Els fenicis s'estableixen a [[Illa d'Eivissa|Eivissa]] el S. VIII aC i el 654 aC funden la [[ciutat d'Eivissa]]. Durant la [[Segona guerra púnica|II Guerra Púnica,]] l'illa pacta amb [[Roma]] una capitulació que li permet conservar autonomia política i econòmica. El general cartaginès Magó intenta entrar a l'illa i, en no permetre-li els eivissencs, intenta desembarcar a Mallorca. En fracassar l'intent de desembarcar a Mallorca, decideix posar rumb a Menorca, on s'estableix temporalment i tradicionalment s'ha dit que funda [[Maó]] (avui això es posa en dubte). Els foners menorquins s'uneixen als exèrcits cartaginesos. Acabada la Guerra Púnica, els romans intenten sotmetre [[Mallorca]] en diverses ocasions, però fracassen fins al [[123 aC]], quan [[Quint Cecili Metel Baleàric|Quint Cecili Metel]] anomenat per això "el Baleàric", conquereix l'illa i funda les ciutats de [[Palma]] i [[Pol·lèntia|Pollentia]] (a Alcúdia). Els romans creen la [[Balears (província romana)|província de les Illes Balears]], unint Balears i Pitiüses.
Amb la caiguda de [[Roma]], les illes de la Mediterrània occidental queden en mans dels [[vàndal]]s, que estableixen el seu regne al nord d'[[Àfrica]]. En temps de [[Justinià I]], l'Imperi Bizantí conquereix el regne vàndal i les [[DominacióIlles bizantinaBalears desota lesl'Imperi IllesRomà Balearsd'Orient|Illes queden sota el seu domini]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu |títol=Història de Catalunya |volum=vol.1 |url=http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&pg=PA23&dq=bizantins+balears+534&hl=ca&sa=X&ei=PGlUUtfON9OGswaG1YGoDw&ved=0CEMQ6AEwAg#v=onepage&q=bizantins%20balears%20534&f=false |llengua= |editorial=Editorial Alpha |data=1934 |pàgines=23 |isbn=}}</ref> A finals del segle VIII, l'any 799, davant els continus [[Atacs musulmans a les Illes Balears]] s'enviaren ambaixades a la cort de [[Carlemany]] per tal d'oferir-li la [[Imperi carolingi a les Illes Balears|submissió de les Balears als carolingis]] a canvi d'ajut, la qual fou acceptada. No es documenta la continuïtat d'aquesta submissió, però no sembla que aquesta dependència es pogués mantenir una vegada iniciades les guerres civils franques (830-840) i en tot cas després de la renovació del tractat de submissió amb l'[[emir de Còrdova]] d'[[Abd al-Rahman II]], l'any 848.<ref>{{ref-llibre |cognom=Rosselló Bordoy |nom=Guillermo |títol=L'Islam a les Illes Balears |url=http://books.google.cat/books?id=i0kQAQAAIAAJ&q=848+balears&dq=848+balears&hl=ca&ei=AMkITr_FC86Rswa45LzWDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ |editorial=Editorial Daedalus |data=1968 |pàgines=p.28 |isbn= }}</ref> Tots aquests episodis, juntament amb l'[[expedició normanda de 859]], posen de manifest els balears havien d'afrontar aquestes dificultats per si sols i que si encara existia una dependència de Bizanci aquesta era purament formal fins a la invasió dels àrabs, el 902. La caiguda i desmembrament del [[califat de Còrdova]] deixa les Balears dins la taifa de Dénia. Posteriorment, les Illes s'independitzen i formen una taifa pròpia, que dura fins a la conquesta catalana.
[[Fitxer:Jurament dels Privilegis de Jaume II de Mallorca davat de Jaume I el Conqueridor.jpg|thumb|250px|right|[[Jurament de fidelitat|Jurament dels Privilegis]] de [[Jaume II de Mallorca]] davant de [[Jaume I el Conqueridor]].]]
