Revisió del 13:16, 29 gen 2019 modifica Hienafant (discussió \| contribucions) Autopatrullats 17.506 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 13:39, 29 gen 2019 modifica desfés Hienafant (discussió \| contribucions) Autopatrullats 17.506 edits m Elimine: "Hi ha dues formes d'accedir a l'autonomia..." perquè es refereix a contingut que no tracta plenamet dels estatuts d'autonomia, sinó de les CCAA Edició següent →
Línia 3: {{legend\|#017CBD\|Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Mellilla (art. 144)}} ]] L''''estatut d'autonomia''' és la norma bàsica d'una [[comunitat autònoma]] [[Espanya\|espanyola]], reconeguda per la [[Constitució espanyola de 1978]] en el seu article 147.{{sfn\|Muñoz Machado\|1982\|p=281}} Als estatuts s'hi recull el nom de la comunitat, la seva delimitació territorial, els noms i les seus dels òrgans autonòmics, les [[competència (política)\|competències]] que s'hi assumeixen i les [[llengua oficial\|llengües oficials]] d'aquell territori. {{CC\|2019}} == Fonament legal == <!-- Creació d'estatuts d'autonomia; Modificació dels estatus d'autonomia --> ~~Els Estatuts d'Autonomia formen part de l'ordenament jurídic de l'Estat però el seu règim d'elaboració i aprovació és diferent de la resta de lleis orgàniques.~~ Els Estatuts d'Autonomia formen part de l'ordenament jurídic de l'Estat{{sfn\|Muñoz Machado\|1982\|p=287}} però el seu règim d'elaboració i aprovació és diferent de la resta de lleis orgàniques. Aquests, tenen el rang de [[Llei Orgànica]] i per tant, necessiten una votació favorable de la majoria absoluta dels membres del [[Congrés dels Diputats espanyol]].{{sfn\|Muñoz Machado\|1982\|pp=282-284}} A vegades, han de passar per un referèndum per sufragi dels membres de la comunitat autònoma per tal de ser aprovats; un exemple, entre d'altres, seria Catalunya el 1932, el 1979 i el 2006. ~~Hi ha dues formes d'accedir a l'autonomia:~~ Mitjançant l'article 143 de la Constitució Espanyola, s'accedeix a l'autonomia "reduïda" que fou pensada per a les comunitats "no històriques", és a dir, totes aquelles que no havien aprovat un Estatut d'Autonomia durant la [[Segona república espanyola\|Segona República Espanyola]]. Poden accedir a ella totes les províncies contigües que tinguin elements històrics, culturals i territorials comuns. També es pot formar una comunitat autònoma, quan així ho expressi l'interès general, que ve determinat per les Corts Generals. En canvi, per a [[Catalunya]], [[Galícia]] i el [[País Basc]], considerades [[nacionalitat històrica\|nacionalitats històriques]], l'article 151 de la Constitució Espanyola preveu una forma d'accés més ràpida a l'autonomia plena. El procés és una mica diferent, ja que el projecte d'estatut el realitzen tan sols els diputats i senadors de les províncies i ha de passar per un referèndum popular abans de ser sancionat i promulgat. [[Andalusia]] també va accedir a l'autonomia a través de l'article 151. Aquesta comunitat va redactar el seu Estatut durant la II República, però el procés es va veure interromput pel començament de la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], que va impedir aprovar-lo. Amb l'arribada de la democràcia, Andalusia va exigir accedir a l'autonomia com una més de les altres nacionalitats històriques, iniciant-se un llarg procés que finalitzà amb l'aprovació en referèndum el 28 de febrer de [[1980]]. Les úniques normes que estan per sobre dels estatuts són la [[Constitució Espanyola]], les normes de dret comunitari i els tractats internacionals vàlidament celebrats. Cap llei posterior pot contradir allò establert als estatuts, donat que aquests no es poden modificar sinó és mitjançant el procediment previst a l'article 147.3 de la Constitució Espanyola. <!-- Falta explicar aquest mitjà com funciona exactament i falten referències per a tot d'ací cap amunt del text. -->

Estatut d'autonomia: diferència entre les revisions