Diferència entre revisions de la pàgina «Presa borbònica de Mallorca»

afegeixo referències
m (Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN)
(afegeixo referències)
{{Infotaula d'esdevenimentde guerra}}
La '''presa borbònica de Mallorca''' va ser l'últim episodi de la [[Guerra de Successió Espanyola]]. Va tenir lloc el 2 de juliol de 1715 quan l'illa de [[Mallorca]] — l'últim reducte de la resistència [[austriacista]] que donava suport a [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic]] en les seves pretensions a ocupar el tron de la [[Monarquia Hispànica]] — va capitular davant l'arribada d'una flota [[Casa de Borbó|borbònica]], deu mesos després de la [[setge de Barcelona (1713-1714)|caiguda de Barcelona]] en poder de [[Felip V d'Espanya]]. A continuació va ser ocupada [[Illa d'Eivissa|Eivissa]], però no l'illa de [[Menorca]], ja que segons l'estipulat en el [[Tractat d'Utrecht]] va passar a sobirania de la [[Gran Bretanya]], sota la qual romandria gairebé sense interrupció fins al 1802 ([[Tractat d'Amiens]]).
 
Segons va informar el general britànic comte de Peterborough els mallorquins van demanar la protecció del rei de la Gran Bretanya «no podent assumir de cap manera sofrir l'esclavitud dels espanyols i considerant-se sempre com a súbdits de l'emperador». Per la seva banda l'enviat britànic Matthew Prior va comunicar al govern francès que era una «rondalla sense cap fonament» que [[Jordi I del Regne Unit|Jordi I]] hagués «ofert als mallorquins lliurar-se a Anglaterra» o que «els acolliria en cas que decidissin lliurar-se».
 
Al maig de 1715, quan ja semblava imminent l'ocupació borbònica de l'illa, un emissari de l'emperador Carles VI, l'austriacista Juan Amor de Soria, va intentar negociar a París les condicions de la rendició, que inclourien el manteniment de les "llibertats" del regne i de tota la Corona d'Aragó. Però les converses no van produir cap resultat. "Beneficiant-se de la passivitat dels britànics, ara amb els whigs al govern, els exèrcits francès i espanyol van ocupar l'illa, que va capitular el 2 de juliol". L'11 de juliol el virrei Rubí lliurava les claus de [[Palma]] al general francès Calude[[François DBidal d'AspheldAsfeld]],<ref>{{ref-llibre |cognom=Suárez Fernández |nom=Luis |cognom2=Corona Baratech |nom2=Carlos E. |cognom3=Armillas Vicente |nom3=José Antonio |títol=Historia general de España y América |pàgines=257 |editorial=Rialp |any=1984 |isbn=8432121061 |url=https://books.google.es/books?id=wLNVAv7N-_YC&pg=PA257&dq=asfeld+Mallorca&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj7xfbtxI7gAhWZD2MBHYK4DTcQ6AEIMjAB#v=onepage&q=asfeld%20Mallorca&f=false}}</ref> després de més de trenta dies de resistència a l'avanç de les tropes borbòniques.
 
== El Decret de Nova Planta del Regne de Mallorca ==
 
Quan a partir de 1802 pel [[Tractat d'Amiens]] Menorca va passar a sobirania espanyola va perdre les seves institucions d'autogovern i en el seu lloc es va imposar el centralisme a través de Palma; el català va deixar de ser la llengua oficial per ser-ho el castellà; va ser suprimida la llibertat de comerç i Maó va deixar de ser un port franc; els menorquins van perdre l'exempció de servir a l'Exèrcit i a la Marina que havien conservat, no sense dificultats, sota la dominació britànica; i en desaparèixer la flota britànica va tornar l'amenaça dels pirates berbers del nord d'Àfrica.
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
{{MR|data=2013}}
* Albareda Salvadó, Joaquim (2010). La Guerra de Sucesión de España (1700-1714). Barcelona: Crítica. {{ISBN|978-84-9892-060-4}}.
* Sales, Núria (1980). «Les Illes durant el segle XVIII». Albert Balcells (coord.) (en català). Història dels Països Catalans. De 1714 a 1975. Barcelona: Edhasa. {{ISBN|84-350-0292-6}}.
104.889

modificacions