Aurembiaix d'Urgell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m +m |
m varis |
||
Línia 6:
| successor = [[Pere I d'Urgell|Pere I]]
}}
'''Aurembiaix d'Urgell''' (ca. [[1196]]
== Família ==
Línia 12:
== Vida política ==
A la mort del seu pare, [[Ermengol VIII]] el 1209, n’heretà el comtat, mentre que la regència quedava a mans del rei Pere I el Catòlic, a qui li cedí la seva mare, [[Elvira de Subirats]]. Indefensa davant les turbulències que se sobrevenien en el comtat, la seva línia hereditària fou
S'instal·là a terres castellanes fins a molt més enllà de la mort de la seva mare, presumiblement cap al 1220, que li cedí tots els drets sobre el comtat. Es casà en primeres núpcies el 1212 amb [[Álvaro Pérez de Castro]], cunyat de [[Guerau IV de Cabrera]] i instal·là segurament la seva residència a Toledo. Álvaro Pérez de Castro, que actuà en diverses campanyes al costat de la monarquia castellana, i de [[Ferran III de Castella|Ferran III]], especialment, s'hagué de refugiar entre els musulmans del sud de la península a causa de les lluites intestines entre els nobles de les famílies Lara i Castro, en què aquests segons perderen poder en favor dels primers; aquest fet allunyà els cònjuges.<ref name="DbD"/>
Línia 18:
Mentre, amb un Jaume I encara infant - amb qui Aurembiaix havia estat compromesa -, els seus consellers van reconèixer l'apropiació del comtat per part de [[Guerau IV de Cabrera]], com s'indica en el [[Conveni de Montsó]] de 1217. El 1222, tot i que l'herència materna, en l'àmbit jurídic, no deixava lloc a dubte sobre els drets d'Aurembiaix envers el comtat l'Urgell, el comte rei mateix li reconeixia a Guerau de Cabrera l'ocupació de fet del comtat, en virtut del [[conveni de Terrer]], sempre que no fos reivindicat per Aurembiaix, cas en què hauria d'acceptar la decisió reial.<ref name="DbD"/>
El 1228 el matrimoni, sense fills, era anul·lat a causa del parentiu entre els cònjuges, cosins segons per part de les respectives mares. Llavors, aconsellada pel seu padrastre [[Guillem de Cervera]], es traslladà a Lleida i vindicà els seus drets a la corona comtal davant el rei, a la ciutat de [[Lleida]]. Després de la negociació i el pacte entre les parts, que implicava que Aurembiaix en el futur tingués el comtat en feu, fou necessari que el rei emprengués una campanya militar que retornà a la família Cabrera al vescomtat d'Àger. De fet, el 23 d'octubre d'aquell mateix any,<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Rotger|nom=Agnès|títol=Elles! 65 dones oblidades de la història|url=|edició=|llengua=català|data=octubre de 2017|editorial=Institut Català de les Dones|lloc=|pàgines=27|isbn=9788439396079}}</ref> se signava un controvertit contracte de concubinatge<ref name="Soldevila1988">{{ref-llibre|autor=Ferran Soldevila|títol=Els primers temps de Jaume I|url=https://books.google.com/books?id=eSgdftj8itsC&pg=PA288|any=1988|editorial=Institut d'Estudis Catalans|pàgines=288–|id=GGKEY:4CU5GWDG5C2}}</ref><ref name="BertranEspañol1995">{{ref-llibre|autor1=Prim Bertran|autor2=Francesca Español|autor3=Francesc Fité|coautors=Gener Gonzalvo, Flocel Sabaté, Max Turull|títol=El comtat d'Urgell|url=https://books.google.com/books?id=0-7nCQAAQBAJ&pg=PA87|data= 7 juny 1995|editorial=Universitat de Lleida|isbn=978-84-8409-773-0|pàgines=87–}}</ref> entre el monarca i la comtessa a Agramunt, en que Aurembiaix es comprometia a donar el comtat d'Urgell a Jaume I o els seus descendents després de la seva mort i a canvi exigia que ell no l'abandonés tret que prenguès nova esposa que li
Dos anys després, el 1231, Aurembiaix moria sense descendència, i deixava el comtat a mans del seu marit, que més tard l'intercanviaria amb el mateix [[Jaume I]] pel feu del regne de Mallorca. I novament els Cabrera tornarien a apoderar-se del comtat, amb el suport de la noblesa del territori, començava una nova dinastia urgellenca.<ref name="DbD"/>
| |||