Escola de Chicago: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Apartat història modificat |
→Característiques generals: més informació arquitectes |
||
Línia 10:
El [[1871]] la ciutat de [[Chicago]] sofrirà un [[Gran incendi de Chicago|incendi]] gravíssim que la destruirà gairebé per complet, la qual cosa suposarà haver de tornar a aixecar-la de nou. Aquesta necessitat de crear nous edificis, donarà peu a l'aparició de la denominada '''Escola de Chicago'''. Després d'aquest incendi, els arquitectes i enginiers van començar a substituir les cases individuals de fusta per alts edificis de diverses plantes d'alçada, amb els quals podien proporcionar habitatge a més gent en menys espai construït;<ref>{{Ref-llibre|cognom=Giedion|nom=Sigfried|títol=Espacio, tiempo y arquitectura: el futuro de una nueva tradición|url=|edició=6ª ed.|llengua=|data=1982|editorial=Dossat|lloc=Madrid|pàgines=392|isbn=8423703754}}</ref> en aquest sentit, sorgeix un nou concepte arquitectònic; el [[gratacel]]. Chicago és una ciutat emergent, per això es produeix una gran especulació sobre els terrenys i una gran demanda de construcció. La solució que s'adopta és la construcció en vertical: molts pisos elevats sobre una planta reduïda. Es van començar a construir edificis amb un nombre de pisos que mai s'havia arribat a aconseguir; estem parlant d'edificacions que podia oscil·lar entre els 10 i els 16 pisos d'altura. Paral·lelament a l'aparició dels [[gratacel]]s, apareixeran els primers [[Ascensor|ascensors elèctrics.]]
L''''Escola de Chicago''' està integrada per un conjunt d'arquitectes que proposen solucions similars entre ells: estructures metàl·liques tingudes segons la funció de l'edifici, finestres que podien variar de mida quan es desitgés i l'eliminació, en molts casos, dels murs de càrrega. Es deixen de banda edificis amb murs que són només de pedra (i de gran grossor) i dominaran el panorama les estructures de ferro recobertes. Una altra innovació seran les finestres corregudes que ocuparan la major part de les façanes dels edificis, que prefigura el que més endavant es dirà ''[[mur cortina]]'' i que trobem, per exemple, en l'[[edifici de la Bauhaus]] a Dessau.
== Característiques generals ==
A la majoria dels edificis pertanyents a l''''Escola de Chicago''', trobem diversos elements comuns que podem considerar com a característiques generals d'aquesta Escola:
* Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de [[ferro]]) que
* Ús del [[pilar (arquitectura)|pilar]] de [[formigó]] com a suport o fonament. Serà la solució al desafiament de construir sobre un terra sorrenc i fangós. Respecte als fonaments, també vàren desenvolupar el anomenat «''Chicago caisson''».<ref name=":0" />
*[[finestra|Finestres]] esteses horitzontalment per tota la façana,
* Desapareix la diferenciació entre arquitectura i enginyeria.<ref name=":1" />
*
* Desenvolupament de l'[[ascensor]] elèctric.
* Respecte a l'exterior, se suprimeixen els elements decoratius (tan habituals a l'arquitectura artística de finals del [[segle XIX]]). S'opta per superfícies llises i envidrades. Predominen les línies horitzontals i verticals.
* L'estructura interior és la que estableix la forma exterior de l'edifici.<ref name=":1" />
===Autors de l'Escola de Chicago===
Tot això succeeix als [[EUA]] i no a [[Europa]] perquè és al nou continent on la referència històrica té menys pes i importància. Europa sempre tendeix a mirar d'una manera al passat i això es reflecteix en els corrents artístics del vell continent. A l'Escola de Chicago podem destacar diversos autors;
* '''Henry Hobson Richardson:'''
* '''William Le Baron Jenney:'''
*'''[[Louis Henri Sullivan]]''' (1856-1924): va treballar al taller de Le Baron Jenney, on va descobrir la nova arquitectura. Mes tard viatja per Europa i coneix l'academicisme francès, que rebutja totalment. Va col·laborar amb Dankmar Adler en la construcció de diversos edificis a Chicago, com l'''Auditorium Building'' (1889).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Freixa|nom=Mireia|títol=Fuentes y documentos para la Historia del Arte. Las Vanguardias del siglo XIX.|url=|edició=|llengua=|data=1982|editorial=Gustavo Gili|lloc=Barcelona|pàgines=120-121|isbn=842521114X}}</ref> La seva teoria de l'arquitectura és molt complexa i personal, de tal manera que uneix idees molt diverses com el [[Transcendentalisme|trascendentalisme]] americà, [[Idealisme alemany|l'idealisme alemany]] i el [[Racionalisme arquitectònic|racionalisme]]. Tanmateix, va desenvolupar les idees naturalistes d'Horatio Greenough, basades en l'aplicació de l'estructura corporal dels animals en l'àmbit de l'arquitectura; és a dir, establir un esquelet adequat per als edificis (d'acer o de ferro).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Kruft|nom=Hanno-Walter|títol=Historia de la teoría de la arquitectura|url=|edició=|llengua=|data=1990|editorial=Alianza|lloc=Madrid|pàgines=602|isbn=8420679968}}</ref> Per a Sullivan, la funció de l'edifici ha de determinar la seva estructura (és a dir, la seva forma i organització), i la funció vé determinada per diversos factors naturals, socials, intelectuals i de la necessitat humana.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Kruft|nom=Hanno-Walter|títol=Historia de la teoría de la arquitectura|url=|edició=|llengua=|data=1991|editorial=Alianza|lloc=Madrid|pàgines=619|isbn=8420679968}}</ref> Sullivan veu l'ornamentació arquitectònica com un luxe, no com una necessitat, i com un element que depèn directament de la funció de l'edifici.<ref name=":2" />
*'''Burnham & Root''' (Daniel Burnham i John Wellborn Root): van ser els principals competidors de l'empresa Sullivan & Adler, però també hi havia certa rivalitat entre ells dos per l'autoria de les seves construccions.<ref name=":2" /> Com Sullivan, Root defensa la subordinació de l'ornament a l'arquitectura, i arriba a plantejar l'arquitectura sense decoració i amb el major estalvi possible. Alguns edificis de Root on es veu aquest plantejament són el Montauk i el Monadnock.
=== Edificis més destacats ===
| |||