Monestir de Santa Maria de Ripoll: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Fundació: aquesta informació ja hi és
Línia 50:
 
=== Fundació ===
La seva fundació es del 880.{{CN}} El repoblament i recuperació de territoris així com una nova organització social va influir amb notabilitat en la construcció religiosa dels segles VIII fins al X. El canvi [[Litúrgia|litúrgic]] que va substituir el visigòtic a l'[[arquebisbat de Narbona]] a mitjan segle IX, també va afectar les institucions religioses catalanes, on els principals agents difusors d'aquesta nova litúrgia van ser els [[monestir]]s de la [[regla de sant Benet]].{{sfn|Mundó|1971|pp = 29-42}}
 
El fundador del nou monestir ubicat a Ripoll seria [[Guifré el Pilós]]; (c. 840-897), fill de [[Sunifred I d'Urgell]]. Guifré fou [[comte d'Urgell]], de la [[Comtat De La Cerdanya|Cerdanya]] i de [[Comtat de Conflent|Conflent]] (870-897),{{sfn| Abadal i de Vinyals|1991|p = 45}} de [[Comtat de Barcelona|Barcelona]] i [[Comtat de Girona|Girona]] (878-897) i d'[[Comtat d'Osona|Osona]] (886-897 de [[facto]]), encara que ''[[de iure]]'' ho era des del 878. Guifré pertanyia a un llinatge hispanogot dels entorns de [[Prades]], al [[comtat de Conflent]]. El seu govern va coincidir amb un període de crisi que va portar a la fragmentació de l'[[Imperi carolingi]] en comtats. Guifré va ser l'últim [[comte de Barcelona]] designat per la monarquia franca i el primer que va llegar els seus estats als seus fills. Així, es va crear la base patrimonial del [[Casal de Barcelona]]. Una de les seves accions més rellevants va ser la repoblació de la [[plana de Vic]] (878-881), una extensa «terra de ningú» situada entre els dominis carolingis i els musulmans, que posteriorment es convertiria en el [[comtat d'Osona]], gràcies a la seva acció restauradora.{{sfn|Salrach i Marès|1999|p = 374}}