Estatut d'autonomia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Història "recent" |
mCap resum de modificació |
||
Línia 5:
L''''estatut d'autonomia''' és la norma bàsica d'una [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]], reconeguda per la [[Constitució espanyola de 1978]] en el seu article 147. Als estatuts s'hi recull el nom de la comunitat, la seva delimitació territorial, els noms i les seus dels òrgans autonòmics, les [[competència (política)|competències]] que s'hi assumeixen i les [[llengua oficial|llengües oficials]] d'aquell territori.
== Fonament legal ==
Els Estatuts d'Autonomia formen part de l'ordenament jurídic de l'Estat però el seu règim d'elaboració i aprovació és diferent de la resta de lleis orgàniques o ordinàries.
Aquests, tenen el rang de [[Llei Orgànica]] i per tant, necessiten una votació favorable de la majoria absoluta dels membres del [[Congrés dels Diputats espanyol]]. A vegades, han de passar per un referèndum per sufragi dels membres de la comunitat autònoma per tal de ser aprovats; un exemple, entre d'altres, seria Catalunya el 1932, el 1979 i el 2006.
Linha 17 ⟶ 18:
Amb l'arribada de la democràcia, Andalusia va exigir accedir a l'autonomia com una més de les altres nacionalitats històriques, iniciant-se un llarg procés que finalitzà amb l'aprovació en referèndum el 28 de febrer de [[1980]].
Les úniques normes que estan per sobre dels estatuts són la [[Constitució Espanyola]], les normes de dret comunitari i els tractats internacionals vàlidament celebrats. Cap llei posterior pot contradir allò establert als estatuts, donat que aquests no es poden modificar sinó és mitjançant el procediment previst a l'article 147.3 de la Constitució Espanyola. <!-- Falta explicar aquest mitjà com funciona exactament i falten referències per a tot d'ací cap amunt del text. -->
=== Polèmiques legals ===
El recolliment de drets estatutoris plantejà polèmiques com: si posar-los en un estatut d'autonomia és el més convenient i si sí ho és, quin límit hi ha per a establir-ne'n. Aquesta diferència de tractament dels ciutadans d'una comunitat autònoma respecte d'altres podria no ser admesa per la Constitució.
El Tribunal Constitucional declarà en STC 247/2007 i STC 31/2010 que l'abast d'aquests drets era de valor interior.{{sfn|Morcillo Moreno|2013|p=29}} Els límits per a aquests drets serien: que aquestes declaracions de drets respecten els drets fonamentals constitucionals dels espanyols (CE arts. 53.1 i 81.1) i la competència reservada a l'Estat Central de regular la garantia de la igualtat dels espanyols a exercir els seus drets i obligacions.{{sfn|Morcillo Moreno|2013|p=32}} En definitiva, els estatuts poden incloure catàlegs de drets i deures per no estar prohibit constitucionalment malgrat no estar recongut explícitament en la Constitució, sempre que estiga dins del marc de les competències atorgades.{{sfn|Morcillo Moreno|2013|p=33}}
== Història ==
<!-- Falta parlar dels inicis generals i/o específics de cada estatut i el plantejament en el context històric de la transició. I amb referències (¬_¬)U -->
L'octubre de 2003 es va començar a discutir el Pla Ibarretxe (o Estatut Polític de la Comunitat d'Esukadi), una reforma de l'[[Estatut d'autonomia basc]]. El desembre de 2004 aconseguí la majoria absoluta al [[Parlament basc]] per presentar-la al [[Congrés dels Diputats]], on va ser rebutjat l'1 de febrer de 2005. Aquesta reforma inicià un debat sobre el [[model de l'Estat de les Autonomies espanyol]].{{sfn|Morcillo Moreno|2013|p=15}}
Aquest debat provocaria a partir del 2006 i el 2007 una onada de reformes dels estatus d'autonomia.{{sfn|Morcillo Moreno|2013|p=15}} En aquesta onada, la proposta de reforma valenciana fou la pionera (abril de 2005{{sfn|Morcillo Moreno|2013|p=9}}).{{sfn|Morcillo Moreno|2013|p=16}} Les propostes de reforma que tingueren èxit foren, per ordre: la valenciana (abril de 2006), la catalana (juliol de 2006), la balear (febrer), l'andalusa (març), l'aragonesa (abril) i la de [[Castella i Lleó]] (novembre) (aquestes ho aconseguiren el 2007), la navarra (2010) i a Extremadura el 2011. Més endavant, la murciana el 2013. Els casos valencians i navarresos no foren textos nous, sinó meres reformes del texto.{{sfn|Morcillo Moreno|2013|
Les propostes que no tingueren èxit foren la gallega, la canària i la Castella-La Manxa:{{sfn|Morcillo Moreno|2013|p=16}}
Al parlament gallec s'inicià l'estudi d'una possible reforma el 2006 i el 29 de gener de 2007 fou sospès per les eleccions municipals. Després, el{{sfn|Morcillo Moreno|2013|
La reforma castellano-manxega s'inicià el 2007{{sfn|Morcillo Moreno|2013|p=10}} i va tindre el vist-i-plau pel PSOE a la Comissió Constitucional del 21 d'abril de 2010 però va ser fustrada per la polèmica del [[transvasament Tajo-Segura]] entre el Partit Popular i el PSOE. El text reformat fou retirat l'11 de maig de 2010{{sfn|Morcillo Moreno|2013|p=10}} per petició del PSOE quan anava a ser votat al Ple.{{sfn|Morcillo Moreno|2013|p=17}}▼
Aquesta onada de reformes dels estatus d'autonomia del 2006 i 2007 van incloure una sèrie de drets estatutaris. Aquests drets presenten una sèrie de problemes: la majoria confonen drets amb principis rectors i no diferèncien clarament els límits entre els drets constitucionals i els estatutaris.{{sfn|Morcillo Moreno|2013|p=27}}
▲La reforma castellano-manxega va tindre el vist-i-plau pel PSOE a la Comissió Constitucional del 21 d'abril de 2010 però va ser fustrada per la polèmica del [[transvasament Tajo-Segura]] entre el Partit Popular i el PSOE. El text reformat fou retirat per petició del PSOE quan anava a ser votat al Ple.{{sfn|Morcillo Moreno|2013|p=17}}
== Referències ==
| |||