Jordi II del Regne Unit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m m |
→Biografia: Errada gramatical corregida Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit |
||
Línia 73:
Jordi II va tenir molts conflictes amb el seu pare, a qui no va perdonar que empresonés la seva mare acusada d'adulteri, i de qui es va divorciar el [[1694]]. Quan el [[1714]] el seu pare va accedir a la corona britànica el príncep Jordi August esdevingué automàticament duc de [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]], duc de [[Rothesay]] i comte de [[Carrick]]. A més, va ser nomenat [[príncep de Gal·les]] i comte de [[Chester]] el [[27 de setembre]] d'aquest mateix any.
A la mort del seu pare, l'[[11 de juny]] de [[1727]] Jordi II va accedir al tron, però els conflictes familiars persistiren, ara entre ell i el seu fill [[Frederic del Regne Unit (príncep de Gal·les)|Frederic Lluís]], príncep de [[Gal·les]], a qui acabaria desterrant el [[1737]]. El rei va ser coronat a l'[[abadia de Westminster]] el [[4 d'octubre]]
Durant els primers anys del seu regnat es va cuidar ben poc dels afers d'Estat, de manera que el govern estava dirigit oficiosament per ''sir'' [[Robert Walpole]],
Amb tot, i en contra dels consells de Walpole, el [[1739]] Jordi II s'implicà en una nova guerra contra Espanya, després de la [[Guerra de Successió Espanyola]]. En aquest conflicte la flota naval britànica va patir una severa derrota. Per amagar el seu fracàs, el rei va ordenar que els cronistes no fessin cap menció dels fets. El [[1740]] esclatà a Europa una nova guerra després de la mort de l'emperador [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles VI]]. Hi havia en disputa la successió de l'imperi austríac pretesa per la seva filla [[Maria Teresa I d'Àustria|Maria Teresa]]. Així, la guerra de Jordi II amb Espanya entrà a formar part de la [[Guerra de Successió Austríaca]].
Línia 81:
Els partidaris de la guerra, liderats per ''lord'' Carteret, temien que si Maria Teresa no pujava al tron austríac, el poder de [[França]] a Europa augmentaria notablement. De manera que Jordi II hi envià les seves tropes, sobretot per a evitar que les tropes enemigues avancessin cap a [[Hannover]]. El rei en persona acompanyà el seu exèrcit, comandat pel seu fill Guillem August, en la [[batalla de Dettingen]] el [[1743]]. La guerra no va ser ben vista pels anglesos que consideraven que el rei prioritzava els interessos de Hannover als de la [[Gran Bretanya]].
Aprofitant el conflicte europeu de la Guerra de Successió Austríaca, es va produir una [[Aixecament jacobita|nova rebel·lió]] dels partidaris de restaurar la dinastia dels [[Estuard]]. Ja ho havia intentat durant el regnat del seu pare, [[James Francis Edward Stuart|Jacob Estuard]], fill de [[Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia|Jacob II]]. I ara hi tornà amb més força un altre pretendent dels Estuard, [[Carles III d'Anglaterra i Escòcia|Carles Eduard Estuard]]
A partir d'aleshores Jordi II deixà d'interessar-se per la política i pels conflictes bèl·lics en uns moments en què al país s'iniciava la [[revolució industrial]], amb un ràpid creixement de la població.
== Matrimoni i fills ==
| |||