Imperi Alemany: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Revertides les edicions de 213.4.179.58. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{Estat desaparegut
|nom_complet = Imperi Alemany
| nom_oficial = ''Deutsches Kaiserreich''
| nom_comú = Alemanya
|forma_de_govern = Monarquia constitucional
|status = Imperi
|era = Nou imperialisme
|any_inici = 1871
|any_fi = 1918
|data_inici = 18 de gener
|data_fi = 9 de novembre
|esdeveniment_fi = [[Revolució Alemanya|Proclamació de la República]]
|esdeveniment_inici = [[Unificació alemanya|Unificació]]
|data_post = [[28 de novembre]] de [[1918]]
|esdeveniment_post = Abdicació formal
|p1 = Confederació d'Alemanya del Nord
|bandera_p1 = Flag of the German Empire.svg
|p2 = Regne de Baviera
|bandera_p2 = Flag of Bavaria (striped).svg
|p3 = Regne de Württemberg
|bandera_p3 = Flagge Königreich Württemberg.svg
|p4 = Gran Ducat de Baden
|bandera_p4 = Flagge Großherzogtum Baden (1871-1891).svg
|p5 = Gran Ducat de Hesse
|bandera_p5 = Flagge_Großherzogtum_Hessen_ohne_Wappen.svg
|p6 = Alsàcia-Lorena
|bandera_p6 = Flag of France.svg
|s1 = República de Weimar
|s2 = Alsàcia
|s3 = Ciutat Lliure de Danzig
|s4 = Segona república Polonesa
|s5 = Klaipėda
|s6 = Sarre (Societat de Nacions)
|s7 = Regió de Hlučín
|s8 = Comtat de Jutlàndia Meridional|Jutlàndia del sud
|s9 = Eupen-Malmedy
|bandera_s1 = Flag of Germany (2-3).svg
|bandera_s2 = Flag of the Republic of Alsace-Lorraine.svg
|bandera_s3 = Gdansk flag.svg
|bandera_s4 = Flag of Poland.svg
|bandera_s5 = Flag of Lithuania 1918-1940.svg
|bandera_s6 = Flag of Saar 1920-1935.svg
|bandera_s7 = Flag of Bohemia.svg
|bandera_s8 = Flag of Denmark.svg
|bandera_s9 = Flag of Belgium.svg
|imatge_bandera = Flag of the German Empire.svg
|flag = Bandera de l'Imperi Alemany
|imatge_escut = Wappen Deutsches Reich - Reichsadler 1889.svg
|mapa = German Empire, Wilhelminian third version.svg
|image_map_caption = Territory of the German Empire in 1914, prior to [[World War I]]
|lema_nacional = ''[[Gott mit uns]]''<br />Déu és amb nosaltres
|himne_nacional = ''Cap''<br />'''Himne de l'emperador:''' [[Heil dir im Siegerkranz]]<br />'''Popular:''' [[Lied der Deutschen|Das Lied der Deutschen]]<br />'''Patriòtic:''' [[Die Wacht am Rhein]]
|capital = Berlín
|latd=52 |latm=31 |latNS=N |longd=13 |longm=24 |longEW=E
|common_languages = Oficial: [[Alemany]]<br />No oficials: [[Danès]], [[Francès]], [[Frisó]], [[Polonès]], [[Sòrab]]
|government_type = Monarquia constitucional
|title_leader = [[Emperador]]
|leader1 = [[Guillem I de Prússia]]
|year_leader1 = 1871–1888
|leader2 = [[Frederic III de Prússia|Frederic III]]
|year_leader2 = 1888
|leader3 = [[Guillem II de Prússia]]
|year_leader3 = 1888–1918
|title_deputy = [[Canceller]]
|deputy1 = [[Otto von Bismarck]] (primer)
|year_deputy1 = 1871–1890
|deputy2 = [[Friedrich Ebert]] (últim)
|year_deputy2 = 8–9 Nov 1918
|stat_year1 = 1871
|religion = [[Luteranisme|Luterans]]~60%<br />[[Catolicisme|Catòlics]]~30%
|superfície = 540.859 km2
|stat_pop1 = 41058792
|stat_year2 = 1890
|stat_pop2 = 49428470
|stat_year4 = 1910
|stat_pop4 = 64925993
|stat_area4 = 540857.54
| moneda = [[Vereinsthaler]], [[Florí|Gulden]], [[Bremen thaler]], [[Hamburg mark]], [[Franc francès]]<br />{{mida|1=(fins a 1873, junts)}}<br />[[Goldmark]] {{mida|1=(1873-1914)}}<br />[[German Papiermark|Papiermark]] {{mida|1=(després de 1914)}}
| notes = Àrea i població incloent possessions colonials<ref name="gem1900">{{ref-web|títol=German Empire: administrative subdivision and municipalities, 1900 to 1910 |url= http://www.gemeindeverzeichnis.de/gem1900/gem1900.htm?gem1900_2.htm |llengua=alemany| consulta=2007-04-25}}</ref> Population source:<ref name="pop1871">{{ref-web|títol=Population statistics of the German Empire, 1871 |url= http://www.deutsche-schutzgebiete.de/einwohner.htm |llengua=alemany| consulta=2007-04-25}}</ref>
}}
L{{'}}'''Imperi Alemany''' (en [[alemany]], ''Deutsches Reich'') es va construir al {{segle|XIX}} i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'[[Àustria]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Currie |nom=David P. |títol=The Constitution of the Federal Republic of Germany |url= http://books.google.cat/books?id=oWFzvKt8fVoC&pg=PA4&dq=Norddeutscher+Bund+1871&hl=ca&sa=X&ei=kdcLUr6VH6Sq7QbI4oCYAQ&ved=0CHEQ6AEwCA#v=onepage&q=Norddeutscher%20Bund%201871&f=false |llengua=anglès | editorial=University of Chicago Press |data=1994 |pàgines=4 |isbn=}}</ref> Es refereix a Alemanya des de la unificació alemanya i la proclamació de [[Guillem I de Prússia|Guillem I d'Alemanya]] com a emperador, el 18 de gener de 1871 fins al 1918, quan va esdevenir una república després de la derrota a la [[Primera Guerra Mundial]] i l'abdicació de [[Guillem II de Prússia|Guillem II d'Alemanya]] (9 de novembre de 1918). El terme ''Deutsches Reich'' es va mantenir com a nom oficial d'Alemanya durant la [[República de Weimar]] i la major part del [[Tercer Reich|període nazi]] fins al 1943, quan va ser canviat a ''Großdeutsche Reich'' «Gran Imperi Alemany». Durant els seus 47 anys d'existència, l'Imperi Alemany va esdevenir una de les economies industrials més poderoses del món i una gran potència, fins que es va ensorrar després de la seva derrota militar a la [[Primera Guerra Mundial]]. Els estats fronterers més importants eren l'[[Imperi Rus]] a l'est, [[França]] a l'oest i l'[[Imperi Austrohongarès]] al sud. Les possessions de l'antic Imperi Alemany (tret d'[[Alemanya]]) es reparteixen avui en dia entre els següents països:
{| class="wikitable"
! nom alemany || Estat || Regió
|-
| Eupen i Malmedy || [[Bèlgica]] || [[Eupen]] i [[Malmedy]], dues ciutats a la [[província de Lieja]]
|-
| Hultschiner Ländchen || [[República Txeca]] || L'[[Regió de Hlučín|àrea de Hlučín]]
|-
| Südjütlands Amt || [[Dinamarca]] || Comtat de [[Comtat de Jutlàndia Meridional|Sønderjyllands Amt]]
|-
| Elsaß-Lothringen || [[França]] || Els departaments de [[Baix Rin|Bas-Rhin]] i [[Alt Rin|Haut-Rhin]] ([[Alsàcia]]), i [[Mosel·la|Moselle]]
|-
| Memelland, Memel || [[Lituània]] || Regió de [[Klaipėda]]
|-
| Pommern, Schlesien, <br />Land Lebus, Ermland, <br />Masuren (Ostpreußen) || [[Polònia]] || Les parts nord i oest, incloent<br /> [[Pomerània]], [[Silèsia]], [[Voivodat de Lubusz|Lubusz]] i [[Voivodat de Vàrmia i Masúria|Warmia i Mazury]]
|-
| [[Kaliningrad|Königsberg]] || [[Rússia]] || [[Província de Kaliningrad]] al Bàltic
|}
== Antecedents ==
Des de mitjan {{segle|IX}}, els pobles germànics es trobaven agrupats dins de l'anomenat [[Sacre Imperi Romanogermànic]], que va ser una entitat política peculiar que agrupava sota un [[emperador]] (amb la inclusió però d'altres territoris) a tots els pobles on avui es parla [[alemany]].
Encara que aquest imperi va durar formalment fins a la seva dissolució per [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] el [[6 d'agost]] de [[1806]], quan [[Francesc I d'Àustria|Francesc II]] renuncià al títol d'Emperador del Sacre Imperi romanogermànic, la seva existència real va acabar el [[1648]], quan el [[pau de Westfàlia|tractat de Westfàlia]] va dividir l'imperi en 350 petits estats molt autònoms i amb l'autoritat imperial pràcticament nul·la a la major part del territori.
El [[1701]], es va crear dins del Sacre Imperi el regne de [[Prússia]], que acabaria convertint-se en el capdavanter del procés unificador. Els filòsofs de finals del [[segle XVIII]] i principi del [[segle XIX|XIX]] com [[Johann Gottfried Herder|Herder]], [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]] i [[Johann Gottlieb Fichte|Fichte]] elaboraren les bases ideològiques del [[nacionalisme alemany]] i estengueren els conceptes de ''Volksgemeinschaft'' (comunitat nacional) com a organisme biològic mogut pel ''Volksgeist'' (esperit nacional o ànima col·lectiva).
La història alemanya del {{segle|XIX|s}} s'ha caracteritzat fins a la formació de l'Estat-nació per múltiples canvis polítics i territorials que es van produir després del col·lapse del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] de [[1806]] en una nova fase. L'Imperi Antic, mantingut pels emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic antigament i en estructures supranacionals, es va caracteritzar cada vegada més pels interessos conflictius de les seves dues grans potències: l'[[Imperi Austríac]] i la potència ascendent de [[Prússia]]. A través de les [[Guerres Napoleòniques]], la fundació es va iniciar per part de [[França]], a la [[Confederació del Rin]].
Després d'un temps d'intensificació, causat per l'exemple de la [[Revolució Francesa]] i la guerra d'alliberament contra l'hegemonia de la Gran Nació en temps de [[Napoleó Bonaparte]], en la majoria d'[[Europa]], inclosos els moviments de país de parla alemanya amb la idea de nació com a base de construcció. Com es tractava d'una sola solució de Gran Reich Alemany, entre ells [[Àustria]], a la qual anomenaven «la solució d'un petit regne alemany sense Àustria».
Després de la victòria de [[França]] davant els principats d'Europa (que eren especialment els del [[Regne Unit]], [[Prússia]], [[Rússia]] i [[Àustria]]) sobre els exèrcits de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]], els prínceps alemanys, però, no es van interessar en un poder central que erosiona la seva autonomia. Al Congrés de Viena va ser fundada el [[1815]] la Confederació Germànica, una confederació de les zones que havien format part abans del [[1806]] al [[Sacre Imperi Romanogermànic]] pertanyents a la nació alemanya. A continuació al Congrés de Viena, que es descriu en la història més tard com el [[Vormärz]], Alemanya va estar marcada per una política de restauració, el superior va ser el canceller austríac, el príncep que va dominar va ser Klemens Wenzel von Metternich. Com a part de l'anomenada Santa Aliança, es va fer un primer acord d'aliança entre [[Àustria]], [[Prússia]] i [[Rússia]], la restauració va haver restablir les relacions de poder entre estats nacionals i de l'[[Antic règim|Antic Règim]] a [[Europa]], ja que havien existit abans de la [[Revolució Francesa]] el [[1789]].
[[Fitxer: Maerz1848 berlin.jpg | thumb | left | La Revolució de març a [[Berlín]], [[1848]]]]
Aquesta política d'oposar-se a la nació i als moviments democràtic-burgesos va portar a nombroses protestes en moltes parts d'Europa Central, que finalment van incloure la Revolució alemanya de 1848-1849, la Revolució de març el 1848 en els estats alemanys. Els membres de la revolució per la recentment formada Alemanya van crear el primer parlament democràticament, l'[[Assemblea Nacional de Frankfurt]]. Al rei prussià Frederic Guillem IV de Prússia se li va lliurar la corona imperial alemanya. A causa d'això, però apel·lant al seu "dret diví", es va negar a l'intent fallit, la majoria dels estats alemanys van decidir unir-se en una base constitucional.
El govern federal alemany va seguir existint després de la supressió violenta del moviment revolucionari de 1848-1849 sota la direcció del bàndol austríac. Es va suprimir una dècada de la reacció política (''Reaktionsära''), en què les aspiracions democràtiques i liberals van ser creades de nou. Des del començament de la dècada de 1860 en els estats alemanys es van formar els primers partits polítics en el sentit modern.
El 1864 el govern federal havia arribat a una aliança unificada de gran importància amb [[Àustria]], com en la qüestió de Schleswig-Holstein de la guerra alemanya-danesa, en la qual [[Prússia]] i [[Àustria]] a causa d'una aplicació federal estaven una al costat de l'altra. No obstant això, aquest consens entre les dues potències va durar poc. En la disputa sobre el Schleswig-Holstein el 1866 van ser els alemanys els que van iniciar la Guerra Austro-Prussiana en la qual els austríacs van lluitar contra els exèrcits de [[Prússia]] i alguns estats del nord d'Alemanya, al costat d'[[Itàlia]] i els estats del sud, incloent-hi [[Gran Ducat de Baden|Baden]], [[Regne de Baviera|Baviera]], [[Gran ducat de Hessen i del Rin|Hessen-Darmstadt]] i [[Regne de Württemberg|Württemberg]]. Després de la derrota d'[[Àustria]], al final de la Confederació Germànica, la Confederació Alemanya del Nord va ser establerta sota el lideratge de [[Prússia]].
Accionada per una disputa entre [[Prússia]] i [[França]] a la Successió Espanyola el 1870 va començar la [[Guerra francoprussiana]]. La declaració de guerra va arribar des del costat francès, després que Bismarck, el primer ministre de [[Prússia]], publiqués una versió editada del «Telegrama d'Ems», de manera que [[França]] estava compromesa políticament. Els estats del sud d'Alemanya es van annexionar a [[Prússia]]. Bismarck va utilitzar aquest acte per conduir la coronació del rei de [[Prússia]] com a emperador d'Alemanya i per tant la integració dels estats del sud com a part d'una "petita solució alemanya" en el regne unit. Les tres guerres que van durar des del 1864 fins al 1871, també es van conèixer com les guerres de la unificació alemanya.
== Procés unificador ==
Entre el [[1803]] i el 1806, més d'un centenar d'estats alemanys foren incorporats a entitats polítiques de major abast geogràfic i el nombre d'estats alemanys quedà reduït a 38. El [[1806]], els principats alemanys del marge dret del [[Rin]] i del Sud d'Alemanya constituïren la [[Confederació del Rin]], de la qual [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] fou nomenat Protector.
Un primer pas vers la unitat política va ser la unió duanera (''Zollverein'') de [[1834]], on participaven 33 estats, entre ells la mateixa Prússia. Àustria en canvi no s'hi va incorporar.
El [[1848]], després dels fets revolucionaris, es va autoritzar l'Assemblea de Frankfurt, amb diputats escollits per elecció popular directa els quals oferiren a [[Frederic Guillem IV de Prússia]] el títol d'emperador d'Alemanya, però aquest no ho acceptà.
El [[1862]], el rei [[Guillem I de Prússia]] encomanà la direcció del govern a [[Otto von Bismarck]], el qual en el seu llarg mandat de 30 anys s'encarregà de portar a terme totes les mesures d'unificació política d'Alemanya. Entre el 1864 i el 1871, Bismarck va realitzar la unitat política d'Alemanya a través de tres guerres:
# [[Guerra dels Ducats]] ([[1864]]). Bismarck guanyà la guerra contra Dinamarca i s'annexionà els territoris de parla alemanya situats a la península de Jutlàndia: [[Slesvig-Holstein]].
# [[Guerra Austroprussiana|Guerra austroprussiana]] ([[1866]]). Després de la derrota d'Àustria, va ser dissolta la [[Confederació Germànica]] i el [[1867]] es va establir la [[Confederació d'Alemanya del Nord]] sense integrar a Àustria.
# [[Guerra francoprussiana]] (1870-1871). Després de vèncer el [[1870]] la guerra contra [[França]] i d'incorporar a l'imperi els territoris germanoparlants, fins aleshores francesos, d'[[Alsàcia]] i [[Lorena]], el [[1871]] Guillem I fou proclamat emperador d'Alemanya. També van passar a l'imperi els territoris alemanys de [[Gran Ducat de Baden|Baden]], [[Regne de Baviera|Baviera]], [[Gran ducat de Hessen i del Rin|Hessen-Darmstadt]] i [[Regne de Württemberg|Württemberg]].
== L'imperi Alemany ==
[[Fitxer:Karte Deutsches Reich, Verwaltungsgliederung 1900-01-01.png|thumb]]
Amb la creació de l''''Imperi Alemany''' o Segon Reich s'inicia un període de gran desenvolupament de la nació alemanya en tots els camps; econòmicament, geogràficament, políticament i militarment. A partir d'aquest moment Alemanya es transforma juntament amb el [[Regne Unit]] en una de les dues grans potències mundials, si bé la presència colonial d'Alemanya és molt inferior a la de l'[[Imperi Britànic]].
A partir d'aquest punt i durant les següents dues dècades s'estableixen els anomenats "sistemes bismarckians", que dominen la política europea en aquest període. Entre [[1884]] i [[1885]] Bismarck convoca la [[Conferència de Berlín]] en la qual les potències estableixen les pautes pel repartiment colonial d'Àfrica.
Amb la coronació de [[Guillem II de Prússia|Guillem II]] com a Kàiser, s'inicia un enfrontament entre aquest i Bismarck, el qual provoca la caiguda del canceller. L'emperador serà incapaç de continuar amb les polítiques implantades per Bismarck i Alemanya es veu a poc a poc en la incapacitat de mantenir l'equilibri europeu que llavors era més que mai la base de l'equilibri mundial.
El [[1914]] esclata la [[Primera Guerra Mundial]] que, en provocar la derrota d'Alemanya el [[1918]], marca la fi de la dinastia dels Hohenzollern i de l'Imperi Alemany. Les nacions vencedores imposen el [[Tractat de Versalles]].
[[Fitxer:Map-deutsches-kaiserreich.png|thumb|Segon Reich (1871-1918)]]
== Fundació de l'Imperi Alemany ==
{{AP|Història d'Alemanya}}
[[Fitxer: BismarckundNapoleonIII.jpg | thumb | left | Bismarck (dreta) amb [[Napoleó III]], després de la Batalla de Sedan.]]
[[Fitxer: Kaiser Wilhelm I.JPG | thumb | [[Guillem I de Prússia|Guillem I d'Alemanya]]]]
[[Fitxer: Wernerprokla.jpg | thumb | left |''Die Proklamation des Deutschen Kaiserreich'', 3a versió, regalat per l'Emperador [[Guillem I de Prússia|Guillem I d'Alemanya]] a [[Otto von Bismarck]] pel seu setantè aniversari (1885).]]
Bismarck es va preparar un ampli esquema, la Constitució alemanya del nord de [[1866]], va esdevenir la Constitució alemanya de [[1871]], amb alguns ajustaments. Alemanya va adquirir alguns trets democràtics. En el nou imperi hi havia un parlament amb dues cambres. La cambra baixa, o el [[Reichstag]], va ser elegida per sufragi universal masculí. No obstant això, les circumscripcions originals elaborades el 1871 mai es van tornar a dibuixar per reflectir el creixement de les zones urbanes. Com a resultat, en el moment de la gran expansió de les ciutats alemanyes en els anys 1890 i 1900, les zones rurals estaven excessivament representades.
La legislació també requeria l'aprovació del [[Bundesrat (Alemanya)|Bundesrat]], el consell federal de diputats dels estats del Reich. El poder executiu residia en l'emperador, o [[kaiser|kàiser]] (de l'emperador romà cèsar). A l'emperador se li va donar amplis poders per la Constitució. El canceller, era el comandant en cap suprem de les forces armades, i l'àrbitre final de totes les relacions internacionals. Oficialment, el canceller era un gabinet d'un sol home i era responsable de la conducta de tots els assumptes de l'estat, pràcticament, com la burocràcia d'alts funcionaris a càrrec de camps com les finances, la guerra, les relacions internacionals, etc.; s'assemblava al President del Consell de Ministres. El [[Reichstag]] tenia el poder d'aprovar, modificar o rebutjar projectes de llei i d'iniciar una legislació.
Encara que tots els estats tenien el mateix poder executiu, pràcticament, l'imperi estava dominat per l'estat més gran i poderós, [[Prússia]]. S'estenia pel nord i posseïa dues terceres parts del Reich, i contenia tres cinquenes parts de la població. La corona imperial era hereditària de la [[dinastia dels Hohenzollern]], la casa regnant de Prússia. Amb l'excepció dels anys [[1872]] - [[1873]] i [[1892]] - [[1894]], el canceller va ser sempre al mateix temps el primer ministre de Prússia. Amb 17 vots dels 58 al [[Bundesrat (Alemanya)|Bundesrat]], [[Berlín]] només necessitava uns quants vots dels estats petits per exercir un control efectiu.
Els altres estats van conservar els seus propis governs, però es van limitar només als aspectes de la sobirania. Per exemple, els segells postals emesos per l'imperi en el seu conjunt, igual que la moneda eren a través d'una marca. Les peces superiors valorades, van ser emeses pels estats, però aquestes eren pràcticament monedes commemoratives i tenien una circulació limitada.
Mentre que els estats tenien les seves pròpies condecoracions, i alguns tenien els seus propis exèrcits, les forces militars dels més petits van ser posades sota control prussià. Aquells exèrcits dels estats més grans, com els regnes de [[Baviera]] i [[Saxònia]], es van coordinar amb els exèrcits principals de [[Prússia]] i en temps de guerra eren controlats pel govern federal.
L'evolució de l'Imperi alemany va d'acord amb els desenvolupaments paral·lels al [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] que va esdevenir una nació unificada, deu anys abans que l'Imperi Alemany. Alguns elements clau de l'estructura política autoritària de l'Imperi Alemany també van ser la base per a la modernització conservadora en l'[[Imperi Japonès|Imperi del Japó]] de l'[[emperador Meiji]] i en la conservació d'una estructura política autoritària sota els tsars de l'[[Imperi Rus]].
Una de les característiques d'aquests governs va ser la retenció d'una part molt important del poder polític per part l'elit terratinent, els [[junker]]s, a causa de l'absència d'avenços revolucionaris dels camperols en combinació amb les zones urbanes.
Encara autoritari en molts aspectes, l'imperi va permetre el desenvolupament de partits polítics. Bismarck va tenir la intenció de crear una façana constitucional de màscara per a la continuació de polítiques autoritàries. En el procés, va crear un sistema amb un greu defecte. Hi havia una disparitat significativa entre els sistemes electorals de [[Prússia]] i d'Alemanya. Prússia va utilitzar un sistema de votació molt restrictiu en tres classes en què la tercera part més rica de la població podia triar el 85% de la legislatura, el que assegurava una majoria conservadora. Com es va esmentar anteriorment, el rei (amb dues excepcions) i el primer ministre de [[Prússia]] també eren l'emperador i el canceller de l'imperi, el que significava que els mateixos governants van haver de buscar les majories de les legislatures elegides completament en diferents franquícies.
=== Poder industrial ===
Sota el lideratge de [[Prússia]] i de Bismarck, Alemanya s'havia convertit en una nació i una potència mundial. El [[1871]] 39 estats independents es van unir. Els reis de [[Saxònia]] i [[Baviera]], els prínceps, ducs i electors de Ducat de Brunsvic, [[Gran Ducat de Baden|Baden]], [[Hannover]], [[Mecklenburg (regió)|Mecklenburg]], Württemberg, Oldenburg, van jurar lleialtat al rei de Prússia, el [[kaiser]]. Amb la unitat es va produir un període extraordinari d'energia i expansió econòmica.
Linha 32 ⟶ 199:
==== Ideologia ====
La ideologia de Bismarck es pot resumir en quatre objectius: el ''[[Kulturkampf]],'' la reforma social, la unificació nacional, i el ''Kleindeutschland''. Després d'aconseguir la unificació el [[1871]], Bismarck dedicà gran part de la seva atenció a la causa de la unitat nacional sota la ideologia del prussià. El conservadorisme catòlic activista i emancipador, conceptualitzat pel gir conservador del [[Ciutat del Vaticà|Vaticà]] sota el papat de [[Pius IX]] i el seu dogma de la infal·libilitat papal, i el radicalisme de la classe treballadora, representada pel naixent [[Partit Socialdemòcrata d'Alemanya|Partit Socialdemòcrata]], de moltes maneres van reaccionar davant la preocupació de dislocació de molt diferents segments de la societat alemanya, portada per un ràpid canvi d'una economia agrària a una economia basada en el capitalisme industrial modern sota la tutela nacionalista. Com a una oposició ferma davant catòlics i socialistes es plantejava com fracassada, l'aproximació de Bismarck mitjançant "el pal i pastanaga" va aconseguir una molt apaivagada oposició de tots dos grups.
===== ''Kulturkampf'' =====
[[Fitxer: Leo XIII.gif | thumb | Modus vivendi: [[Otto von Bismarck]] i el papa [[Lleó XIII]], [[18 de març]] de [[1878]].]]
Després de la integració dels estats catòlics alemanys al sud i algunes zones de l'est, el catolicisme, representat pel [[Partit de Centre (Alemanya)|Partit de Centre]], va ser aparentment la principal amenaça per al procés d'unificació. Les monarquies catòliques del sud, provinents d'una base molt més agrària i que responien davant les files dels camperols, els artesans, els gremis, el clergat i els prínceps dels petits estats amb més freqüència que les seves contraparts [[protestantisme|protestants]] del nord, al principi tenien problemes per competir amb l'eficiència industrial i l'obertura del comerç exterior derivades de la Unió Duanera d'Alemanya. Les institucions catòliques romanes van ser obstruïdes i el govern de Bismarck va lluitar contra la influència catòlica en la societat. Després de [[1878]] però, la lluita contra el socialisme uniria a Bismarck amb el Partit de Centre Catòlic, posant fi a la Kulturkampf, que va donar lloc a un enfortiment i no un debilitament del [[catolicisme]] a Alemanya.
===== Reforma social =====
Per contenir la classe obrera i per debilitar la influència de grups socialistes, Bismarck a contracor va implementar un estat de benestar. Es va adonar que aquest tipus de política era molt atractiva, ja que els treballadors es van vincular a l'estat, i també es van ajustar molt bé amb el seu caràcter autoritari. Els sistemes de seguretat social implementats per Bismarck com, l'atenció a la salut el [[1883]], assegurança d'accidents el [[1884]], assegurança d'invalidesa i de vellesa el [[1889]], eren en aquest llavors els més grans del món i, fins a cert punt, encara hi ha a l'Alemanya actual.
===== Unificació nacional =====
Els esforços de Bismarck també van iniciar l'anivellament de les enormes diferències entre els estats alemanys, que havien estat independents en la seva evolució durant segles, especialment amb la legislació.
===== Kleindeutschland =====
Dues visions del que l'Imperi Alemany va haver d'incloure territorialment es van debatre durant el mandat de Bismarck. Una visió era la d'una Großdeutschland (Gran Alemanya), i l'altra, preferida per Bismarck, va ser una Kleindeutschland (Alemanya Menor). Großdeutschland, llavors especialment propugnada per liberals i els nacionalistes alemanys pangermànics era un concepte en el qual Alemanya havia de ser un Estat que abastés tots els territoris alemanys incloent el territori d'[[Àustria]] (alguns d'ells van defensar incloure tot el territori austrohongarès i alguns només volien terres germano-austríaques). La Kleindeutschland era una idea exposada per Bismarck i els conservadors de [[Prússia]]. Si bé el concepte de Kleindeutschland va incloure milions de no-alemanys (principalment [[polonesos]]). Els seus seguidors pensaven que la incorporació de tots els territoris d'[[Àustria]] - [[Hongria]] a Alemanya donaria lloc a la desestabilització de l'estat alemany pel nombre encara més gran de les minories ètniques en l'[[Imperi Austrohongarès]]. A més, els partidaris de gran part de [[Prússia]] de la Kleindeutschland temien fins i tot la incorporació de només els territoris de l'[[Àustria]] alemanya, perquè van pensar que es debilitaria el control de [[Prússia]] sobre la direcció d'Alemanya i s'incrementaria substancialment el nombre de [[catolicisme|catòlics]] en un estat que ja havia tingut tensions amb els [[protestantisme|protestants]] del nord i els [[catolicisme|catòlics]] del sud, i que l'estat volia assimilar.
==== Germanització ====
Un dels efectes de les polítiques d'unificació va ser la d'augmentar gradualment la tendència a eliminar l'ús de les llengües no alemanyes en la vida pública, les escoles i l'àmbit acadèmic amb la intenció de pressionar a la població no-alemanya a abandonar la seva identitat nacional o sortir del país en què es va anomenar "germanització". Les polítiques estrictes de germanització tenien sovint l'efecte contrari d'estimular la resistència, en general en forma d'ensenyament a la llar i una major unitat en els grups minoritaris.
Les polítiques de germanització van atacar en particular a la minoria polonesa, important a l'imperi adquirit per [[Prússia]] en les particions de [[Polònia]]. Les lleis van fer que als polonesos se'ls negués el dret de construir habitatges en els territoris adquirits en les particions de Polònia, va restringir el dret a parlar en [[polonès]] en les reunions públiques, i el [[1908]] una llei es va fer per permetre l'expulsió dels polonesos de casa seva. Aquesta última llei va ser executada només en quatre casos i va servir més com una amenaça, però totes aquestes mesures van conduir a un allunyament dels polonesos de les autoritats alemanyes. Una Comissió de Liquidació va ser creada i finançada pel govern el [[1885]], amb la missió de distribuir terres entre els colons polonesos de propietat alemanya. No obstant això, els polonesos van fundar una organització pròpia per defensar-se de la comissió d'assentament alemany. A la dècada de 1880 l'expulsió en massa d'uns 24.000 polonesos que no tenien la ciutadania alemanya a la Polònia russa, va ser organitzada per les autoritats alemanyes. Aquest acte va ser durament criticat per partits d'esquerra i el mateix [[Otto von Bismarck]] era escèptic al respecte, però estava preocupat sobre els possibles "elements revolucionaris" entre els polonesos de la Polònia russa. Associacions poloneses van intentar lluitar pels seus drets, sense èxit, i encara que diputats polonesos van ser elegits per al [[Reichstag]] representant de manera proporcional a la minoria polonesa, eren molt més nombrosos que els representants alemanys, per a la majoria hostils a la seva causa.
==== Llei ====
[[Fitxer: Bundesarchiv Bild 147-0978, Reichstag, Plenarsitzungssaal.jpg | thumb |esquerra| El [[Reichstag]] a [[1889]].]]
La història jurídica va ser completament diferent i els sistemes judicials que es van plantejar van generar enormes complicacions, especialment per al comerç nacional. Encara que un codi comercial comú ja havia estat presentat per la Confederació Germànica el [[1861]] (el qual va ser adaptat per a l'Imperi i, amb grans modificacions, segueix vigent avui en dia), hi va haver poca similitud en les lleis d'una altra manera.
[[Fitxer: FriedIII.jpg|thumb| [[Frederic III de Prússia]] va ser emperador durant 99 dies, 9 de març-15 de juny de [[1888]].]]
En [[1871]], es va introduir un codi penal comú (''Reichsstrafgesetzbuch''), el [[1877]] els procediments judicials comuns es van establir en el sistema judicial (''Gerichtsverfassungsgesetz''), els procediments civils (ZPO) i els procediments penals (''Strafprozessordnung'') també es van introduir. El [[1873]] es va modificar la [[Constitució]] per permetre que l'imperi substituís diversos i molt diferents codis civils estatals perquè existís un absolut, per exemple, algunes parts d'Alemanya que havien estat ocupades per [[França]] per [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] havien adoptat el codi civil francès, mentre que a [[Prússia]] l'''Allgemeines Preußisches Landrecht'' de [[1794]] estava encara en vigor. En [[1881]], es va establir la primera comissió per crear un [[Codi civil|Codi Civil]] comuna per a tot l'imperi, un enorme esforç que produiria el [[Codi Civil d'Alemanya]] (BGB), possiblement una de les obres jurídiques més impressionants del món, que es va dur a terme, finalment, entrant en vigor l'1 de gener de [[1900]]. Es diu molt de la qualitat conceptual d'aquestes codificacions i que tots elles, encara que amb nombroses esmenes, segueixen vigents avui dia.
=== L'any dels tres Kàisers ===
El [[9 de març]] de [[1888]], [[Guillem I de Prússia|Guillem I]] va morir poc abans del seu 91 aniversari, deixant al seu fill [[Frederic III de Prússia|Frederic III]] com nou emperador. Frederic era un liberal i un admirador de la constitució britànica, mentre els seus llaços amb [[Gran Bretanya]] van ser reforçats, també ho va ser encara més el seu matrimoni amb la princesa Victòria, filla major de la reina Victòria. Amb el seu ascens al tron, molts esperaven que el regnat de Frederic donaria lloc a una liberalització del Reich i a un augment de la influència del parlament sobre el procés polític. L'acomiadament de Robert von Puttkamer, el conservador ministre de l'interior de [[Prússia]], el [[8 de juny]] va ser un senyal en la direcció esperada i un cop a l'administració de Bismarck.
== Notes ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
{{refbegin|2}}
* Berghahn, Volker Rolf. ''Modern Germany: society, economy, and politics in the twentieth century'' (1987) [http://hdl.handle.net/2027/heb.01673 ACLS E-book]
* Blackbourn, David. ''The Long Nineteenth Century: A History of Germany, 1780-1918'' (1998) [http://www.amazon.com/History-Germany-1780-1918-Nineteenth-Blackwell/dp/063123196X/ excerpt and text search]
* Blackbourn, David, and Geoff Eley. ''The Peculiarities of German History: Bourgeois Society and Politics in Nineteenth-Century Germany'' (1984) [http://www.questia.com/read/27706474 online edition] {{ISBN|0-19-873058-6}}.
* Cecil, Lamar. ''Wilhelm II: Prince and Emperor, 1859-1900'' (1989) [http://www.questia.com/PM.qst?a=o&d=23057779 online edition]; vol2: ''Wilhelm II: Emperor and Exile, 1900-1941'' (1996) [http://www.questia.com/PM.qst?a=o&d=105767371 online edition]
* Dickinson, Edward Ross. "The German Empire: an Empire?" ''History Workshop Journal'' Issue 66, Autumn 2008 in [[Project MUSE]]
* [[Fritz Fischer|Fischer, Fritz]]. ''From Kaiserreich to Third Reich: Elements of Continuity in German History, 1871–1945''. (1986). {{ISBN|0-04-943043-2}}.
* [[Fritz Fischer|Fischer, Fritz]]. ''War of Illusions: German Policies from 1911 to 1914''. (Norton, 1975). {{ISBN|0-393-05480-2}}.
* Jefferies, Mattew. ''Imperial Culture in Germany, 1871–1918''. (Palgrave, 2003) {{ISBN|1-4039-0421-9}}.
* Kennedy, Paul. ''The Rise of the Anglo-German Antagonism, 1860-1914'' (2nd ed. 1988) {{ISBN|1-57392-301-X}}
* [[Wolfgang Mommsen|Mommsen, Wolfgang]]. ''Imperial Germany 1867–1918: Politics, Culture, and Society in an Authoritarian State''. (1995). {{ISBN|0-340-64534-2}}.
* Kurlander, Eric. ''The Price of Exclusion: Ethnicity, National Identity, and the Decline of German Liberalism, 1898–1933'' (2007).
* Pflanze, Otto. ''Bismarck and the Development of Germany'' 3 vols. (1963–90). the standard scholarly biography
* Reagin, Nancy. "The Imagined Hausfrau: National Identity, Domesticity, and Colonialism in Imperial Germany," ''Journal of Modern History'' Vol. 73, No. 1 (March 2001), pp. 54–86 [http://www.jstor.org/stable/10.1086/319879 in JSTOR]
* Reagin, Nancy R. "Recent Work on German National Identity: Regional? Imperial? Gendered? Imaginary?" ''Central European History'' 2004 37, pp 273–289 doi:10.1163/156916104323121483
* Retallack, James. ''Germany In The Age of Kaiser Wilhelm II'', (1996) {{ISBN|0-312-16031-3}}.
* [[Gerhard Ritter|Ritter, Gerhard]]. ''The Sword and the Scepter; the Problem of Militarism in Germany''. (4 vol University of Miami Press 1969–73)
* Scheck, Raffael. “Lecture Notes, Germany and Europe, 1871-1945” (2008) [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/Contents.html full text online], a brief textbook by a leading scholar
* Schollgen, Gregor. ''Escape into War? The Foreign Policy of Imperial Germany''. (Berg, 1990) {{ISBN|0-85496-275-1}}.
* Smith, Woodruff D. ''The German Colonial Empire'' (1978)
* [[Michael Stürmer|Stürmer, Michael]]. ''The German Empire, 1870–1918''. (Random House, 2000). {{ISBN|0-679-64090-8}}.
* Taylor, A.J.P. ''Bismarck: The Man and the Statesman'' (1967) [http://www.questia.com/PM.qst?a=o&d=14683010 online edition]
* [[Hans-Ulrich Wehler|Wehler, Hans-Ulrich]]. ''The German Empire, 1871–1918''. (Berg, 1985). {{ISBN|0-907582-22-2}}.
{{refend}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.library.wisc.edu/etext/ravenstein/ Ravenstein's Atlas of the German Empire], Library.wis.edu
* [http://www.gemeindeverzeichnis.de/gem1900/gem1900.htm?gem1900_2.htm Administrative subdivision and census results (1900/1910)], Gemeindeverzeichnis.de {{de}}
{{Autoritat}}
| |||