Escola de Chicago: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot arregla sintaxi d'imatge
Introduir apartat d'edificis destacats
Línia 4:
 
== Història ==
Aquest moviment sorgeix en un context, en què la ciutat és més pròspera, augmenta considerablement el nivell demogràfic el que va suposar que l'urbanisme adquirís una rellevància màxima. El [[1871]] la ciutat de [[Chicago]] sofrirà un incendi gravíssim que la destruirà gairebé per complet, la qual cosa suposarà haver de tornar a aixecar-la de nou. Aquesta necessitat de crear nous edificis, donarà peu a l'aparició de la denominada Escola de Chicago. Al costat d'aquesta, apareixerà un nou concepte en l'arquitectura d'aquells anys; el gratacel. Chicago és una ciutat emergent, per això es produeix una gran especulació sobre els terrenys i una gran demanda de construcció. La solució que s'adopta és la construcció en vertical: molts pisos elevats sobre una planta reduïda. Com és lògic, es van començar a construir edificis amb un nombre de pisos que a nosaltres ens semblaria ridícul però que en aquells temps era tot un repte; estem parlant d'edificacions que podia oscil·lar entre els 10 i els 16 pisos d'altura. Paral·lelament a l'aparició dels [[gratacel]]s, apareixeran els primers [[ascensors elèctrics]].
Aquest moviment sorgeix en un context, en què la ciutat és més pròspera, augmenta considerablement el nivell demogràfic el que va suposar que l'urbanisme adquirís una rellevància màxima.
El [[1871]] la ciutat de [[Chicago]] sofrirà un incendi gravíssim que la destruirà gairebé per complet, la qual cosa suposarà haver de tornar a aixecar-la de nou. Aquesta necessitat de crear nous edificis, donarà peu a l'aparició de la denominada Escola de Chicago. Al costat d'aquesta, apareixerà un nou concepte en l'arquitectura d'aquells anys; el gratacel. Chicago és una ciutat emergent, per això es produeix una gran especulació sobre els terrenys i una gran demanda de construcció. La solució que s'adopta és la construcció en vertical: molts pisos elevats sobre una planta reduïda. Com és lògic, es van començar a construir edificis amb un nombre de pisos que a nosaltres ens semblaria ridícul però que en aquells temps era tot un repte; estem parlant d'edificacions que podia oscil·lar entre els 10 i els 16 pisos d'altura. Paral·lelament a l'aparició dels [[gratacel]]s, apareixeran els primers [[ascensors elèctrics]].
 
L'Escola de Chicago està integrada per un conjunt d'arquitectes que proposen solucions similars entre ells: estructures metàl·liques tingudes segons la funció de l'edifici, finestres que podien variar de mida quan es desitgés i l'eliminació, en molts casos, dels murs de càrrega. Es deixen de banda edificis amb murs que són només de pedra (i de gran grossor) i dominaran el panorama les estructures de ferro recobertes. Una altra innovació seran les finestres corregudes que ocuparan la major part de les façanes dels edificis això donarà el que més endavant es dirà ''mur de cortina''.
 
=== Característiques generals ===
A la majoria dels edificis pertanyents a l''''Escola de Chicago''', trobem diversos elements comuns que podem considerar com a característiques generals d'aquesta Escola:
 
* Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de [[ferro]]) que, entre altres coses, permetrà realitzar edificis amb gran alçària.
* Ús del [[pilar (arquitectura)|pilar]] de [[formigó]] com a suport o fonament. Serà la solució al desafiament de construir sobre un terra sorrenc i fangós.
* [[finestra|Finestres]] esteses horitzontalment per tota la façana (amb les dimensions que es desitgi, ja que ja no seran necessaris els anomenats murs de càrrega):
* Possible eliminació dels murs de càrrega (gràcies a aquesta estructura metàl·lica)
* Desenvolupament de l'[[ascensor]] elèctric
* Respecte a l'exterior, se suprimeixen els elements decoratius (tan habituals a l'arquitectura artística de finals del [[segle XIX]]). S'opta per superfícies llises i envidrades. Predominen les línies horitzontals i verticals.
* Atractives façanes de [[maçoneria]].
 
===Autors de l'Escola de Chicago===
Linha 18 ⟶ 28:
* '''Burnham & Root'''
* '''[[Louis Henri Sullivan]]'''
=== Característiques generals===
A la majoria dels edificis pertanyents a l''''Escola de Chicago''', trobem diversos elements comuns que podem considerar com a característiques generals d'aquesta Escola:
 
=== Edificis més destacats ===
* Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de [[ferro]]) que, entre altres coses, permetrà realitzar edificis amb gran alçària.
* Ús del [[pilar (arquitectura)|pilar]] de [[formigó]] com a suport o fonament. Serà la solució al desafiament de construir sobre un terra sorrenc i fangós.
* [[finestra|Finestres]] esteses horitzontalment per tota la façana (amb les dimensions que es desitgi, ja que ja no seran necessaris els anomenats murs de càrrega):
* Possible eliminació dels murs de càrrega (gràcies a aquesta estructura metàl·lica)
* Desenvolupament de l'[[ascensor]] elèctric
* Respecte a l'exterior, se suprimeixen els elements decoratius (tan habituals a l'arquitectura artística de finals del [[segle XIX]]). S'opta per superfícies llises i envidrades. Predominen les línies horitzontals i verticals.
* Atractives façanes de [[maçoneria]].
 
* Leiter Building (1889).
==Influència a Catalunya==
* Home Insurance Building (1885).
Tot i que les preocupacions d'Europa per l'espai entren en contradicció amb el gust pel manteniment patrimonial o d'estils anteriors, a [[Barcelona]] trobem una petita influença de l'Escola de Chicago a les construccions de la [[Via Laietana]]. La construcció d'aquest nou carrer entre [[1909]] i [[1913]], a cavall entre el [[modernisme]] i el [[noucentisme]], adopta aquest estil degut al tipus d'edificacions planejades per a oficines i centres oficials. Amb tot, ni l'alçaria ni el tipus de construcció s'apartaren de les línies convencionals.
* Reliance Building (1894).
* [[Carson, Pirie, Scott and Company Building]] (1899-1906).
 
== Referències ==