Diferència entre revisions de la pàgina «República d'Irlanda»

(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
 
Irlanda va passar a formar part de les [[Nacions Unides]] el desembre de 1955, després d'haver-li estat negada la pertinença com a conseqüència de la seva neutralitat durant la Segona Guerra Mundial i per no haver donat suport a la [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|causa aliada]].<ref>{{ref-notícia|autor=November getaways |url=http://www.independent.ie/entertainment/books/review-ireland-at-the-un-memories-of-the-early-years-by-noel-dorr-26673946.html |títol=Ireland at the UN |editorial=Independent.ie |data= 22 agost 2010 |consulta= 12 novembre 2010}}</ref> En aquells temps, unir-se a la ONU suposava comprometre's a utilitzar la força per aturar l'agressió d'un estat contra un altre si la ONU ho considerava necessari.<ref>{{ref-notícia|autor=November getaways |url=http://www.independent.ie/entertainment/books/a-frank-account-of-irelands-un-affairs-26663319.html |títol=Ireland's UN affairs |editorial=Independent.ie |data= 26 juny 2010 |consulta= 12 novembre 2010}}</ref>
 
Durant la dècada del 1950, va començar a créixer l'interès a Irlanda per formar part de la [[Comunitat Econòmica Europea]] (CEE), així com per ser membre de l'[[Àrea de lliure comerç europea]]. En el moment en què el Regne Unit va intentar esdevenir membre de la CEE, Irlanda va enviar la seva sol·licitud per formar-ne part el juliol de 1961, principalment per les relacions econòmiques que tenia amb el mateix Regne Unit. Tot i així, els membres fundadors de la CEE eren escèptics en relació amb la capacitat econòmica d'Irlanda, la seva postura neutral, així com la seva política [[Proteccionisme|proteccionista]].<ref>{{cite web|url=http://www.nationalarchives.ie/topics/EU/eu.htm |title=National Archives – Ireland and European Unity |publisher=Nationalarchives.ie |accessdate=12 November 2010}}</ref> Molts economistes i polítics irlandesos van veure, en aquell moment, que necessitaven realitzar una reforma econòmica. El 1963 es va complicar la seva entrada a la CEE quan el president francès, el general [[Charles de Gaulle]], va declarar que França s'oposava a l'entrada del Regne Unit, tancant-se les negociacions amb tots els altres països candidats. No obstant, el 1969, el seu successor, [[Georges Pompidou]], no va oposar-se a l'entrada del Regne Unit i Irlanda. Les negociacions van començar el 1972, moment en què es va signar el Tractat d'Accés. El 1972 es va realitzar un [[Tercera esmena a la Constitució d'Irlanda|referèndum]] que va confirmar l'entrada d'Irlanda, que finalment es va afegir a la CEE el 1973.<ref>{{cite web|url=http://ec.europa.eu/ireland/ireland_in_the_eu/index1_en.htm |title=Joining the European Community |publisher=Ec.europa.eu |date=31 July 1961 |accessdate=12 November 2010}}</ref>
 
La crisi econòmica de finals de la dècada de 1970 encara va ser alimentada per part del pressupost del govern del [[Fianna Fáil]], que eliminava els imposts als cotxes, es supeditava als préstecs bancaris i patia la inestabilitat econòmica global produïda per la [[Crisi del petroli de 1979|crisi del petroli de 1979]].<ref name="tcdtax">{{cite web|url=http://www.tcd.ie/Economics/TEP/1998/985.pdf|title=Taxations And savings in Ireland|last=O'Toole|first=Francis|author2=Warrington|work=Trinity Economic Papers Series|publisher=Trinity College, Dublin|page=19|accessdate=17 June 2008|format=PDF}}</ref> A partir del 1989 es van produir molts canvis en les polítiques del país, incloent una reforma econòmica, reducció dels impostes, reforma del sistema sanitari i un increment de la competència. A més, es van prohibir els préstecs per finançar les despeses corrents. Aquesta política es va iniciar durant el període 1989–1992, moment en què governava el Fianna Fáil amb els [[Progressive Democrats]], i es va mantenir durant els governs subseqüents, coalicions del Fianna Fáil amb els [[Partit Laborista (Irlanda)|laboristes]], i del [[Fine Gael]], Laboristes i [[Democratic Left]]. Irlanda es va convertir en una de les economies que creixien més ràpid a finals de la dècada de 1990, en el què es coneix com el període del [[tigre celta]], que es va allargar fins la [[Crisi financera global del 2007-2012|crisi financera de 2007-08]]. En qualsevol cas, a partir del 2014 Irlanda va experimentar un increment en l'activitat econòmica.<ref>{{cite web|url = https://www.cso.ie/en/releasesandpublications/ep/p-nie/nie2017/summary/ | publisher = CSO | title = National Income and Expenditure 2017 (Figure 1.1 Growth Rates) | accessdate = 6 September 2018 }}</ref>
 
En relació a la qüestió d'Irlanda del nord, els governs britànic i irlandès van cercar una resolució pacífica al conflicte violent, que involucrava unitats [[Paramilitar|paramilitars]] i l'[[exèrcit britànic]], al nord de l'Illa, en una confrontació coneguda com ''[[Conflicte nord-irlandès|The Troubles]]''. El 1998 es va aprovar un acord de pau, conegut com l'[[Acord de Divendres Sant]], en referèndums realitzats tant al nord com al sud de l'illa. Com a part de l'acord de pau, les peticions territorials al Nord d'Irlanda van ser abolides dels articles 2 i 3 de la Constitució irlandesa. En el seu full blanc sobre el [[Brexit]], el Regne Unit es comprometia a complir amb l'Acord de Divendres Sant. En relació amb l'estatus d'Irlanda del Nord, el govern britànic va assegurar que "preferia mantenir la posició constitucional d'Irlanda del Nord", és a dir, "com a part del Regne UNit, però amb llaços ferms amb Irlanda".<ref>{{cite report| publisher = HM Government | title = The United Kingdom's exit from and new partnership with the European Union | work = Cm 9417 | date = February 2017}}</ref>
 
== Geografia ==
16.352

modificacions