Imperi Romà d'Orient: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
per VP:LE
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 143:
Mentre que els seus habitants l'anomenaven simplement [[Imperi Romà]] i ells es consideraven «romans», els habitants dels territoris occidentals parlaven de l{{'}}''Imperi dels grecs''<ref>Gyula Moravcsik, Samuel R. Rosenbaum: ''Byzantium and the Magyars'', p. 11</ref> o ''Imperi de Constantinoble''. El nom d'''Imperi bizantí'' és un terme modern que hagués desorientat els seus contemporanis. El nom original de l'imperi en grec era ''Romania'' (Ρωμανία) o ''Basileía Romaíon'' (Βασιλεία Ρωμαίων), traducció directa del nom en llatí de l'Imperi Romà, ''Imperium Romanorum''. L'expressió ''Imperi bizantí'' prové de [[Bizanci]], l'antic nom de Constantinoble, i és una creació de l'historiador alemany Hieronymus Wolf, que el [[1557]], un segle després de la [[caiguda de Constantinoble]], el va utilitzar en la seva obra ''Corpus Historiae Byzantinae''. Amb aquesta denominació, va designar l'imperi existent durant aquest període de la història en contraposició a les cultures grega i romana de l'antiguitat clàssica. El terme no es va començar a consolidar fins al [[segle XVII]], quan va ser popularitzat per autors francesos, com [[Montesquieu]].<ref>C. R. Fox: [http://www.romanity.org/htm/fox.01.en.what_if_anything_is_a_byzantine.01.htm ''What, If Anything, Is a Byzantine?'']</ref>
 
L'èxit del terme pot tenir una certa relació amb el rebuig històric d'Occident de considerar l'Imperi bizantí com l'hereu legítim de l'[[antiga Roma]], rebuig alimentat des que en el segle IX [[Carlemany]] i els seus successors van esgrimir el document [[apòcrif]] conegut com a ''Donació de Constantí'' per proclamar-se emperadors romans, amb la connivència del papat. Des d'aquesta època, el títol [[Emperador romà|''Imperator Romanorum'']] ('emperador dels romans') va quedar reservat als sobirans del [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi Romanogermànic]], mentre que l'emperador de Constantinoble era anomenat a Occident ''Imperator Graecorum'' ('emperador dels grecs'), i els seus dominis, ''Imperium Graecorum'', ''Graecia'', ''Terra Graecorum'' o fins i tot ''Imperium Constantinopolitanus''.
 
Més tard, la paraula ''bizantí'' va adquirir un sentit pejoratiu, com a sinònim de 'decadent', a causa de l'obra d'historiadors com [[Edward Gibbon]], [[William Lecky]] o el mateix [[Arnold J. Toynbee]] que, comparant la civilització bizantina amb l'antiguitat clàssica, van veure la història de l'Imperi bizantí com un període de decadència prolongat. Va influir segurament també en aquesta apreciació el punt de vista dels croats provinents dels regnes de l'Europa occidental que van visitar l'imperi a partir de finals del [[segle XI]].