Revisió del 21:04, 28 gen 2019 modifica Paucabot (discussió \| contribucions) Buròcrates, Administradors 968.209 edits m Revertides les edicions de Claudiallomo. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió ← Edició anterior		Revisió del 18:13, 29 gen 2019 modifica desfés Claudiallomo (discussió \| contribucions) 8 edits m Està mal, bàsicament tot Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: == 1. La novel·la de cavalleries == La '''novel·la cavalleresca''' és un [[Gènere literari\|gènere narratiu]] que va aparèixer a Europa entre els [[segle XIV\|segles XIV]] i el [[segle XV\|XV]]. Va ser l'evolució dels [[llibres de cavalleries]] i van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d’aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Llavors va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida real, ja que els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com els herois d’aquestes obres. El feudalisme és l’estructura soc sòcio-econòmica que s’instal·là a Europa a l’Edat Mitjana, en la qual cada estament té la seua funció i el seu lloc jeràrquic. Doncs bé, els cavallers, que pertanyen a l’estament nobiliari, esdevenen professionals que tenen com a obligació primordial servir militarment el seu senyor. Es tracta d’una classe social que gaudeix d’una sèrie de privilegis, així com, estar exempts de diversos impostos, els seus béns es mantenien sota la protecció reial, no podien ser empresonats per deutes ni jutjats sinó ,per tribunals reials. No s'ha de confondre amb novel·la de cavalleries. Un exemple conegut és ''[[El Quixot]]'' (força posterior i que es burla de les heroiques característiques que destaquen en un [[Cavaller arquetípic\|cavaller]], típiques de les novel·les de cavalleries). La característica més destacable dels cavallers era la bel·licositat. La seua activitat natural era la guerra, ja fóra defensant els drets de la reialesa o del seu senyor o bé resolent els seus conflictes amb altres cavallers mitjançant l’enfrontament físic, que moltes vegades acabaven com a “batalles s ultrança” (fins a la mort). * Les "novel·les cavalleresques" són, en canvi, històries més modernes, dels ss. XIV, XV i XVI que pretenien reflectir el món real dels cavallers de l'època. És per això que els personatges són més humans i les situacions, que tenen lloc en ambients històrics i geogràfics més propers, més creïbles. Un exemple d'aquest corrent és el ''[[Tirant lo Blanc]]'', escrita pel noble valencià [[Joanot Martorell]]. Quan no es dedicaven a lluitar, es lliuraven a la caça o a altres activitats esportives, d’exhibició o d’entrenament, com els torneigs. Ben prompte, impulsada per les classes nobiliàries, naixerà una literatura destinada a reflectir i defensar el pensament i l’actuació dels cavallers. Així és al nord de França i cap a la segona meitat del segle XII que naix '''la narrativa de cavalleries''', obres de ficció, relats cavallerescos que reelaboren l’èpica francesa. L’autèntica font on beu tota la narrativa de cavalleries posterior són les recreacions dels antics mites cèltics que foren coneguts com a '''“matèria de Bretanya”.''' == L'amor i altres característiques ==

Novel·la cavalleresca: diferència entre les revisions