Música barroca: diferència entre les revisions

Des de les últimes dècades del segle XVI es va iniciar la dissolució de l'antic estil polifònic renaixentista, caracteritzat per una textura polifònica imitativa homogènia. Dos van ser les novetats principals:

 

 

* La monodia acompanyada, en la qual una sola veu aguda concentra tot l'interès musical. El seu acompanyament instrumental s'escrivia de forma taquigràfica com a baix continu. La [[Camerata florentina]] va ser decisiva en la difusió d'aquesta monodia acompanyada i el seu objectiu, posar la música com a serva de la paraula, va cristal·litzar finalment en l'òpera; per això els interessava imitar l'antiga monodia hel·lènica amb acompanyament de khitara: [[Vincenzo Galilei]], pare de l'astrònom [[Galileo Galilei|Galileu]], va escriure el 1581 un tractat sobre el gènere musical polifònic neerlandès amb el títol ''Dialogo della Musica Antica'' i ''della Moderna''. Els seus nous gèneres musicals recitatiu, expressiu i representatiu utilitzaven a més noves llicències en l'ús de dissonàncies i modulacions.