Escola de Chicago: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Apartat història modificat
Línia 4:
 
== Història ==
Aquest moviment sorgeix en un context en què la ciutat és més pròspera, augmenta considerablement el nivell demogràfic el que va suposar que l'urbanisme adquirís una rellevància màxima.
Aquest moviment sorgeix en un context en què la ciutat és més pròspera, augmenta considerablement el nivell demogràfic el que va suposar que l'urbanisme adquirís una rellevància màxima. El [[1871]] la ciutat de [[Chicago]] sofrirà un incendi gravíssim que la destruirà gairebé per complet, la qual cosa suposarà haver de tornar a aixecar-la de nou. Aquesta necessitat de crear nous edificis, donarà peu a l'aparició de la denominada Escola de Chicago. Al costat d'aquesta, apareixerà un nou concepte en l'arquitectura d'aquells anys; el gratacel. Chicago és una ciutat emergent, per això es produeix una gran especulació sobre els terrenys i una gran demanda de construcció. La solució que s'adopta és la construcció en vertical: molts pisos elevats sobre una planta reduïda. Es van començar a construir edificis amb un nombre de pisos que mai s'havia arribat a aconseguir; estem parlant d'edificacions que podia oscil·lar entre els 10 i els 16 pisos d'altura. Paral·lelament a l'aparició dels [[gratacel]]s, apareixeran els primers [[Ascensor|ascensors elèctrics.]]
 
Al sorgiment de la ciutat de Chicago, la major part dels edificis (tant públics com privats) es van construir en fusta, seguint la tècnica del ''balloon frame;'' aquest sistema està basat en una estructura feta de llistons de fusta d'una determinada mida (normalment de dos pisos d'alçada) i fixats simplement amb claus. Aquesta estructura permetia reduir el temps de construcció, així com l'especialització de la mà d'obra.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Benevolo|nom=Leonardo|títol=Historia de la arquitectura moderna|url=|edició=6ª|llengua=|data=1987|editorial=Gustavo Gili|lloc=Barcelona|pàgines=243-244|isbn=8425207975}}</ref>
 
Aquest moviment sorgeix en un context en què la ciutat és més pròspera, augmenta considerablement el nivell demogràfic el que va suposar que l'urbanisme adquirís una rellevància màxima. El [[1871]] la ciutat de [[Chicago]] sofrirà un [[Gran incendi de Chicago|incendi]] gravíssim que la destruirà gairebé per complet, la qual cosa suposarà haver de tornar a aixecar-la de nou. Aquesta necessitat de crear nous edificis, donarà peu a l'aparició de la denominada '''Escola de Chicago'''. AlDesprés d'aquest incendi, els arquitectes i enginiers van començar a substituir les cases individuals de fusta per alts edificis de diverses costatplantes d'aquestaalçada, apareixeràamb unels nouquals conceptepodien proporcionar habitatge a més gent en l'menys espai construït;<ref>{{Ref-llibre|cognom=Giedion|nom=Sigfried|títol=Espacio, tiempo y arquitectura: d'aquellsel anysfuturo de una nueva tradición|url=|edició=6ª ed.|llengua=|data=1982|editorial=Dossat|lloc=Madrid|pàgines=392|isbn=8423703754}}</ref> en aquest sentit, sorgeix un nou concepte arquitectònic; el [[gratacel]]. Chicago és una ciutat emergent, per això es produeix una gran especulació sobre els terrenys i una gran demanda de construcció. La solució que s'adopta és la construcció en vertical: molts pisos elevats sobre una planta reduïda. Es van començar a construir edificis amb un nombre de pisos que mai s'havia arribat a aconseguir; estem parlant d'edificacions que podia oscil·lar entre els 10 i els 16 pisos d'altura. Paral·lelament a l'aparició dels [[gratacel]]s, apareixeran els primers [[Ascensor|ascensors elèctrics.]]
 
L'Escola de Chicago està integrada per un conjunt d'arquitectes que proposen solucions similars entre ells: estructures metàl·liques tingudes segons la funció de l'edifici, finestres que podien variar de mida quan es desitgés i l'eliminació, en molts casos, dels murs de càrrega. Es deixen de banda edificis amb murs que són només de pedra (i de gran grossor) i dominaran el panorama les estructures de ferro recobertes. Una altra innovació seran les finestres corregudes que ocuparan la major part de les façanes dels edificis, que prefigura el que més endavant es dirà ''[[mur cortina]]'' i que trobem, per exemple, en l'[[edifici de la Bauhaus]] a Dessau.