Mustafa Kemal Atatürk: diferència entre les revisions

Al signar-se l'[[armistici de Mudros]] Kemal era al nord d'[[Alep]] amb el VII exèrcit ([[30 d'octubre]] de [[1918]]). Es va declarar contra les condicions de l'armistici i es va oposar al sultà. Cridat a Istanbul ([[1919]]) fou nomenat ([[19 d'abril]] de [[1919]]) com a inspector de l'exèrcit del nord a [[Erzurum]]. El [[19 de maig]] va arribar a [[Samsun]] i estava disposat a lluitar contra les imposicions dels aliats. El [[22 de juny]] va emetre un comunicat a [[Amasya]] on condemnava el govern del sultà i del gran visir [[Damad Ferid Pasha]]. El [[23 de juliol]] va reunir un congrés a [[Erzurum]] i un altre a [[Sivas]] ([[4 de setembre]]) on reclamà la independència i la unitat de Turquia. Mentre, va lluitar contra els grecs, als que va derrotar a la [[Jònia]], i els armenis. El [[23 d'abril]] de [[1920]] ja un nombre important de personalitats polítiques i militars li donaren suport i va reunir a [[Ankara]] la I Gran Assemblea Nacional (''Büyük Millet Meclisi'') que el va elegir president de l'òrgan. Va seguir la lluita victoriosa contra grecs i armenis i va recuperar la major part d'[[Armènia]] segons els límits de la [[Gran Armènia]] del [[Tractat de Sevres]], el [[Kurdistan]] (que havia d'esdevenir autònom), la [[Jònia]] i el [[Regió del Pont|Pont]] (costa de la [[Mar Negra]]). L'armistici de [[Mudanya]] ([[11 d'octubre]] de [[1922]] va posar fi a la guerra i l'[[1 de novembre]] de [[1922]] va aconseguir la declaració en la qual s'abolia el soldanat. El [[tractat de Lausana]] del [[1923]] va confirmar els límits moderns de Turquia.

 

 

== La Gran Assemblea Nacional ==