Betil: diferència entre les revisions

'''Betil''' (llatí ''Baetylus'', [[grec antic|grec]] ''Báitylos'', derivat de l'hebreu ''Beth-El'' que significa ''casa de déu'')<ref>{{citar ref | cognom1 = Gran Enciclopèdia Catalana | consulta = 22/04/2015}} [http://www.enciclopedia.cat/EC-GDLC-e00018412.xml Betil]</ref> era una pedra objecte d'adoració a la regió de [[Xam|Llevant]].

En l'antiguitat, la pràctica de l'adoració de pedres estava estesa per tot el Llevant Mediterrani i eren considerades la llar d'un déu ([[El]]). En queda constància a la [[Bíblia]], en què els [[profetes]] condemnen l'adoració de pedres.<ref>[http://www.livius.org/ba-bd/baetyl/baetyl.html Informació a www.livius.org {{en}}]</ref> Hi havia pedres a [[Biblos]] i a [[Tir]]; a [[Emesa]], el déu sol [[Sol Invictus#Elagabal|Elagàbal]] era venerat com una pedra cònica negra. La dea mare [[Cibeles|Cíbele]] de [[Regió de Frígia|Frígia]] era adorada també com una pedra, probablement un meteorit. Es considera probable que els [[obelisc]]s de l'[[antic Egipte]] fossin originàriament betils.<ref>{{citar ref | cognom1 = Gran Enciclopèdia Catalana | consulta = 22/04/2015}} [http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0126994.xml Obelisc]</ref> Els àrabs encara adoren una [[Pedra Negra|pedra]] meteorit a [[la Meca]].

També es consideren betils les pedres dretes de [[Sardenya]] que la [[cultura dels nurags]] disposava al voltant dels monuments funeraris anomenats ''tombes de gegants''. Aquests betils són [[menhirs]] amb caràcters antropomorfs: fal·lus, mamelles o ulls estilitzats. Se'n troben de comparables, probablement derivats, al sud de [[Còrsega]].