Estatut d'autonomia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliacions: nova secció |
|||
Línia 6:
== Fonament legal ==
Els estatuts d'autonomia estan reconeguts a la Constitució espanyola del 1978{{sfn|Muñoz Machado|1982|p=281}} i hi són regulats la seua elaboració{{sfn|Muñoz Machado|1982|p=268}} i modificació.{{sfn|Viciano|2005|p=13}}
Els Estatuts d'Autonomia formen part de l'ordenament jurídic de l'Estat{{sfn|Muñoz Machado|1982|p=287}} però el seu règim d'elaboració i aprovació és diferent de la resta de lleis orgàniques. Aquests, tenen el rang de [[Llei Orgànica]] i per tant, necessiten una votació favorable de la majoria absoluta dels membres del [[Congrés dels Diputats espanyol]].{{sfn|Muñoz Machado|1982|pp=282-284}} A vegades, han de passar per un referèndum per sufragi dels membres de la comunitat autònoma per tal de ser aprovats;{{sfn|Muñoz Machado|1982|p=285}} un exemple, entre d'altres, seria Catalunya el 1932, el 1979 i el 2006.{{CC|gener 2019}}
La norma que aprova un estatut i l'estatut mateix són la mateixa norma. Així, la llei orgànica és "l'acte formal que li dóna força d'obligar i li confereix valor com a norma" i l'estatut és "la part del text legal que conté la regulació material".{{sfn|Muñoz Machado|1982|p=285}}
Les úniques normes que estan per sobre dels estatuts són la [[Constitució Espanyola]], les normes de dret comunitari i els tractats internacionals vàlidament celebrats.{{CC|gener 2019}} Cap llei posterior pot contradir allò establert als estatuts, donat que aquests no es poden modificar sinó és mitjançant el procediment previst a l'article 147.3 de la Constitució Espanyola.{{sfn|Viciano|2005|p=13}}
<!-- === Creació dels estatuts autonòmics ===
Perquè es cree un estatut cal haver prèviament un acte d'iniciativa autonòmica. És a dir, primer cal que hi haja una expressa voluntat d'un territori subestatal de constituïr-se en comunitat autònoma perquè s'inicie la següent fase que seria l'elaboració d'un estatut d'autonomia.{{sfn|Muñoz Machado|1982|p=268}}
L'elaboració de l'estatut pot fer-se per dos procediments bàsics: el comú de l'art. 146 i l'especial de l'art. 151.2. Se li suma un procediment especial per tràmits ordinaris per a elaborar lleis orgàniques (art. 144b) i un altre per a l'amillorament del fur navarrès.{{sfn|Muñoz Machado|1982|p=268}}
=== Polèmiques legals ===
Linha 41 ⟶ 47:
* {{ref-llibre |cognom=Morcillo Moreno |nom=Juana |títol=Validez y eficacia de los derechos estatutarios : En especial, el proyecto de reforma castellano-manchego |lloc=Toledo |editorial=Ediciones Parlamentarias de Castilla-La Mancha |any=2013 |isbn=978-84-691-2594-6}}
* {{ref-llibre |cognom=Muñoz Machado |nom=Santiago |títol=Derecho público de las Comunidades Autónomas I |lloc=Madrid |editorial=Civitas |any=1982 |isbn=84-7398-220-7 |edició=1a ed}}
* {{ref-llibre |cognom=Viciano |nom=Roberto |títol=Constitución y reforma de las estatutos de autonomía : Procedimientos constitucionales de modificación del Estado autonómico |lloc=València |editorial=Tirant lo Blanch |any=2005 |isbn=84-8456-252-2}}
== Vegeu també ==
| |||