Diferència entre revisions de la pàgina «Francesc Macià i Llussà»

m
noms complets pares i enllaç al pare de la seva dona
m (noms complets pares i enllaç al pare de la seva dona)
== Biografia ==
=== Joventut i etapa a l'exèrcit ===
Fill de Joan Macià i Artigas i Maria Llussà Segarra, va néixer un 21 de setembre de 1859 a la Rambla de Sant Josep de [[Vilanova i la Geltrú]].<ref name="Orígens">«Els orígens del mite» per [[Cristina Masanés]], a [[Sàpiens]] n. 84 ([[Octubre]] de [[2009]])</ref> Francesc Macià va ser el segon de set fills<ref name="ara13">{{ref-publicació|cognom=Esculies|nom=Joan|títol=Macià, el paradigma dels conversos a l'independentisme|publicació=Ara|data=25-26 desembre 2013|pàgines=p. 12}}</ref> i va passar la seva infantesa a Vilanova. El seu pare es dedicava al comerç de l'[[oli]] de [[les Borges Blanques]],<ref name="ara13"/> negoci que va gestionar fins al 1881, un any abans de morir.<ref name="Sapiens121macià"/>
 
Poc després que son pare morís, tenint ell 16 anys, va ingressar a l'Acadèmia militar de [[Guadalajara (Castella-La Manxa)|Guadalajara]] per unir-se al cos d'[[enginyer militar|enginyers]] de l'[[Exèrcit espanyol]], especialitzant-se en ponts, ferrocarrils i telègrafs.<ref name="Orígens"/> En aquell període va sol·licitar ser traslladat a [[Cuba]] però va ser traslladat diversos cops a Barcelona, Madrid o Sevilla, període en què va anar ascendint de telegrafista fins a [[capità]].<ref name="Sapiens121macià"/> Com a oficial de l'exèrcit espanyol, va posicionar-se a favor de la seva modernització.<ref name=ara13 />
 
El 1887 el van destinar a [[Lleida]], on coneixeria a la que un any després seria la seva esposa, [[Eugènia Lamarca de Mier|Eugènia Lamarca]] filla d'[[Agapit Lamarca i Quintana]], amb qui va tenir tres fills, en Joan, l'Eugènia i la Maria.<ref name="Sapiens121macià"/><ref name="Orígens"/> A l'[[Exèrcit espanyol]], Macià va arribar a assolir el rang de [[tinent coronel]].
 
Els seus estudis d'enginyer li permeteren compatibilitzar l'activitat militar amb alguns treballs d'enginyeria civil. L'any 1894, l'ajuntament de la seva ciutat natal, Vilanova i la Geltrú, li va encarregar un projecte de [[clavegueram]] integral de la ciutat.<ref>{{ref-publicació|cognom=Ferrer i Pumareta|nom=Jordi|títol=El desideràtum del sanejament el projecte de Francesc Macià i la lluita de Joan Ventosa per higienitzar Vilanova i la Geltrú (1894-1917)|publicació=Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer|data=Octubre-2013|url=http://www.raco.cat/index.php/ButlletiBalaguer/article/view/274116/362210|consulta=6 octubre 2015}}, pàg.69</ref> La seva visió innovadora sobre les tècniques d'enginyeria aplicades a la construcció, el va animar a adquirir el 1893 els drets d'explotació de la patent del [[formigó armat]] del francès [[Joseph Monier]], i va fer la primera construcció que es coneix a tot l'estat espanyol amb aquest nou material, un dipòsit d'abastiment d'aigua de 1000 m³ al municipi de [[Puigverd de Lleida]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Camps Goset|nom=Sergi|títol=Los pioneros del hormigón estructural: de Europa a Cataluña|editorial=Universitat Politècnica de Catalunya|any=2009|url=http://hdl.handle.net/2099.1/8487|consulta=15 octubre 2015|llengua=castellà}}</ref><ref>{{ref-publicació|títol=Puigverd de Lleida demana protegir un dipòsit dissenyat per Francesc Macià|publicació=El Segre|data=24-01-2015|url=http://www.lleida.com/noticia/puigverd-de-lleida-demana-protegir-un-diposit-dissenyat-francesc-macia|consulta=15 octubre 2015}}</ref>
602

modificacions