Miquel Badia i Capell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Miquel Badia i Capell''' ([[Torregrossa]], [[Pla d'Urgell]], [[10 de març]] del [[1906]] - [[Barcelona]], [[28 d'abril]] del [[1936]]) fou un [[polític]] català que milità a [[Estat Català]] i un dels organitzadors de la jornada revolucionària coneguda com els [[fets del sis d'octubre]] delel [[1934]]. Morí assassinat per pistolers de la [[FAI]].
 
Estudia el batxillerat a [[Lleida]], i el [[1922]] es trasllada a [[Barcelona]] per a ser pilot de la marina mercant. Nacionalista radical, s'afilià a l'associació [[Bandera Negra]], durant la dictadura i a [[Estat Català]] tot just quan [[Francesc Macià]] l'acaba de fundar i fou un dels fundadors de la seva facció armada, la Germandat Catalana de la [[Bandera Negra]], durant la dictadura. Implicat en l'intent d'assassinar el rei [[Alfons XIII]] durant una visita de l'any [[1925]] a la ciutat comtal ([[complot del Garraf]]), és detingut i condemnat a 12 anys de presó. És traslladat als penals d'[[Alcalá]] i d'[[Ocaña]], on passa 3 anys empresonat. El [[1930]], amb la caiguda del dictador [[Primo de Rivera]], és amnistiat.
 
Proclamada la [[República]] és nomenat cap de les [[Joventuts d'[[Estat Català]]. El [[1932]] éses nomenat secretari d'en [[Josep Dencàs i Puigdollers|Josep Dencàs]], conseller de Sanitat i d'Assistència Social. El [[24 de novembre]] del [[1933]] mobilitza una part dels 7.000 escamots de les [[JEREC]] i els destina a la conducció dels serveis públics paralitzats per una vaga.
 
El desembre del [[1933]] és designat Secretari Generalsecretari d'Ordre Públic de la Generalitat, i el març del [[1934]] passa a ser Cap de Serveis de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat (càrrec equivalent al de cap superior de la policia dea Catalunya). Va intentar mantenir l'ordre públic davant de la difícil situació provocada pels pistolers de la [[FAI]]. El setembre del [[1934]] dimiteixes forçat a dimitir arran d'un incident en el [[procés Xammar]]. Fou un dels organitzadors de la jornada revolucionària del [[fets del sis d'octubre|6 d'octubre]] del 1934.
 
Per aquests fets, s'ha d'exiliar a [[França]], a [[Amèrica]], a [[Alemanya]], [[Bèlgica]] i finalment a [[Andorra]]. Amb l'entrada de la nova coalició d'esquerres al govern de Madrid, retorna el [[1936]] i es dedica a la reorganització de les Joventuts d'[[Estat Català]].
 
El dia [[28 d'abril]] del 1936, a dos quarts de dues de la tarda és assassinat, junt amb el seu germà [[Josep Badia i Capell]], al carrer Muntaner de Barcelona per pistolers de la [[FAI]], com a represàlia per la seva anterior campanya contra el pistolerisme.