Xofar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 1:
{{Infotaula instrument musical}}
Un '''xofar''' (de l'[[hebreu]] שופר) és un [[instrument musical]] de vent format per una [[banya]] de [[cabra domèstica|boc]]. Es fa servir en celebracions jueves, com les de [[Yom Kippur]] (Dia de l'Expiació) i [[Roix ha-Xanà]] (Cap d'Any).
== De la bíblia i de la literatura rabínica ==
Línia 17:
=== Temps post-bíblics ===
En els temps postbíblics, el xofar encara era àmpliament utilitzat per a la senyalització, no només com a alarma, sinó també amb intencions simbòliques per a les denúncies de catàstrofes naturals o provocades per l'home, com ara sequeres, fam o ràbia i jubilació (la paraula "jubileu" es deriva del nom d'una forma especial de l'instrument, el xofar ''ha-yovel''), una pràctica encara es fa avui dia entre els sefardites.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Grove dictionary of musical instruments|url=https://www.worldcat.org/oclc/844074253|edició=Second edition|lloc=
A l'inici de la [[Diàspora jueva|diàspora]], durant la curta durada de la prohibició de tocar instruments musicals, el xofar va tenir més ús, com a senyal de dol per la destrucció del temple. La declaració de l'origen de la prohibició de fet va ser posar música a si mateixa com la pietat "Al Naharoth Bavel" durant uns quants segles de la prohibició. (Una orquestra completa va tocar al temple. La prohibició era perquè no es donés per suposat, d'aquí la redacció de la prohibició, "si m'oblido de tu o de Jerusalem, amb la meva principal alegria...".). El shofar continua per anunciar l'Any Jueu,<ref><div>Kitzur Shulchan Aruch 128:2</div></ref> i l'observació de la lluna nova,<ref><div>Arakhin 11a–b; Shabbos 35</div></ref> per a introduir el [[Sàbat]],<ref><div>Shabbos 35</div></ref> per dur a terme el manament del so al [[Roix ha-Xanà]], i per marcar el final de la dia de dejuni del Yom Kippur, una vegada que els serveis s'han acabat a la tarda.<ref><div>Kitzur Shulchan Aruch 133:26</div></ref> S'han descartat altres usos seculars (vegeu una excepció notable unes seccions més avall).<ref><div>[[Judith Kaplan Eisenstein]], ''Patrimoni de la Música'', Nova York: UAHC, 1972, pp.  44-45.</div></ref>
Línia 61:
La banya és aplanada i configurada per l'aplicació de calor, que suavitza el material. Es fa un forat a la punta de la banya natural (el broquet) i es buida l'interior. Es toca com un instrument de broquet europeu, on el músic bufa a través del forat/broquet, fent que la columna d'aire a l'interior el faci vibrar. Els xofars sefardites solen tenir un tall similar al d'un instrument europeu, com la [[Trompeta|la trompeta]] o la [[Trompa (instrument)|trompa]], però més petit. Els xofars asquenazites no.
Com que el buidat del xofar és irregular en la forma, els [[Harmònic|harmònics]] obtinguts quan es toca poden variar: els intervals obtinguts, que sempre solen ser de 2n i 3r interval, aquí varien entre el 4t i 6è.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Grove dictionary of musical instruments|url=https://www.worldcat.org/oclc/844074253|edició=Second edition|lloc=
Fitxer:Liten askenasisk sjofar 5380.jpg|Un petit xofar fer a partir d'una banya d'ovella.
Fitxer:Jemenittisk sjofar av kuduhorn.jpg|Un xofar fet a partir de la banya d'un cudú.
Línia 100:
* Tarat tres vegades, fent nou bufades
Alternativament, tot i que no satisfà gaire, algunes comunitats toquen una sola sèrie de ''tashrat-tashat-tarat'' sense triplicat. Això també pot complir amb el requeriment de trenta ràfegues, si ''tekiah'' comptabilitza com una nota, ''shevarim'' tres i ''teruah'' nou.<ref>{{Ref-web|url=http://www.chabad.org/holidays/JewishNewYear/template_cdo/aid/4837/jewish/Shofar.htm|títol=Shofar-Call to Action|consulta= 6
=== La pràctica moderna ===
Línia 108:
El xofar es tocava just abans, durant i després de la pregària Musaf a [[Roix ha-Xanà|Rosh Hashanah]]. Per la que sona just abans de Musaf, després de la lectura de la Torà, es reciten versets rellevants de la Bíblia, seguit de dos obsequis: un sobre el manament Bíblic de "sentir el so del xofar" i la benedicció de Shehecheyanu. Després es bufen trenta tocs. En la pregària mateixa Musaf, el xofar se sonava tres vegades durant l'oració en silenci, i després tres vegades més durant la repetició del líder. Per a cadascun d'aquests tocs, es reciten deu seleccions adequades de la Bíblia, seguit de la benedicció, i finalment per una sèrie de deu tocs de xofar. Després de la repetició del líder de la Musaf acaba la pregària, i hi ha una darrera sèrie de deu (o onze, depenent de la comunitat) tocs de xofar. (Algunes comunitats no toquen el xofar durant el silenci de la pregària Musaf, en comptes de bufar els 30 tocs després de la repetició del líder. Després d'acabar el servei, s'acostuma a tocar una altra sèrie de trenta tocs per "confondre [[Satan|Satanàs]]".
Segons la tradició sefardita, es toquen un total de 101 tocs, corresponent als 100 crits de la mare de Sisera, el capità de l'exèrcit de Jabin que no va tornar a casa després de ser assassinat per [[Jael|Yael]] (Jutges 5:28). Un crit és afegit per simbolitzar l'amor legítim d'una mare en dol pel seu fill.<ref>{{Ref-web|url=http://www.chabad.org/holidays/JewishNewYear/template_cdo/aid/4387/jewish/100-Sounds.htm|títol=One Hundred Sounds|consulta= 6
== Ús en els temps moderns ==
Línia 126:
=== Úsos musicals no religiosos ===
[[Fitxer:PikiWiki_Israel_4104_Shlomo_Bar.JPG|miniatura|Un músic bufa el shofar durant una actuació per Shlomo Bar, 2009.]]
En la música pop, el xofar és utilitzat per l'Israelià [[Folk metal|Folk Metal]] de la banda de Salem en la seva adaptació de "''Al Taster''" (Salm 27). El trompetista Lester Bowie va tocar un xofar amb l'Art Ensemble of Chicago. En la versió cinematogràfica del musical ''Godspell'', el primer acte comença amb membres de l'elenc i David Haskell toca el xofar. En les seves actuacions, el compositor i cantant israelí Shlomo Gronich utilitza el xofar per produir una gamma molt àmplia de notes.<ref>{{Ref-web|url=https://www.abrahamfund.org/|títol=Abraham Fund|consulta=2019-01-21}}</ref> Des de l'any 1988 el compositor nord-americà establert a Roma Alvin Curran té el projecte ''Shofar'' amb composicions per a solistes de xofar en combinació amb conjunts naturals i sons electrònics. [[Madonna]] ha utilitzat un xofar per Yitzhak Sinwani al [[Confessions Tour]] i a la cançó "Isaac" de l'àlbum ''Confessions on a Dance Floor'', basada en Im Nin'alu. El 2003, al Howard Stern Espectacle presentava un concurs anomenat "Blow the shofar", que demanava a les persones que trucaven que identfiquéssin correctament cançons populars tocades amb aquest instrument. De vegades s'utilitza a [[Música clàssica|la música clàssica]]. L'oratori [[Els Apòstols|''Els Apòstols'']] d'[[Edward Elgar]] inclou el so d'un xofar, encara que altres instruments, com ara el [[fliscorn]], són habitualment utilitzats en el seu lloc.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Grove dictionary of musical instruments|url=https://www.worldcat.org/oclc/844074253|edició=Second edition|lloc=
El xofar ha estat utilitzat en una sèrie de pel·lícules, tant com un efecte de so com a part de la banda sonoar. [[Elmer Bernstein]] incorporava el xofar en diverses pistes per a la seva partitura de [[Els Deu Manaments]] de [[Cecil B. DeMille]], un dels tocs de xofar enregistrat per Bernstein seria més tard reutilitzada per el so d'editors d'''[[Star Wars episodi VI: El retorn del Jedi|El retorn del Jedi]]'' per els tocs de crida dels Ewoks. A la partitura d'[[Alien]] de [[Jerry Goldsmith]] i ''el Planeta dels Simis,'' també s'incorpora el xofar en la seva orquestració.
| |||