Regnat d'Isabel II d'Espanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -fou cessat +fou destituït |
|||
Línia 126:
===Governs de la Unió Liberal===
{{AP|Unió Liberal}}
[[Fitxer:
Un cop O'Donnell nomenat President del Consell de Ministres, va restaurar la [[Constitució Espanyola de 1845]] amb una acta addicional amb la qual va tractar d'atreure's sectors liberals. Les lluites entre les diferents faccions moderades i liberals, i entre elles mateixes, van continuar malgrat tot. Després dels successos de juliol, la debilitat d'O'Donnell va portar a la reina a canviar de nou de Govern amb Narváez el 12 octubre de [[1856]]. La inestabilitat es mantingué i la reina oferí la presidència a [[Juan Bravo Murillo]], que la va rebutjar, recaient finalment el càrrec en el general [[Francisco Armero Peñaranda]], durant menys de tres mesos. El 14 gener de [[1858]] el succeí [[Francisco Javier de Istúriz]]. El 30 juny de 1858 Leopoldo O'Donnell tornà a formar govern en el qual es va reservar el Ministeri de la Guerra. El gabinet va durar quatre anys i mig fins al 17 gener de [[1863]] i va ser el govern més estable del període. Encara que amb canvis puntuals no va comptar amb més d'una dotzena de ministres. Les persones claus del nou executiu van ser el ministre d'Hisenda [[Pedro Salaverría]], encarregat de mantenir la recuperació econòmica, i el de Governació, [[José de Posada Herrera]], que va controlar des del poder les llistes electorals i qualsevol sortida de to dels membres del nou partit: la [[Unió Liberal]].
Línia 132:
Les eleccions a Corts del 20 setembre de [[1858]] van atorgar a la Unió Liberal un absolut control del poder legislatiu. Les més destacades actuacions van ser les grans inversions en obres públiques, amb l'aprovació fins i tot de crèdits extraordinaris, que van permetre el desenvolupament del ferrocarril i la millora de l'exèrcit, es va continuar amb la política desamortitzadora, tot i que l'Estat va lliurar a canvi deute públic a l'Església i va reposar el [[Concordat de 1851]], es van aprovar diferents lleis que serien claus posteriorment i la vigència va arribar al segle XX: Llei Hipotecària (1861), reforma administrativa interna de l'Administració Central i dels municipis i primer Pla de Carreteres. Per contra el Govern no va aconseguir desterrar la corrupció política i econòmica generalitzada que arribava a tots els estaments del poder, no va aprovar l'anunciada llei de premsa i, a partir de 1861, va veure decaure el seu suport parlamentari. En 1860 es va produir el [[Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita]] dirigit pel pretendent al tron [[Carles Lluís de Borbó i de Bragança]] en un intent per desembarcar des Balears prop de [[Tarragona]] l'equivalent a un regiment de fidels per iniciar una nova guerra carlina.
El Regne d'Espanya havia continuat patint, després de les independències dels països sud-americans i la derrota a Trafalgar, un imparable deteriorament en la seva condició de potència colonial alhora que el seu paper a Europa havia minvat considerablement. França i Anglaterra havien ocupat l'espai europeu i els seus respectius imperis actuaven a Amèrica, Àsia i Àfrica. La política exterior va tractar de limitar-se a mantenir la condició de potència de segon ordre del Regne d'Espanya, però aquesta situació va estar limitada per diversos aspectes. En primer lloc, per la indefinició de l'acció internacional espanyola, fins i tot durant els governs de la Unió Liberal, en segon lloc, per mantenir en diferents punts del globus interessos econòmics que, però, no podien ser atesos per un exèrcit modern i capaç de fer front als reptes que suposava desplaçar-se per tot l'orbe, en tercer lloc, per la mateixa ineficàcia i desconeixement de la política internacional de la reina, i en quart i últim lloc, per la fortalesa militar i econòmica de França i Gran Bretanya. Aquestes potències, lluny d'enfrontar-com en el passat, s'havien aliat i ajudant a Isabel II a mantenir-se al tron. Per altra banda Prússia, Àustria i Rússia recolzaven modestament els carlins. En aquestes circumstàncies el Regne d'Espanya es va integrar a la [[Quàdruple Aliança]] al costat de Portugal sota senzilles premisses: França i Gran Bretanya donaven suport a la monarquia isabelina sempre que mantingués una política exterior convinguda amb tots dos, encara que quan les dues grans potències sostinguessin postures diferents. Durant els governs de la Unió Liberal es va intentar recuperar part de les preteses passades glòries, sempre amb el consentiment de les potències que la custodiaven. Així s'expliquen les accions anomenades "de prestigi" o de "exaltació nacional espanyola" que van tenir un ampli suport popular amb l'[[Expedició franco-espanyola a Cotxinxina]] des 1857 a 1862, la participació en la [[Guerra de Crimea]], la [[Guerra d'Àfrica]] de 1859 a la qual O'Donnell va obtenir un gran suport popular i un gran prestigi en consolidar les posicions de [[Ceuta]] i [[Melilla]] tot i no obtenir Tànger per les pressions angleses, l'[[Expedició anglo-franco-espanyola a Mèxic]], l'annexió de Santo Domingo a 1861 i la [[Primera Guerra del Pacífic]] de 1863.
==La crisi política de 1863, la crisi financera de 1866 i la revolució de 1868==
| |||