Mustafa Kemal Atatürk: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 70:
L'octubre de [[1918]] els otomans van capitular, i Kemal va ser un dels líders de la facció que afavoria la política de defensar els territoris de parla turca de l'imperi, acceptant al mateix temps la retirada de tots els territoris no turcs. L'[[armistici de Mudros]], signat el [[30 d'octubre]] de [[1918]], va segellar la derrota dels imperis centrals davant les potències de la Triple Aliança. Els seus termes van ser pràcticament els d'una capitulació incondicional, ja que, d'acord al capítol set, el més important, es reconeixia als aliats la facultat d'ocupar qualsevol punt estratègic del territori otomà que "posés en perill la seva seguretat". Va ser així com els anglesos van ocupar [[Mossul]] el [[3 de novembre]] de [[1918]], els francesos s'instal·laren en ciutats de l'[[Anatòlia]] meridional com [[Urfa]], [[Gaziantep]], [[Maraş]], [[Adana]] i els seus voltants durant el curs de gener de 1919, i els italians arribaven a [[Antalya]] el 29 d'abril del mateix any. La presència estrangera estava pràcticament per tot el país. El sentiment nacionalista turc va ser exacerbat per l'ocupació grega d'[[Esmirna|Izmir]] el maig de 1919. Mustafà Kemal va decidir llavors marxar a Anatòlia. El 16 de maig de 1919, va abandonar Istanbul en un petit vaixell anomenat ''Bandirma'', i el dia 19 de maig va desembarcar a [[Samsun]], a la [[Mar Negra]] oriental, planejant organitzar un moviment de resistència. Serà aquesta una data important, ja que marca el començament de la guerra d'Independència Turca. L'ocupació d'[[Esmirna|Izmir]] va ser ratificada després pel que estableix el [[tractat de Sevres]], i la invasió de les tropes gregues, franceses i britàniques que el juny del 1920 van ocupar [[Bursa]], [[Uşak]] i [[Nazilli]].
[[Fitxer:Ac ataturk2.jpg|thumb|esquerra|Estàtua de Kemal prop d'on desenvolupà la [[batalla de Gal·lípoli (1915)]]]]
Al signar-se l'[[armistici de Mudros]] Kemal era al nord d'[[Alep]] amb el VII exèrcit ([[30 d'octubre]] de [[1918]]). Es va declarar contra les condicions de l'armistici i es va oposar al sultà. Cridat a Istanbul ([[1919]]) fou nomenat ([[19 d'abril]] de [[1919]]) com a inspector de l'exèrcit del nord a [[Erzurum]]. El [[19 de maig]] va arribar a [[Samsun]] i estava disposat a lluitar contra les imposicions dels aliats. El [[22 de juny]] va emetre un comunicat a [[Amasya]] on condemnava el govern del sultà i del gran visir [[Damad Ferid PashaPaixà]]. El [[23 de juliol]] va reunir un congrés a [[Erzurum]] i un altre a [[Sivas]] ([[4 de setembre]]) on reclamà la independència i la unitat de Turquia. Mentre, va lluitar contra els grecs, als que va derrotar a la [[Jònia]], i els armenis. El [[23 d'abril]] de [[1920]] ja un nombre important de personalitats polítiques i militars li donaren suport i va reunir a [[Ankara]] la I Gran Assemblea Nacional (''Büyük Millet Meclisi'') que el va elegir president de l'òrgan. Va seguir la lluita victoriosa contra grecs i armenis i va recuperar la major part d'[[Armènia]] segons els límits de la [[Gran Armènia]] del [[Tractat de Sevres]], el [[Kurdistan]] (que havia d'esdevenir autònom), la [[Jònia]] i el [[Regió del Pont|Pont]] (costa de la [[Mar Negra]]). L'armistici de [[Mudanya]] ([[11 d'octubre]] de [[1922]] va posar fi a la guerra i l'[[1 de novembre]] de [[1922]] va aconseguir la declaració en la qual s'abolia el soldanat. El [[tractat de Lausana]] del [[1923]] va confirmar els límits moderns de Turquia.
 
Va fundar un partit anomenat "partit del poble" (''Halk Firkasi'', després rebatejat Partit Republicà del Poble = ''Cüumhuriyet Halk Partisi'') que tenia la majoria a la II Gran Assemblea Nacional i va proclamar la república el [[29 d'octubre]] de [[1923]]. Fou elegit president (i fou reelegit sistemàticament fins a la seva mort) i İsmet Paixà ([[İsmet İnönü]]) esdevingué primer ministre. [[Ankara]] fou declarada capital. El [[3 de març]] de [[1924]] es va votar l'abolició del Califat, càrrec residual dels soldans (ara califes) des de [[1922]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Erickson |nom=Edward |títol=Mustafa Kemal Atatürk |url= https://books.google.es/books?id=6JedAwAAQBAJ&pg=PA58&dq=Kemal+Atat%C3%BCrk+1924+caliphate&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjbnOSJ78fJAhUCxxoKHbJoCiMQ6AEIaTAJ#v=onepage&q=Kemal%20Atat%C3%BCrk%201924%20caliphate&f=false |llengua=anglès | editorial=Osprey Publishing |data=2013 |pàgines=58 |isbn=1780965907}}</ref> El seu partit va esdevenir partit únic. La constitució del [[30 d'abril]] de [[1924]] li concedia enormes poders.