Novel·la cavalleresca: diferència entre les revisions

•      El [[cavaller]] va sempre a l’aventura sense altra empresa que la recerca del seu destí simbolitzat per un objecte: una llança sagnant, l’amor d’una dama, l’ascens social, el [[Sant Greal|Sant Grial]]. El cavaller ha de superar tot un seguit d’entrebancs en el qual el cavaller avança cap a la seua perfecció i l’acompliment del seu destí.

Els [[herois]] d’aquesta narrativa han d’anar pel món fent proeses que després han  de contar en tornar a la cort per augmentar la seua fama. Tenen uns ideals que no poden abandonar com:

'''[[Fidelitat]]''' al seu [[senyor]] i lleialtat en el seu tracte amb les dames i altres cavallers.

'''Defensa exaltada de la [[religió]]'''

Malgrat que les característiques de la narrativa de cavalleries estè totalment definida cap al segle XIII, el seu prestigi encara durarà fins al segle XVI i caldrà situar el seu moment de màxim esplendor en el [[segle XV]]. Ara bé, entre aquests segles es produeix una profunda transformació social. El món, dominat per les ciutats i el comerç, està cada vegada més allunyat del codi cavalleresc. Els cavallers han perdut la seua funció militar en ser substituïts per exèrcits professionals que cobren pel seu treball.

La [[nostàlgia]] de l’esperit cavalleresc, cada vegada més allunyat de la realitat, plana sobre aquestes novel·les que tenen uns trets molt diferents de les narracions anteriors.

'''1.       la [[versemblança]].''' Les novel·les abandonen la [[fantasia]].

'''2.       Els espais geogràfics són reals, concrets i coneguts:''' [[Europa]] i la Maditerrània; el temps és el present o un passat immediat i recent.

'''3.       Els herois no són sobrehumans,''' sinó que vencen per la seua força, valor i astúcia. A més ja no lluiten únicament pels ideals cavallerescos sinó per uns altres més [[prosaics]]: la possessió de terres i de riqueses, el desig de poder o de ser dignes d’una dama, l’ascens social…La seua psicologia és evolutiva i contradictòria, està més treballada i és més creïble.

'''5.       Són obres en [[prosa]],''' que dóna més credibilitat i realisme.

•      '''[[Història de Jacob Xalabín|Història de Xacob Xalabín]].''' Breu novel·la anònima ambientada a l’Imperil[[Imperi Otomà|’Imperi Turc.]]

•      '''[[Curial e Güelfa]]'''

•      '''[[Tirant lo Blanc|Tirant lo Blanch]]'''

Nasqué a [[Gandia]] l’any 1414, en una família de noblesa mitjana. Arribà a ser molt prompte cavaller, encara que no va participar en cap guerra. Ara bé, al llarg de la seua vida va participar en diversos conflictes cavallerescos: justes, plets, batalles a ultrança, és a dir, a mort. A conseqüència d’aquests fets escrigué bastants “lletres de batalla”, com la que envià al seu cosí [[Joan de Monpalau]] per trencar promesa amb la seua germana [[Damiata]]. Aquest conflicte s’havia de resoldre amb una batalla entre els dos, que s’havia de celebrar a Anglaterra; [[Joanot Martorell]] va esperar durant molt de temps el seu adversari, però aquest no va comparèixer al repte, per la qual cosa Joan de Monpalau va haver d’indemnitzar econòmicament Damiata.

Escrita al segle XV (entre el 1460 i el 1468, any de la seua mort). Fou publicada a València a finals del segle XV. Ignorem si Joanot Martorell en morir havia acabat la seua obra; el que sí sabem segur és que quan es publica a València fou més o menys retocada per [[Martí Joan de Galba|Martí Joan de Galba.]]

La novel·la s’inicia amb les aventures del cavaller ermità [[Guillem de Varoïc|Guillem de Varoic]], el qual rep la visita de Tirant, que es dirigeix a un torneig amb motiu de les noces del rei d’Anglaterra. Alliçonat per l’ermità sobre la cavalleria, Tirant marxa amb els seus acompanyants a França,, Sicília i Rodes, on Tirant arriba a ser cap dels exèrcits bizantins. Després d’una sèrie d’aventures al nord d’Àfrica, torna a [[Constantinoble]] on es casa amb la filla de l’emperador, la princesa Carmesina, i és anomenat Cèsar de l’Imperi. El matrimoni mor poc després; Tirant víctima d’una malaltia i Carmesina a causa del dolor per la mort del seu marit.

[[Miguel de Cervantes Saavedra|Miguel de Cervantes]] diu del Tirant:

Es tracta d’una novel·la anònima escrita al segle XV que narra les aventures d’un cavaller de nom [[Curial]].

El primer llibre narra com Curial, protegit i educat pel marqués de Montferrat, s’inicia en el món de l’aventura cavalleresca ajudat per la germana del marqués, [[Güelfa]].

El tercer llibre narra el viatge de Curial al [[Orient Pròxim|Pròxim Orient]], el llarg captiveri a Tunis durant el qual la donzella Càmar se suïcida per ell i el retorn a Montferrat, on troba una Güelfa més esquiva que mai. Després de diverses i nombroses cavalleries contra els turcs,, obté el perdó de Güelfa i s’hi casa.

La '''[[Història de Jacob Xalabín]]''' és un novel·la breu anònima de principis del segle XV que desenvolupa la seva acció en l’ambient cortesà de l’imperil[[Imperi Otomà|’imperi Otomà]]; la trama es desenvolupa en tres parts diferenciades:

La primera conta els amors no corresposts d’''Issa Xalabina'', jove esposa del sultà Murat, pel seu fillastre ''Jacob Xalabin''. ''Issa'' per guarir els seus mals, i aconsellada pel malvat metge jueu ''[[Quir Mossè]]'', decideix assassinar ''Jacob'' i això l’obliga a exiliar-se acompanyat pel seu amic ''Alí Paixà''.

La novel·la té la sorprenent particularitat, per l’època, de presentar als turcs de manera positiva i als cristians negativa. Tot plegat resulta un trencaclosques alhora d’esbrinar l’origen d’aquesta novel·la oriental en català, de la qual no es pot afirmar si és una traducció o obra d’algun renegat [[Català|catalanoparlant.]]