|
=== [[Regne de Judà]], 928-587 aC ===
[[Fitxer:Levante_830-es.svg|thumb|350x350px|Mapa del sud del [[Xam|Llevant mediterrani]], ca. 830 a.I.C. ]]
Quan enel 928 aC el regne d'Israel va ser dividit, les tribus de JudàáJudà i Benjamí van romandre fidels a [[Roboam]], formant el regne de Judà amb capital a Jerusalem. Roboam va lluitar contra el rei de les tribus del nord (Jeroboam d'Israel), guerra que va mantenir el seu fill Abies o AbiyamAbiam ([[Segon llibre de les Cròniques|II Cròniques]] 12 i 13), acabant amb el seu exèrcit i prenent [[Betel]]. ▼]]
▲Quan en 928 aC el regne d'Israel va ser dividit, les tribus de Judàá i Benjamí van romandre fidels a [[Roboam]], formant el regne de Judà amb capital a Jerusalem. Roboam va lluitar contra el rei de les tribus del nord (Jeroboam d'Israel), guerra que va mantenir el seu fill Abies o Abiyam ([[Segon llibre de les Cròniques|II Cròniques]] 12 i 13), acabant amb el seu exèrcit i prenent [[Betel]].
Li va succeir el seu fill Rosteix, que va prohibir el culte als ídols, va rebutjar als madianites i als [[Etiòpia|etíops]] que havien envaït Judà, i va lluitar contra [[Base (arquitectura)|Basa]], rei d'Israel, amb l'ajuda de Ben-Hadad, rei de [[República Àrab Siriana|Síria]].
La dinastia de Omrid'Omrí va extremar la guerra contra Judà, ajudada per la seva aliança dinàstica amb Tir. El rei [[Ahazià de Judà|OcozíasOcozies]], fill de Joram, va ser assassinat l'any 846 aC, la seva mare [[Atalia|Atalía]] va prendre el poder i va iniciar a Jerusalem una persecució contra els quals s'oposaven al culte del déu [[Baal]]. Sis anys després, AtalíaAtalia va ser assassinada.
En 838 aC. Joaix, fill de [[Ahazià de Judà|Ocozies]], va ser coronat rei de Judà i a Jerusalem es va destruir el temple de Baal, expulsant-se als seus sacerdots. Es va restaurar la religió de Jahvè, la mateixa actitud que pren Yehú a Israel destruint el temple de Baal en Samaria. Joaix va acceptar pagar un tribut a Salmanassar III per defensar-se dels arameosarameus de Damasc, i en el 800 aC. Damasc va ser vençuda pel rei assiri [[Adadnirari III|Adadnarari III]], conquistantconquerint Joaix l'any 802 aC les zones que havien dominat els arameus a [[Galilea]].
Durant el regnat de [[Acaz]], la població de Jerusalem va créixer enormement com a resultat de l'arribada de molts refugiats israelites que fugien del nord, passant de ser un petit mercat local a una ciutat important. Durant el regnat de d'[[Ezequies|Ezequías]] (725-697 aC), el seu fill, la població havia crescut al voltant d'un 500%.<ref>Finkelsetein, Israel, and Silberman, Niel Asher (2002), "The Bible Unearthed: Archaeology's New Vision of Ancient Israel and the Origin of Its Sacred Texts" (Free Press)</ref> Ezequías va realitzar grans obres, incloent l'ampliació de les muralles per incloure la nova població tant a Jerusalem com en [[Tel Laquix|Lakís]], va construir la piscina de Siloé per donar a la ciutat una font independent d'aigua a l'interior de la ciutat i també va ampliar el [[Temple de Jerusalem|Temple.]]
Phillip Davies i uns altres suggereixen que en aquest temps Jerusalem va establir la seva pròpia escola d'escriguisescribes, reunint les fonts de tradició oral que es coneixen com a ''Tradició yavista.''<ref>Davies, Phillip R. (1998), "Scribes and Schools: The Canonization of the Hebrew Scriptures" (Westminister John Knox Press)</ref> La Bíblia també explica que [[Ezequies]] va emprendre importants reformes religioses, procurant sense èxit centralitzar les pràctiques religioses en el Temple i erradicar l'adoració a la ''serp Nehustan'', culte que durava des dels temps de [[Moisès|Moisés.]] Sembla haver seguit el camí de Salomón, recopilant la '''saviesa''' (la qual cosa es basava a “seguir els manaments del Senyor” (Dt 4:6; Sal 119:98; Baruc 4:1) atribuïda a aquest monarca.
Potser incitat pels faraons de la [[Dinastia XXVI d'Egipte|dinastia vintè sisena egípcia]] va formar i va dirigir una coalició amb els filisteus intentant unificar Judà i Israel. Els assiris, que dominaven la zona filistea van imposar el famós setge de Laquis i després de prendre la segona ciutat més important del regne jueu i la van reduir a cendres. Després van procedir a voltar els voltants de Jerusalem. [[Sennàquerib|Senaquerib]] es va vanar d'haver "tancat Ezequies a Jerusalem com a un ocell en una gàbia", però la Bíblia parla de l'àngel del senyor que copeja violentament als sitiadores assiris, relat que sembla assenyalar algun tipus d'epidèmia. Els assiris van haver de retirar-se, però van poder imposar un tribut que va empobrir a la població de Judà durant una generació i va conduir a la total revocació de les reformes de d'Ezequies.
Durant el regnat del seu fill [[Manassès de Judà|Manasés]] (697-642 aC), sota la més suau dominació dels reis [[Assarhaddon|Asarhaddón]] i [[Assurbanipal|Asurbanipal]], es va produir una recuperació econòmica, encara que en desmedro de la justícia i rectitud. Se sap que va passar cert temps amb Asarhaddón en [[Babilim|Babilònia]] i que va acompanyar a Asurbanipal en la invasió a [[Egipte]].
El fill de ManasésManasès, AmónAmon, va tenir un regnat insignificant abans que fos assassinat l'any 639 i passés el tron al seu fill [[Josies]], encara un nen. En 633 aC el sacerdot Helcies, pare de [[Jeremies (profeta)|Jeremies]], va trobar un llibre de la Torà perdut (II Reis 22:8) que va atribuir a Moisès, possiblement el [[Deuteronomi|Deuteronomio]], la qual cosa va conduir a reformes importants del culte.<ref>Martin Noth demostró que el Deuteronomio difiere de los otros cuatro libros del Pentateuco, y que fue compuesto en gran parte durante el reinado de Josías convirtiendo al rey en un héroe conectado de cerca con el sacerdocio de Siloé</ref> Aquest regnat va veure l'eclipsi i esfondrament de l'imperi assiri, la qual cosa va portar a Josies a seguir la trajectòria de d'Ezequies centralitzant tota el culte a Jerusalem, i instituint el [[Péssah|Pésaj.]] Va intentar unificar els regnes jueus i va lluitar per alliberar-se d'Assíria, i després de la caiguda d'aquesta (612 aC), per alliberar-se d'Egipte. Va morir en batalla, resistint l'avanç del faraó [[Necó II|Necao II]] en 609 aC.
En elEl 608 aC NecaoNecau II va imposar com a rei a Eliaquim, amb el nom de [[Joiaquim|Joaquim.]] Els egipcis van ser derrotats pels babilonis el [[Dècada del 600 aC|605 aC]] en ''Karkemish'', i Egipte va quedar sotmès pel rei babiloni [[Nabucodonosor II]], que influenciava també sobre Judà.
L'any 598 aC Nabucodonosor II va eliminar a Joaquim, que es negava a pagar tribut. El seu fill Joaquín tampoc col·laborava, així que l'exèrcit babiloni va empresonar a [[Jeconies|Joaquín]] i a tota l'aristocràcia del regne de Judà.
N[[Dècada del 580 aC|a]]<nowiki/>bucodonosor II va nomenar a MataníasMatanies rei de Judà l'any [[Dècada del 580 aC|589]] aC i, sota el nom de [[Sedecies|Sedecías]], va anar l'últim rei jueu. L'imperi babilònic va arrasar Jerusalem, el seu Temple va ser destruït en 587 aC i la elitel'elit jueva va ser obligada a viure en Babilònia.(II Reis 25:1-9).
|
