Clima mediterrani: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 85.192.71.192. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
mCap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Medclim.png|thumb|300px|Zones considerades de clima mediterrani (en morat)]]
[[Fitxer:KoppenclassificationworldmapCs.png|thumb|300px|Les zones de clima mediterrani segons la [[classificació climàtica de Köppen]]]]
El '''clima mediterrani''' es un clima molt fred s' inunden totes les ciutats i moren moltes persones i les precipitacions son molt altes i al hivern fa molt d' calor i al estiu fa molt fred .
El '''clima mediterrani''' és un [[clima]] de transició entre el [[clima temperat]] i el [[clima subtropical]] i [[clima tropical|tropical]]. Aquestes dues àrees tenen una vegetació netament diferenciada que ressegueix els paral·lels 35° N i S de la Terra. L'àrea temperada es caracteritza per tenir una [[pluviositat]] abundant i regular durant tot l'any (més de 800 mm), amb temperatures suaus a l'estiu i un període més o menys llarg de glaçades a l'hivern. Això dóna una vegetació esponerosa, de caràcter [[caducifoli]], amb un estrat herbaci [[nemoral]], un estrat [[arbust]]iu esclarissat i un estrat [[arbre|arbori]] alt i ben desenvolupat. Solen ser sòls profunds i rics en nutrients i aigua.
 
El '''clima mediterrani''' es caracteritza especialment per un règim amb un [[dèficit hídric]] durant la part càlida de l'any. El clima mediterrani és un clima amb pluges estacionals, però la seva distribució és inversa a la del clima tropical: no plou a l'[[estiu]]. D'altra banda, als mesos d'[[hivern]] (l'estiu austral) pot arribar a glaçar. Les precipitacions anuals són intermèdies entre les dels [[clima temperat|climes temperat]] i [[clima tropical|tropical]] i les del clima subtropical (oscil·len entre els 250 i 800 mm generalment). Així doncs, el clima mediterrani és una barreja de clima temperat amb característiques tropicals, cosa que el fa enriquir-se d'elements de la flora d'ambdues latituds. Té un estrat arbustiu i [[liana|lianoide]] molt desenvolupat, d'herència tropical, que enriqueix el bosc i el fa atapeït i de vegades fins i tot impenetrable. El fullatge dels arbres i arbustos es manté viu tot l'any, estalviant així una excessiva producció de material vegetal, molt costós de fer per estar ple de defenses. Aquestes defenses poden ser de tipus físic (fulles escleròfil·les, és a dir, dures i resistents a la deshidratació, agullons, pilositat...), químic (fulles aromàtiques, pudentes o verinoses) o biològic (secretant substàncies per alimentar a petits insectes depredadors que mantenen la planta lliure de plagues). Són estratègies desconegudes en el món temperat i que barregen les del món tropical humit (fulles perennes) i sec (fulles xeromorfes, espiniscents, aromàtiques, atractores de formigues).