' o ''malchuyot'')); al costat de recorda la vinculació d'Isaac, per tal de causar la congregació per recordar abans de [[Déu]] (zichronot); i un tercer temps per complir amb el precepte sobre el xofar (xofrot).
La paraula ''teruah'' (un so trencat) apareix tres vegades a la Bíblia, en el context del xofar, de la qual el Talmud<ref name="Rosh Hashanah 34a"><div>Rosh Hashanah 34a</div></ref> deriva la regla dels tres sons que s'han de fer.
