Història de la Franja de Ponent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Reversió a varietat dialectal emprada per l'autor de l'article. |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 23:
En morir [[Almansor]] el califat es va desintegrar després de crear el seu propi regne: la [[Taifa de Saragossa]], que va dominar el centre i sud de la Franja al segle [[Segle XI|XI]], ja fos directament, ja fos a través de les seves taifes satèl·lits de [[Taifa_de_Lleida|Lleida]] i [[Taifa de Tortosa|Tortosa]]. L'any [[1043]], al nord, el[[Comtat de Ribagorça]], que havia estat vinculat a vegades amb el seu veí de [[Comtat de Pallars|Pallars]], a la mort del comte [[Gonçal I de Ribagorça|Gonçal]] va ser heretat pel rei d'Aragó, el seu germà [[Ramir I d'Aragó|Ramir I]]. A finals del segle [[Segle XI|XI]], a la mort del rei taifa de Saragossa [[Al-Muqtadir de Saragossa|al-Muqtadir]] (que va reinar entre [[1046]] i [[1081]]) esta va començar una situació de declivi, i van caure en mans del rei d'Aragó, [[Alfons I d'Aragó|Alfons el Bataller]], diverses places fortes, com [[Montsó]] ([[1089]]) o [[Tamarit de Llitera]] ([[1104]]). L'any [[1118]] el rei [[Alfons I d'Aragó|Alfons]] [[Setge de Saraqusta (1118)|prenia Saragossa]] i gran part del seu [[Emirat de Saraqusta|regne]], que va haver de lluitar per mantenir davant los [[Dinastia almoràvit|almoràvits]], que havien conquerit la resta de [[taifes]] de la [[península Ibèrica|península]]. És per això que, tot haver conquerit [[Mequinensa]] ([[1133]]), es va perdre dos anys després.
La crisi produïda a la mort d'[[Alfons I d'Aragó|Alfons el Bataller]] ([[1134]]) es va resoldre amb el [[Tractat de Barbastre]] de [[1137]] on el rei d'Aragó, [[Ramir II d'Aragó|Ramir el Monjo]], va acordar amb el comte de Barcelona, [[Ramon Berenguer IV]], que este es casaria amb la seva filla [[Peronella d'Aragó|Peronella]] i s'encarregaria del govern del regne. [[Ramon Berenguer IV|Ramon Berenguer]] conquerirà [[Tortosa]] ([[1148]]), [[Mequinensa]], [[Lleida]] i [[Fraga]] ([[1149]]).<ref name=GECB/> A la mort de [[Ramon Berenguer IV|Ramon Berenguer]], el seu fill [[
[[Fitxer:Ferrando_I_d%27Arag%C3%B3n.jpg|180px|right|thumb|[[Ferran d'Antequera]]. Pintura de [[Manuel Aguirre y Monsalbe]] (1851-1854)]]
Línia 31:
== L'Època Moderna i Contemporània ==
El matrimoni de [[
Al segle XVII, l'[[expulsió dels moriscs]] el 1610 tingué un gran ressò a la Franja, ja que eren un 20% de la població d'Aragó.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0004631 GEC:Història d'Aragó, expulsió dels moriscs]</ref> Tanmateix, no totes les comarques patiria igualment: el Matarranya degué patir menys, ja que foren matarranyencs qui repoblaren el [[Baix Ebre]] després de l'expulsió.<ref name=GECM2/> Un altre punt d'inversió era la [[Guerra dels Segadors]], que creà grans canvis de població i colpejava la Llitera especialment fort.<ref name=GECL/> En conseqüència, les poblacions a l'est de la Llitera, que avui en dia no es consideren part de la comarca (Montsó, Binèfar, Albalat, Bellver i Ossó de Cinca, ente altres) passaren a tenir una població castellanoparlant.<ref name=GECL/>
| |||