Comtat d'Edessa: diferència entre les revisions

El [[1095]] el nou papa [[Urbà II]] va cridar a la guerra santa contra els musulmans que ocupaven [[Jerusalem]] i d'altres emplaçaments religiosos a Palestina i ajudar a l'[[Imperi Bizantí|emperador bizantí]] [[Aleix I Comnè]] a combatre els [[turcs]] que estaven envaint les seves terres a l'[[Àsia Central]] i [[Pèrsia]]. La febre de les croades es va estendre per Europa, amb les promeses del Papa del perdó de tots els pecats per tots els que hi participessin i per les expectatives de riqueses i terres que es podien arrabassar dels musulmans. L'emperador Aleix va pressionar els croats perquè l'ajudessin a expulsar els turcs de les seves terres; una empresa que els croats consideraven secundària respecte a les campanyes a Palestina. A més, Aleix volia que els croats li juressin lleialtat. Finalment Godofred[[Godofreu de Bouillon]] i els altres cavallers van accedir a pronunciar una versió modificada del jurament, comprometent-se a retornar algunes terres a l'emperador bizantí. La primavera dedel [[1097]] els croats van marxar cap a la guerra.

Durant la campanya croada cap a Jerusalem es va aconseguir repel·lir les forces [[seljúcida|seljúcides]] a la [[Batalla de Dorilea (1097)]], aquell mateix any s'[[Setge d'Antioquia (1097-1098)|assetjàassetjaren Antioquia]], que molts veien com una causa perduda. Tant és així que alguns croats van decidir tornar a Europa, i Aleix I va decidir no enviar-hi l'ajuda promesa. Quan els croats van aconseguir prendre la ciutat, van decidir que el seu jurament a l'emperador bizantí quedava des d'aleshores sense efecte. Després d'aquesta victòria, els croats estaven dividits sobre el camí a prendre.

El comtat d'Edessa no és realment una creació de la [[Primera Croada]]. El 1050, la vila era encara [[Imperi Bizantí|bizantina]], fins que l'armeni [[Filaretos Bracamios]] se n'apoderà el [[1077]]. Ell era aleshores al capdavant d'un principat que s'estenia des d'[[Antioquia de l'Orontes]] a [[Edessa (Turquia) |Edessa]]. El seu poder i la seva situació geogràfica molestava els turcs [[seljúcides]], que li prengueren ràpidament la major part de les seves terres, deixant-li només la rodalia de [[Marash]].<ref>{{sfn|Grousset|1934|p=50-454}}</ref>

EdesaEdessa fou presa el [[1087]] pels seljúcides, després d'una campanya que començà el [[1086]],<ref>Jean-Claude {{sfn|Cheynet (dir.), ''Le monde byzantin'', vol. II : ''L'Empire byzantin (641-1204)'', coll. «Nouvelle Clio — L'histoire et ses problèmes», |2006|p. =433., Presses universitaires de France, Paris, 2006, {{ISBN|978-2-13-052007-8}}</ref> i el soldà seljúcida [[Màlik-Xah I]] confià la vila a l'emir turc [[Buzan]] Şanlıurfa(mort el 1094). A la mort de Màlik-Xah (1092), el seu germà [[Tutuix I]] provà d'atacar els seus nebots per apoderar-se del soldanat, i obligà Buzan i Aq Sunqur al-Hajib, governador d'[[Alep]], a acompanyar-lo en la seva expedició. Tanmateix, en el moment de la batalla decisiva, els dos governadors abandonaren Tutuş. Aquest últim, aleshores, fou obligat a retirar-se, però atacà Alep en represàlia i matà Aq-Sunqor el [[1094]], quan veié que Buzan venia a ajudar-lo.<ref>{{sfn|Grousset|1934|p=54-61 et, 118-121</ref>}}

EnEl [[1095]], un antic lloc-tinent de Filaretos, [[TorosThoros]] (no confongueu amb el seu homònim, rei d'[[Regne d'Armènia Menor |Armènia Menor]]), eliminà la guarnició seljúcida de la ciutadella d'Edessa i es féu amo de la vila. Resistí els atacs seljúcides, però davant la pressió cada cop més creixent, va haver de demanar ajut als [[croats]], que venien de posar setge a la ciutat d'[[Antioquia de l'Orontes]] (1098). [[Balduí I de Jerusalem|Balduí de Boulogne]], germà de [[Godofreu de Bouillon]], respongué a la crida i vingué amb uns quants cavallers, prenent possessió pel camí de les ciutats de [[Tilbeşar|Turbessel]] i de [[Kilis|Ravendel]], les poblacions armènies de les quals s'havien revoltat contra els turcs en saber que s'apropava. Ell s'imposà, a poc a poc, a dins del govern de la vila, amenaçant d'abandonar-la amb els croats. D'aquesta manera, obligà [[Thoros]] a adoptar-lo com a successor. Thoros morí poc després, en el transcurs d'un motí popular, el [[9 de març]] del [[1098]], potser amb la complicitat de Balduí, el qual esdevingué aleshores comte d'Edessa.<ref>{{sfn|Grousset|1934|p=120-4</ref>124}}

En el moment del seu adveniment, el comtat d'Edessa es reduïa a la vila i alel seu voltant, a més de les ciutats de Turbessel i Ravendel. Els [[ortúkides]] tenien la rodalia de Sarudj, ocupada per [[Sukman I]] i Mardin, ocupada per [[Yakuti ibn Alpyaruk]], nebot de l'anterior. Els [[Danishmendita|danishmendites]] dominaven el nord fins a Samosta i els bizantins tenien la regió de Marash, a la vora de la [[Armènia Menor de Cilícia|Cilícia]], que els havia estat retornada pels croats enel [[1097]]. Algunes viles citades, com ara Bira i Malatya, eren en mans de governants.<ref>{{sfn|Grousset|1935|p=818-9.</ref>819}}

Els dos primers objectius de Balduí I foren la conciliació amb la població armènia, per tal que ella sabés que la seva protecció estava sempre assegurada, malgrat la seva presa del poder, i augmentar el territori del comtat. Pel primer objectiu, es casà amb una noble armènia, una estratègia que fou represa pels seus dos successors. Pel segon, començà a ocupar el territori situat entre Edessa i l'Èufrates, prenent Saruj a [[Balak ibn Bahram ibn Ortok|Balak]], l'ortúkida, i Samosata al turc Ibn-Ghazi Balduk, probablement un segon danishmendida.<ref>{{sfn|Grousset|1935|p=820-1.</ref>821}} Quan Balduí s'assabentà de la mort del seu germà [[Godofreu de Bouillon]], confià el comtat al seu cosí [[Balduí II de Jerusalem|Balduí de Bourg]], i s'atansà a Jerusalem per ser-hi coronat rei.<ref>{{sfn|Grousset|1934|p=259-263.</ref>}}

Balduí II continuà la política del seu predecessor. Va establir una aliança amb [[Gabriel de Malatya]], senyor de Malatya, que tenia necessitat de la seva protecció enfront dels Dashmendides, i es casà amb la seva filla [[Mòrfia de Melitene|Morfia de Malatya]].<ref>{{sfn|Grousset|1935|p=819-820</ref>}}

Els bizantins, que tenien Marash sota el seu control des dedel 1097, hi havien nomenat un governador armeni, Thatoul, però els croats volien aquest lloc. En primer lloc, [[Bohemond I d'Antioquia|Bohemond de Tàrent]] tractà de prendre el lloc el [[1100]], abans de ser cridat en socors de Malatya i capturat pels turcs. Aleshores, [[Joscelí I d'Edessa|Joscelí de Courtenay]], senyor de Turbessel, s'apoderà de la vila, que esdevingué comtat tributari.<ref>{{sfn|Grousset|1934|p=442-3</ref>443}}

El mateix any, els croats d'Antioquia i d'Edessa organitzaren una operació concertada contra Hararn, amb l'objectiu d'obrir la ruta que permetria de prendre Mosul[[Mossul]], i després [[Bagdad]]. Però les querelles entre els comandants croats retardaren l'operació i permeteren als caps musulmans d'organitzar la defensa de la vila, després de l'arribada d'un exèrcit de socors que havia derrotat els croats el [[7 de maig]] del [[1104]]. Balduí II i Joscelí de Courtneay foren capturats, [[Tancred de Galilea|Tancred]] assegurà la defensa d'Edessa assetjada, mentre que Bohemond de Tàrent se'n va anar a corre-cuita per cercar un exèrcit de socors. Durant la captivitat de Balduí II, el comtat fou administrat per Tancred el qual, havent igualment d'assegurar la regència del Principat d'Antioquia, el confià a [[Ricard de Salern]], el qual ho aprofità per rescatar els habitants d'Edessa.<ref>{{sfn|Grousset|1934|p=445-457.</ref><ref>}}{{sfn|Grousset|1935|p=822-3.</ref>823}}

Balduí II i Joscelí de Courneay foren alliberats enel [[1108]], retornaren a Edessa i en reprengueren el control, però les exaccions (impostos) de TrancredTancred i de Ricard de Salern, mentre durà llur captivitat, així com la poca pressa per negociar el seu alliberament, que finalment es va produir sense llur ajut, suscitaren llur còlera, i es trobaren contra el [[Principat d'Antioquia]]. AlliatAliat amb [[Jâwali Saqâwâ]], [[atabeg]] de [[Mossul]], envaí el Principat d'Antioquia, però fou repel·lit per Tancred, aliat amb [[Fakhr al-Mulk Ridwan|Ridwan benibn Tutush]], soldà d'[[Alep]]. Tancred no s'atreví a perseguir-lo, tement l'arribada d'un exèrcit de socors conduït per Jawali. Els armenis, temerosos de caure altre cop sota el domini dels normands per causa de la victòria de Tancred, consideraren un instant d'emancipar-se de la dominació llatina, abans de veure retornar Balduí II.<ref>{{sfn|Grousset|1934|p=473-483.</ref>}}

Però els musulmans començaren a organitzar-se en contra de la croada, i la vila d'Edessa era llur primer objectiu. [[Mawdûd ibn Altûntâsh]], el nou atabeg de Mossul, assetjà Edessa un primer cop el [[1110]], i va assolar tot el territori que envoltava la ciutat. El rei [[Balduí I de Jerusalem|Balduí I]] envià un exèrcit de socors, que forçaforçà l'aixecament del setge, però els territoris a l'est de l'Èufrates[[Eufrates]] van ser evacuats, donat que es pensava que estaven massa exposats a les [[Ràtzia|ràtzies]] turques. Mawdud intentà una nova incursió en l'abril del [[1112]] i, després d'haver intentat prendre Edessa, assetjà Saruj. JosseliJoscelí de Courtneay, que defensava la vila, féu una sortida que prengué els turcs per sorpresa i saquejà el seu camp. Els turcs retornaren aleshores a llur projecte de setge d'Edessa, però Joscelí havia arribat de nou a la vila per ajudar Balduí. Aconseguí de frustrar el complot d'alguns armenis que es disposaven a lliurar la vila als turcs.<ref>{{sfn|Grousset|1934|p=488-495 et, 510-2. </ref><ref>}}{{sfn|Grousset|1935|p=823-4.</ref>824}}

La part del comtat d'Edessa sobre la riba oriental de l'[[Eufrates]] era constituïda per algunes viles inexpugnables, envoltades de camps despoblats i assolats pels turcs, en el mateix moment que la riba occidental, al voltant de [[Turbessel]] estava en plena prosperitat. EnEl [[1113]] Balduí, arruïnat per les invasions turques, s'apoderaapoderà de Turbessel, en detriment del seu senyor [[Joscelí I d'Edessa]], el qual es retirà al [[Regne de Jerusalem]], on el rei Balduí li confià el [[Principat de Galilea]]. Aprofitant-se de la presència de Balduí a Turbessel, els armenis intentaren de nou lliurar la vila a Mawdud, però el complot fou descobert i Balduí ordenà, l'[[11 de maig]] del [[1113]], que tots els armenis fossin expulsats de la vila d'Edessa. Al febrer dedel [[1114]] se'ls perdonà i els permeté de retornar a la vila. Un senyor armeni de Kaisun, entre el comtat i la Cilícia, Vasil Dgha, acceptà d'esserésser vassall dels turcs, i Balduí decidí de sotmetre'l, per evitar d'ésser pres en tenalla. Vasil Dgha intentà demanar socors davant de [[Toros I]], però aquest darrer va lliurar Vassil a Balduí, el qual s'apoderà de Kaisun i de Raban. Després Balduí eliminà els darrers senyors armenis de Bira i de Gargar, que foren reemplaçats per senyors francs.[[René Grousset|Grousset]] explica que a partir d'aquesta data, l'existència d'una senyoria purament franca, veïna d'un principat purament armeni ([[Regne d'Armènia Menor|Armènia Menor]]), havia de disminuir els riscos d'interferència en la seva política interior i havia de reforçar les relacions entre els croats i els armenis,.<ref>{{sfn|Grousset|1934|p=524-532 </ref><ref name=Grousset_2_825>}}{{sfn|Grousset|1935|p=825.</ref>}}

El rei [[Balduí I de Jerusalem]] morí el [[2 d'abril]] dedel [[1118]], en el moment que [[Balduí II de Jerusalem|Balduí de Bourg]] se n'havia anat d'Edessa per fer les seves ofrenes a Jerusalem. Hi arribà el dia de les exèquies del rei i, amb l'ajut d'[[Arnoul de Roeux]], patriarca de Jerusalem, i de Joscelí de Courtenay, amb qui s'havia reconciliat, incità els barons de l'Alta Cort del Regne a veure la seva candidatura amb ulls favorables, en detriment dels drets d'[[Eustaqui III de Boulogne]], el germà del difunt rei. Balduí fou elegit i consagrat rei de Jerusalem el [[14 d'abril]] dedel [[1118]].<ref>{{sfn|Grousset|1934|p=566-9. </ref>569}} En retornar, Balduí, que havia confiat temporalment el comtat d'Edessa a un dels seus cosins, [[Galéran du Puiset]], donà definitivament el tron a [[Joscelí I d'Edessa|Joscelí de Courtenay]], a les darreries del mes d'agost dedel [[1119]].<ref>{{sfn|Grousset|1934|p=572-3. </ref><ref name573}}{{sfn|Grousset|935|p=Grousset_2_825/>825}}

Però heus ací que fou capturat el [[1112]] per [[Nur al-Dawla Balak]], de la mateixa manera que el rei Balduí II, que havia anat a ajudar-lo. La regència del comtat era assegurada per Godofreu el menor, senyor de Marash. Per fidelitat, una vintena de soldats armenis se n'anaren a Kharpout, on es detingueren i intentaren un cop de força que aconseguí alliberar Joscelí, però fracassà per a Balduí II. Joscelí esse'n venjà de seguida, devastant els voltants d'Alep, que pertanyien a Balak, després participà en la coalició franco-sirianafrancosiriana contra [[Ak Sunkur al-Bursuki]], atabeg de Mossul, el [[1124]]. Més endavant, les seves incursions li permeteren de progressar vers l'est i estendre el comtat d'Edessa fins al curs del [[Tigris]], vers Mardin i Amida. EnEl [[1131]], quan es trobava assetjant el castell de Tell-Arran, convertit en unaun covacau de lladres, per destruir-lo, se li enfonsà una sapa al capdamunt i quedà greument ferit. S'adonà poc després que [[Ghazi Gumuchtegin]], emir dashmenida, envaí l'oest dels seus estats i, constantantconstatant que el seu fill [[Joscelí II d'Edessa|Joscelí]] refusava continuar-hi, al·legant que li mancaven tropes, s'atansà en llitera per fer front a l'exèrcit de Ghazi. Aquest últim preferí retirar-se, sabent que Joscelí havia donat proves de sentitseny militar en el passat. Finalment, Joscelí morí a Doulok, i va deixar el comtat al seu fill, que s'havia mostrat temeróstemorós.<ref>{{sfn|Grousset|1935|p=826-9</ref>829}}

[[Fitxer:Map County of Edessa 1131-1150-fr.svg|thumb|upright=1.8|Fi i caiguda del comtat d'Edessa, dedel 1131 aal 1150.]]

[[Joscelí II d'Edessa]], el nou comte, va mostrar ràpidament que no tenia l'envergadura del seu pare. Començà per sostenir les pretensions de la princesa [[Alix de Jerusalem|Alix d'Antioquia]] contra [[Folc V d'Anjou]], rei de Jerusalem, però el rei es féu càrrec de les regnes amb facilitat. EnEl [[1138]], participà amb [[Ramon de Poitiers]] contra [[Alep]] i també participaparticipà en el setge de Shaizar[[Xaizar]], però els francs només sostingueren suaument les accions bizantines, sent així que l'emperador [[Joan II Comnè]] acabà per abandonar l'empresa, arruinant les esperances de fer d'Alep un nou estat llatí. Vers 1141-1143, Joscelí conclogué una aliança amb els ortúkides, amenaçat igualment per Zengi. Aquesta aliança hagués pogut ser d'una talla suficient per vèncer Zengi, però els ortúkides s'adonaren del caràcter enemistòs de Joscelí, i perferiren de posar-hi fi i acostar-se a Zengi. JoscelinJoscelí es trobava isolat, perquè s'havia enemistat amb Ramon de Poitiers. Zengi decidí aleshores d'enviar un exèrcit que prengué Edessa el [[23 de desembre]] dedel [[1144]], i després Saruj el febrer dedel [[1145]]. Assetjà Bira en març del [[1145]], però no aconseguí prendre la vila.<ref>{{sfn|Grousset|1935|p=829-834</ref>}}

Zengi fou assassinat el [[15 de setembre]] dedel [[1146]], i Joscelí II en tragué profit per reconquerir Edessa el [[27 d'octubre]] dedel [[1146]]. Però [[Nur al-Din Muhammad]], el fill de [[Kara Arslan]], assetjà de nou la vila, d'on Joscelí fugí el [[2 de novembre]] dedel [[1146]]. Edessa fou reconquerida poc després i la seva població cristiana, que era siriana o armènia, fou massacrada.<ref>{{sfn|Grousset|1935|p=834-836 et, 200-5.</ref>205}}

Joscelí es replegà sobre Turbessel. La presa d'Edessa suscità una [[segona croada]] a Europa, i l'arribada d'aquesta croada forní un respir a les restes del comtat d'Edessa, reduïdes a la riba oest de l'Eufrates. Però els croats, per comtes de mirar de combatre Nur ad-Din Muhammad i reconquerir Edessa, es giraren contra Damas[[Damasc]], tot i ser aliats dels francs. Quan se'n tornaren cap a Europa, enel [[1149]], Nur ad-Din reprengué l'ofensiva. El [[29 de juny]] dedel [[1149]], derrotà els francs d'Antioquia a Ma'arratha i matà Ramon de Poitiers.<ref>{{sfn|Grousset|1935|p=264-270</ref>}}

Mentre s'apoderava d'una part del [[Principat d'Antioquia]], Joscelí es lliurà al luxe i als plaers, i es féu perseguidor dels cristians, per comtes de tractar d'assegurar la defensa del comtat. [[Masud I]], [[sultanat de Rum|soldà seljúcida de Konya]], ho aprofità per prenderprendre Mar'ash i assetjar Turbessel, però la intervenció del rei [[Balduí III de Jerusalem]] l'obligà a batre's en retirada. [[Kara Arslan]], emir ortúkida de Kharpuyt, s'apoderà de Gargar enel [[1150]]. Joscelí fou capturat el [[4 de maig]] dedel [[1150]], en el moment que es rendí a Antioquia, i fou empresonat a Alep, on morí enel [[1159]]. La seva dona Beatriu intentà defendredefensar Turbessel en nom del seu fill, Joscelí III d'Edessa però, depassadade passada, obitngué l'acord del reí Balduí per vendre les seves possessions (és a dir, Turbessel, Doulouk, Rawadan, Aintab i llurs rodalies) als bizantins en l'agost dedel 1150.<ref>{{sfn|Grousset|1935|p=275-293</ref>}} Aquests últims foren incapaços de defendredefensar llurs noves possessions i Turbessel fou presa per Nur ad-Din el [[12 de juliol]] dedel [[1151]].<ref>{{sfn|Grousset|1935|p=294-5.</ref>295}}

[[Balduí I de Jerusalem|Balduí de Boulogne]], el primer comte, no s'hi quedà pas gaire temps. EnEl [[1100]], prengué a Jerusalem la successió a Jerusalem del seu germà, Godofreu de Bouillon, esdevenint el rei Balduí I i confià el comtat a un dels seus cosins, Balduí dudel Bourg, que l'havia acompanyat a Edessa. Quan Balduí I morí, els barons del regenregne escolliren com a successor [[Balduí II de Jerusalem|Balduí del Bourg]], que fou coronat amb el nom de Balduí II. Després d'haver confiat la regència del comtat a un dels seus cosins, Galéran du Puiset, acabà per atorgar Edessa a un altre cosí, [[Joscelí I d'Edessa|Joscelí de Courtenay]]. Fou així que els comtes d'Edessa mantanienmantingueren llur feu directament de la mà del rei de Jerusalem, contràriament al [[Principat d'Antioquia]] i al [[Comtat de Trípoli]], on la successió fou ràpidament feta basant-se en el mode de l'heretatge filiatiu, per bé que, en absència d'un senyor major, el rei de Jerusalem era regent de dret d'aquests principats.

El comtat d'Edessa tenia molts vassalls. Tot sovint es tractava de senyors armenis que s'havien posat sota la protecció croada per tal de resistir a la pressió musulmantamusulmana. A partir d'aleshores, aquests feus passaren directament a mans dels nobles francs.

Des del [[1099]], Balduí de Boulogne es féu amo de [[Birecik|Bira]], que és un punt estratègic, car la vila li assegurava un punt de pas sobre l'Eufrates i, per tant, un punt de comunicacions amb el principatPrincipat d'Antioquia. En un primer temps, deixà a la vila un governant armeni, el nom del qual era Abelgh'arib,<ref>{{sfn|Grousset|1934|p=132.</ref>}} de la família dels [[Pahlavouni]].<ref>{{sfn|Grousset|1934|p=796.</ref>}} Però a partir dedel [[1115]], el comte Balduí dedel Bourg tractà d'eliminar la noblesa armènina, mitjançant nombrosos complots, assetjà Bira el [[1117]] i prengué la vila. Abelg'arib es retirà a la cort de [[Toros II]], príncep del [[Regne d'Armènia Menor]] i Balduí donà el feu al seu cosí [[Galéran du Puiset]], que es casà amb la filla d'Abelgh'arib<ref>{{sfn|Grousset|1934|p=531.</ref>}} Després de la conquesta d'Edessa, Zengi intentà de prendre Bira, però hagué d'aixecar el setge a causa d'un motí a MosulMossul. Bira fou cedida enel [[1150]], amb la resta del comtat d'Edessa als bizantins, els quals la perderen enel [[1151]]<ref>{{sfn|Grousset|1934|p=189-192.</ref>}}

* 1117-1127: [[Galéran du Puiset]] (mort enel 1127).

Vint-i-cinc anys abans de l'arribada de les croades, [[Maraix]] fou confiada a [[Filaretos Bracamios]] per [[Romà IV Diògenes]], [[Emperadors bizantins|emperador bizantí]]. Després de la [[Batalla de Manazkert]], enel [[1071]], Filaretos s'aprofitaaprofità del seu isolament de l'imperi per fer-se un principat a Cilícia i al voltant d'Edessa i Antioquia, però les seves possessions foren preses pels turcs i sols Maraix restà en el seu poder.<ref>{{sfn|Grousset|1934|p=52 et, 109</ref>}} Filaretos va morír entre el 1086 i el 1092, però MarashMaraix restà armènia, i quan els croats s'hi atansaren el [[13 d'octubre]] del [[1097]], la deixaren als bizantins, els quals feren governador un armeni del nom de Thatoul<ref>.{{sfn|Grousset|1934|p=110 et, 120.</ref>}}

[[Bohemond I d'Antioquia|Bohemond de Tàrent]] intentà prendre la vila, assetjant-la el [[1100]], però aixecà el setge per socórrer [[Gabriel de Malatya]] i fou capturat poc després pels turcs<ref>{{sfn|Grousset|1934|p=423.</ref>}} EnEl [[1104]], foren els francs d'Edessa, conduïts per Joscelí de Courtenay, aleshores senyors de Turbessel, els quequi assetjaren i preneren la vila. Maraix esdevingué aleshores una senyoria franca (croada), donada a diversos senyors successivament, els noms dels quals no coneixem del tot bé. Entremig d'ells, hi hagué Godofreu ''el monjoMonjo'', regent del comtat d'Edessa durant la captivitat de Joscelí de Courtenay. El darrer senyor, Renaud, fou mort al mateix temps que [[Ramon de Poitiers]], en la [[Batalla d'Inab]], el [[28 de juny]] dedel [[1149]]. Joscelí II reuní aleshores la senyoria amb el seu comtat, però fou negligent a l'hora d'atribuir-li una guarnició suficient i [[Masud I]] s'apoderà de la vila l'[[11 de setembre]] dedel [[1149]]<ref>.{{sfn|Grousset|1935|p=279.</ref>}}

* 1104-1108 : [[Roger de Salern]] (mort el 1119), tot seguit regent d'[[Principat d'Antioquia|Antioquia]]<ref>{{sfn|Grousset|1935|p=823.</ref>}}

* abans dedel 1119-1124 : Godofreu el Monjo (mort enel 1124)

* abans dedel 1136-1146 : Balduí de Marash (mort a Edessa en novembre dedel 1146)

* 1146-1149 : Renaud (mort enel 1149), casat amb [[Agnès de Courtenay]]

La vlia de [[Malatya]] era en mans de l'armeni [[Gabriel de Malatya]], el qual l'havia rebuda de Filaret Bramkhamios. Amenaçat pels danishmendides, demanà successivament l'ajut i la protecció de Bohemond de Tàrent, príncep d'Antioquia, enel [[1100]], i després [[Balduí II de Jerusalem|Balduí del Bourg]], comte d'Edessa, enel 1101, oferint a aquest darrer la mà de la seva filla, [[Morfia de Malatya]]. Però la població siríaca de [[Malatya]] es revoltà i lliurà la vila a [[Danishmend]], el qual feu matar Gabriel.

[[Turbessel]] fou una de les primeres possessions de [[Balduí I de Jerusalem|Balduí de Boulogne]], car la població armènia de la vila es revoltà a principis de l'any [[1098]] contra la seva guarnició, després del seu pas en direcció a Edessa. En març dedel [[1098]], Balduí de Boulogne era comte d'Edessa i rebé a l'agost el seu germà [[Godofreu de Bouillon]], que havia marxat d'Antioquia per causa de la pesta que s'hi havia declarat. Balduí li donà en feú Ravendel i Turbessel, però Godofreu els hi va retornar enpel novembre, quan la croada reprengué el camí en direcció a Jerusalem (després Godofreu seria nomenat primer [[Regne de Jerusalem|rei de Jerusalem]]).

EnEl [[1101]], el comte Balduí acollí aen Edessa un dels seus cosins, [[Joscelí I d'Edessa|Joscelí de Courtenay]], i li donà Turbessel en feu. Joscelí secundà Balduí en les seves expedicions contra els musulmans, però les incursions turques que saquejaven els camps a l'est de l'Eufrates, entre el 1110 i el 1113, emprobriren el domini comtal de Balduí. Al contrari, la senyoria de Turbesel, a l'oest de l'Eufrates es trobava en plena prosperitat, protegida pel riu. La falta d'entesa s'instal·là entre els dos senyors francs, i Balduí acabà per confiscar la senyoria, que fou ràpidament afegida al domini comtal i esdevingué una de les residències dels comtes d'Edessa. Després de la presa d'Edessa, enel 1144, Turbessel esdevingué la capital del comtat, abans d'ésser cedida als [[Imperi Bizantí|bizantins]] en [[1150]], i a continuació presa per [[Nur ad-Din]] enel [[1151]]<ref>{{sfn|Grousset|1934|p=182 et, 524-7.</ref>527}}