Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Orígens: ampliar info
Línia 40:
* [[El dolmen del collet de Su a Pinós]]
 
Aquesta activitat arqueològica beneficià les col·leccions del museu, de la mateixa manera, des de l'inici del segle XX fou palès la necessitat de completar i enriquir les col·leccions arqueològiques adquirint materials a particulars, antiquaris i col·leccionistes. Materials celtibèrics de la zona de Sòria, com Quintanas de Gormaz o UXama[[Uxama Argaela|Uxama]], o el [[Tresor de Torredonjimeno]] d'època visigoda entraren a formar part de les col·leccions arqueològiques.
 
=== DècadaEl delsMuseu anysd'Arqueologia 30a Barcelona ===
ElL'any 1932, la Generalitat republicana funda el nou Museu d'Arqueologia de Catalunya a l'edifici on es troba actualment i el 3 de novembre del 1935 s'inaugurà el Museu Arqueològic de Barcelona sota la direcció de [[Pere Bosch i Gimpera]], i s'ubicà a l'antic [[Palau de les Arts Gràfiques]] a Montjuïc, edifici construït arran de l'[[Exposició Internacional de Barcelona de 1929]] i, posteriorment, condicionat per l'arquitecte [[Josep Gudiol i Ricart|Josep Gudiol]] per convertir-lo en instal·lació museística. Fou la institució encarregada de custodiar les col·leccions de l'antic [[Museu de Santa Àgata]], les del [[Museu de la Ciutadella]], material reunit per la [[Junta de Museus]] i per l'[[Institut d'Estudis Catalans]], i altres col·leccions de procedència privada.
 
La seu del Museu s'ubicà a l'antic [[Palau de les Arts Gràfiques]] a Montjuïc, edifici construït arran de l'[[Exposició Internacional de Barcelona de 1929]] i, posteriorment, condicionat per l'arquitecte [[Josep Gudiol i Ricart|Josep Gudiol]] per convertir-lo en instal·lació museística. Després de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], la gestió del museu quedà en mans de la [[Diputació de Barcelona]]. El seu treball se centrà en la salvaguarda del patrimoni arqueològic. Més endavant, el 1995, la Diputació en transferí la gestió a la [[Generalitat de Catalunya]] i d'aquesta manera passà a formar part del [[Museu d'Arqueologia de Catalunya]].<ref name="AFB2007">{{Cita Barcelona fotografiada|pàgina=162}}</ref>
Durant la Guerra Civil, el museu, acabat d'inaugurar, salvaguardà el patrimoni arqueològic buidant vitrines, emmagatzemant les peces en caixes, algunes de les quals partiren a Ginebra o protegint amb sacs de sorra o parets de totxo les peces més voluminoses com ara els mosaics del Circ i el de les Tres Gràcies. També, des de l'inici de la guerra, arribaren al museu peces i col·leccions complertes per a la seva protecció, com fou el cas del tresor de Tivissa.
 
Després de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], la gestió del museu quedà en mans de la [[Diputació de Barcelona]] que rebatejà el nom del museu com a Museu Arqueològic de Barcelona. El seu treball se centrà en la salvaguarda del patrimoni arqueològic, ja que les col·leccions s'incrementaren a un ritme menor que en moments anteriors. S'enllestiren les sales de prehistòria i, als anys 60, s'inaugurà la sala ibèrica i les sales monogràfiques dedicades al vidre. durant els anys 70 es crearen els laboratoris fisicoquímic i antropològic, i ja als anys 80 el paleoecològic.
 
Més endavant, el 1995, la Diputació en transferí la gestió a la [[Generalitat de Catalunya]] i d'aquesta manera passà a formar part del [[Museu d'Arqueologia de Catalunya]].<ref name="AFB2007">{{Cita Barcelona fotografiada|pàgina=162}}</ref>La col·lecció del MAC Barcelona fou i és enriquida gràcies a la incorporació d'objectes i conjunts procedents d'excavacions recents i que foren cedits en dipòsit per altres institucions museístiques catalanes o bé per la pròpia Generalitat de Catalunya. En aquest sentit destaca el cos i aixovar de la [[Senyora de les Muntanyes de Montanissell]] o les eines de fusta de [[la Draga]], Banyoles.
 
== Exposició permanent ==