Lucrècia morta: diferència entre les revisions

'''''Lucrècia morta''''' és una [[escultura]] feta per l'escultor neoclàssic [[Damià Campeny i Estrany]] l'any [[1804]]. L'original en [[marbre]] es conserva a la [[Llotja de Mar]], una versió en bronze al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] i una en guix a la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]].<ref name=comas07>{{ref-llibre|cognom=Comas i Güell|nom=Montserrat|títol=La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català|lloc=Barcelona|editorial=[[Publicacions de l'Abadia de Montserrat]]|any=2007|isbn=978-84-8415-882-0 Montserrat Comas i Güell|pàgines=160|format=paper|ref=DL B-3.581-2007}}</ref><ref>[https://www.museunacional.cat/ca/colleccio/lucrecia/damia-campeny/010665-000 Fitxa de l'obra al web del MNAC]</ref> A la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]] es conserva una còpia feta per [[Amatori Orlandi]] per encàrrec de Francesc Abellà, de l'original de Damià Campeny.<ref>Amb el número de registre 1122 d'ençà que va ingressar el 31/12/1885, provinent la [[col·lecció privada]] de Francesc Abellà</ref>. Considerada obra mestra de l'escultura neoclàssica catalana, mostra la figura de la jove Lucrècia sedent i morta, amb el pit al descobert, un braç caigut i l'altre sobre una cuixa, mentre que podem apreciar el punyal amb el qual Lucrècia se suïcidà a terra.

La peça s'ha arribat a considerar una de les més belles fetes per l'escultor i, fins i tot, pel que fa l'[[Escultura del neoclassicisme|escultura neoclàssica]] catalana. Se'ns presenta a la jove [[Lucrècia (Roma)|Lucrècia]] que tot just s'acaba de suïcidar perquè no pot suportar el dolor que li ha causat el fill de [[Tarquini el Superb]]. Encara que el tema sigui totalment tràgic, se'ns presenta el cos de la jove amb molta delicadesa, arribant a embellir la mort d'aquesta, i fins i tot dotant-la d'un cert [[erotisme]],<ref>CID PREGO, CARLOS; ''Damià Campeny, un modelo de carrera y el arte de escultor neoclásico español'', Universidad de Oviedo.</ref>, sent la bellesa de l'escultura el que caracteritza el [[Neoclassicisme|moviment neoclàssic]].

L'autor va representar el cos mort de Lucrècia assegut en una mena de [[tron]], amb el pit al descobert, mentre que la resta de robes que duu li cauen delicadament pel cos, deixant entreveure la seva anatomia i podent-la intuir amb claredat. L'arma amb la qual s'ha tret la vida apareix a la base de l'escultura, ja que vol representar que ha caigut a terra després de la terrible acció que ha decidit prendre amb la seva vida. Segons la història, la mort de Lucrècia fou un esdeveniment polític important degut a que va desencadenar la [[República Romana|República de Roma]].<ref>AGHION, I.; BARBILLON, C.; LISSARRAGUE, E.; ''Héroes y dioses de la Antiguedad'', Alianza Editorial, cop, 1997, Madrid. ISBN: 8420694797</ref>.

Pel que fa el tema de l'[[escultura]], prové del llibre dels orígens de [[Roma]] segons [[Titus Livi]], concretament el primer llibre, sota el títol ''[[Ab Urbe Condita]]''. En aquest s'explica com Lucrècia fou violada pel fill de [[Tarquini el Superb]], [[Sext Tarquini]] degut a que aquest estava enamorat de la jove. Després d'aquest fet tan tràgic, Lucrècia envià al seu pare i futur espós [[Luci Tarquini Col·latí|Col·latí]], ja que els volia explicar els fets i seguidament suïcidar-se.<ref>LIVI, TIT; MATAS I BELLÉS, BÀRBARA (traducció i notes); ''Els orígens de Roma. Ab Urbe Conditia Liber I'', La Magrana, DL 1993, Barcelona. ISBN: 8474106966.</ref>. Acte seguit els explica els successos i decideix treure's la [[vida]].

El tema del suïcidi de [[Lucrècia (Roma)|Lucrècia]] ha inspirat a diversos artistes d'[[època moderna]], interessats sobretot en els textos de [[Titus Livi]]. En moltes ocasions el tema s'ha representat on la nostra protagonista apareix amb [[Sext Tarquini]] en una situació molt violenta, on el rostre de Lucrècia ja ens indica el seu final tràgic.<ref>AGHION, I.; BARBILLON, C.; LISSARRAGUE, E.; ''Héroes y dioses de la Antiguedad'', Alianza Editorial, cop, 1997, Madrid. ISBN: 8420694797</ref>. Més endavant, i inclús paral·lelament, també es representarà la jove sola, mig nua o amb les robes que porta que deixen entreveure el seu cos, i el punyal amb el qual es matà direcció el cos d'ella.

El 1804 arribà el model en guix (avui en dia a la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]]) de l'escultura a Barcelona i pocs anys després es va fer la còpia en marbre (a la [[Llotja de Mar]]) i fa un segle la versió en bronze, avui en dia al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]]. Com anècdota, es pot comentar que l'impacte del model i resultat final de l'escultura en qüestió fou el model principal per a futures escultures neoclàssiques a Catalunya, tenint un cert impacte en obres com ''Cleopatra moribunda'', obra que pot aparellar-se amb la ''Lucrècia morta''.<ref>CID PREGO, CARLOS; ''Damià Campeny, un modelo de carrera y el arte de escultor neoclásico español'', Universidad de Oviedo.</ref>.