'''Joan Ballester i Canals''' ([[Barcelona]] [[1913]] - [[1980]]) fou un editor i activista cultural català. El 1931 va ingressar a l'organització jovenil [[Palestra]], i. començàComençà a militar en el nacionalisme radical el [[1935]], inicialment dins la [[Unió Catalanista]] i [[Nosaltres Sols!]], després, el juny de 1936, ingressant amb la resta de militants d'aquest darrer partit a [[Estat Català]]. Durant la [[guerra civil espanyola]] el març de 1937 fou enviat al front d’Aragó; el 1938 fou ferit a la [[batalla de l'Ebre]], fou nomenat sergent i caigué presoner a Tarragona. El 1945 fou un dels promotors de l'[[Organització de Resistència Nacional]] (ORN) i del seu diari, [[Bandera del Poble Català]]. Des del 1947, però, es dedicà a l'activisme cultural a favor de la llengua catalana, i el 1950 fou delegat a Barcelona de l'Obra del [[Diccionari Català-Valencià-Balear]] de [[Francesc de Borja Moll]]. Així, durant els anys 50 va promoure campanyes de propaganda de la llengua catalana per tot el Principat, i impulsà les relacions culturals entre els països de llengua catalana. El 1960 organitzà un Aplec de la Joventut dels Països Catalans a la [[Selva del Camp]].
Durant els anys seixanta fou editor i director d'[[Edicions d'Aportació Catalana]], que publica la col·lecció d'assaigs polítics ''Entre tots ho farem tot'', amb obres de [[Joan Fuster]], [[Carles Muñoz Espinalt]], [[Jordi Ventura i Subirats]] i altres, així com el seu manifest ''Per una consciència del país'', llegit als [[Jocs Florals]] de [[Montevideo]] el [[1963]]. Va col·laborar amb [[Joan Cornudella i Barberà]] ([[FNC]]) i amb el [[Consell Nacional Català]], del qual va intentar la seva organització a l'interior.
