Diferència entre revisions de la pàgina «Clement Attlee»

cap resum d'edició
Atret per aquest ideari, ingressà en les files del [[Partit Laborista (Regne Unit)|Partit Laborista]], bona part de la qual els seus membres procedia del [[fabianisme]]; per aquell temps treballava com obrer en els molls del [[Tàmesi]] i es trobava amb relacions més aviat dolentes amb la seva família, per a qui llurs idees i el seu gènere de vida representaven un clar desafiament als principis de la seva classe.
 
===Primera Guerra Mundial===
El [[1914]] refusà les prerrogatives què, com universitari, la llei l'atorgava, i marxà al front; va estar a [[França]], [[Bèlgica]], [[Gelibolu|Gal·lípoli]] i en l'[[Orient Pròxim]]; va ser ferit de gravetat i assolí el grau de major. El [[1919]] inicià llurs activitats com a professor de la [[London School of Economics]], en els molls de l'East End.
El [[1914]] refusà les prerrogatives què, com universitari, la llei l'atorgava i va sol·licitar l'adhesió a l'exèrcit britànic. Inicialment, la seva sol·licitud va ser rebutjada, ja que als 31 anys se'l considerava massa vell; no obstant això, finalment se'l va permetre d'unir-se al setembre, aconseguint el rang de capità en el 6è Batalló, [[Regiment de South Lancashire]], part de la 38a Brigada de la 13a Divisió Occidental, i va ser enviat a combatre a la [[Batalla de Gal·lípoli (1915)|Batalla de Gal·lípoli]], a l'[[Imperi Otomà]]. La seva decisió de lluitar va causar una disputa entre ell i el seu germà gran Tom, que, com a [[objector de consciència]], va passar gran part de la guerra a la presó.{{sfn|Beckett|1998||pp=43–45, 52}} Tot i caure malalt i patir de primera mà la desfeta britànica de la campanya, sempre cregué que el front de Gal·lípoli era una estratègia encertada que s'hauria d'haver realitzat degudament, des d'aleshores admirà la capacitat militar de l'home que la va concebre, el [[Primer Lord de l'Almirallat]] Winston Churchill, fet que serà fructífer pels anys de la Segona Guerra Mundial.
 
===Política local===
El [[1919]] inicià llurs activitats com a professor de la [[London School of Economics]], en els molls de l'East End.
 
Attlee va tornar a la política local en el període immediat de la postguerra, convertint-se en alcalde del Districte Metropolità de [[Stepney]], un dels barris més paupèrrims de Londres, el 1919. Durant el seu temps com a alcalde, el consell va emprendre accions per tractar la qüestió dels llogaters que cobraven [[Lloguer|lloguers]] alts però que es negaven a gastar diners en mantenir les seves propietats en condicions habitables. El consistori va fer complir als propietaris les ordenances per reparar la seva propietat. També va nomenar inspectors sanitaris, reduint la taxa de [[mortalitat infantil]] i va prendre mesures perquè els aturats trobessin feina.{{sfn|Beckett|1998||pp=62–63}}
 
===Estat del benestar===
El govern laborista portà a terme una gran part de les reformes previstes en el programa socialdemòcrata, especialment l'extensió de la seguretat social a tota la població [[Britànicabritànica]] amb la creació del [[Servei Nacional de Salut (Regne Unit)|Servei Nacional de Salut]] (''National Health Service'') l'any 1949, per part del ministre de salut [[Aneurin Bevan]].
 
===Nacionalitzacions===
925

modificacions