Escola de Chicago: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Afegit "Crisi de l'Escola" |
||
Línia 4:
== Història ==
Al sorgiment de la ciutat de Chicago, la major part dels edificis (tant públics com privats) es van construir en fusta, seguint la tècnica del ''balloon frame;'' aquest sistema està basat en una estructura feta de llistons de fusta d'una determinada mida (normalment de dos pisos d'alçada) i fixats simplement amb claus. Aquesta estructura, força robusta, permetia reduir el temps de construcció, així com l'especialització de la mà d'obra.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Benevolo|nom=Leonardo|títol=Historia de la arquitectura moderna|url=|edició=6ª ed|llengua=|data=1987|editorial=Gustavo Gili|lloc=Barcelona|pàgines=243-244|isbn=8425207975}}</ref>[[Fitxer:Home Insurance Building.JPG|miniatura|''Home Insurance Building'', William Le Baron Jenney, 1885.]]
El [[1871]] la ciutat de [[Chicago]] va sofrir un [[Gran incendi de Chicago|incendi]] gravíssim que la va destruir gairebé per complet, la qual cosa suposà haver de tornar a aixecar-la de nou. Aquesta necessitat de crear nous edificis, va donar peu a l'aparició de la denominada '''Escola de Chicago'''. Després d'aquest incendi, els arquitectes i enginyers van començar a substituir les cases individuals de fusta per edificis de diverses plantes d'alçada, amb els quals podien proporcionar habitatge a més gent en menys espai construït;<ref>{{Ref-llibre|cognom=Giedion|nom=Sigfried|títol=Espacio, tiempo y arquitectura: el futuro de una nueva tradición|url=|edició=6ª ed.|llengua=|data=1982|editorial=Dossat|lloc=Madrid|pàgines=392|isbn=8423703754}}</ref> en aquest sentit, sorgeix un nou concepte arquitectònic; el [[gratacel]]. Chicago és una ciutat emergent, per això es produeix una gran especulació sobre el terreny i una gran demanda de construcció. La solució que s'adopta és la construcció en vertical: molts pisos elevats sobre una planta reduïda. Es van començar a construir edificis amb un nombre de pisos que mai s'havia arribat a aconseguir; estem parlant d'edificacions que podia oscil·lar entre els 10 i els 16 pisos d'altura. Paral·lelament a l'aparició dels [[gratacel]]s, apareixeran els primers [[Ascensor|ascensors elèctrics.]]▼
=== Orígens ===
L''''Escola de Chicago''' està integrada per un conjunt d'arquitectes, principalment procedents d'Europa, que varen arribar a la ciutat per donar resposta al greu incendi que va arrasar amb la majoria de les cases; en aquest context es deixen de banda els edificis de pedra i fusta, que tenien murs molt grossos, i l'arquitectura es veu dominada per les estructures de ferro recobertes. Una altra innovació seran les finestres corregudes que ocuparan la major part de les façanes dels edificis, que prefigura el que més endavant es denominarà ''[[mur cortina]]'' i que trobem, per exemple, en l'[[edifici de la Bauhaus]] a Dessau.▼
▲El [[1871]] la ciutat de [[Chicago]] va sofrir un [[Gran incendi de Chicago|incendi]] gravíssim que la va destruir gairebé per complet, la qual cosa suposà haver de tornar a aixecar-la de nou. Aquesta necessitat de crear nous edificis, va donar peu a l'aparició de la denominada
▲L
[[Fitxer:Government Building, France — Official Views Of The World's Columbian Exposition — 73.jpg|miniatura|Edifici francès a l'Exposició, per Arnold & Higinbotham.]]
<br />
=== Crisi de l'Escola ===
L'apogeu de l'Escola de Chicago es va veure truncat per la celebració de l'[[Exposició Universal de 1893|Exposició Universal de Chicago]] de 1893, també coneguda com ''World's Columbian Exposition.'' <ref>{{Ref-llibre|cognom=Giedion|nom=Sigfried|títol=Espacio, tiempo y arquitectura: el futuro de una nueva tradición|url=|edició=6ª ed|llengua=|data=1982|editorial=Dossat|lloc=Madrid|pàgines=410|isbn=8423703754}}</ref> L'Exposició, dissenyada per Daniel Burnham i [[Frederick Law Olmsted]], seguia l'estètica classicista de l'Escola de Belles Arts de París, i aquest neoclasicisme va tenir un profund èxit en el públic i els artistes, que van començar a çercar l'ideal de bellesa que proposaba aquest estil.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Giedion|nom=Sigfried|títol=Espacio, tiempo y arquitectura: el futuro de una nueva tradición|url=|edició=6ª ed|llengua=|data=1982|editorial=Dossat|lloc=Madrid|pàgines=411|isbn=8423703754}}</ref>
[[Fitxer:Merchant Tailors Building — Official Views Of The World's Columbian Exposition — 58.jpg|miniatura|''Merchant Tailors Building'', Solon Spencer Beman, a l'Exposició Universal de 1893.]]
Hi va haver alguns arquitectes, com [[Louis Henri Sullivan|Sullivan]], que no es van sumar a aquesta nova moda classicista, però la seva fama com a arquitectes es va anar apagant.
Si bé aquest estil neoclàssic ja venia presentant-se des dels anys 80 d'aquest segle, l'Exposició va ficar punt i final a la popularitat de l'Escola de Chicago i a l'arquitectura americana.
<br />
== Característiques generals ==
A la majoria dels edificis pertanyents a l
* Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de [[ferro]]) que permet augmentar l'alçada dels edificis sense tenir que fer grans murs o pilars.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Benevolo|nom=Leonardo|títol=Historia de la arquitectura moderna|url=|edició=|llengua=|data=1987|editorial=Gustavo Gili|lloc=Barcelona|pàgines=245|isbn=8425207975}}</ref>
* Ús del [[pilar (arquitectura)|pilar]] de [[formigó]] com a suport o fonament. Serà la solució al desafiament de construir sobre un terra sorrenc i fangós. Respecte als fonaments, també varen desenvolupar el anomenat «''Chicago caisson''».<ref name=":0" />
*[[Fitxer:2006-03-30 2240x1680 chicago school windows.jpg|miniatura|''Chicago windows'']][[finestra|Finestres]] esteses horitzontalment per tota la façana, la famosa «''Chicago window''».<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Giedion|nom=Sigfried|títol=Espacio, tiempo y arquitectura: el futuro de una nueva tradición|url=|edició=6ª ed
* Desapareix la diferenciació entre arquitectura i enginyeria.<ref name=":1" />
*Possible eliminació dels murs de càrrega (gràcies a aquesta estructura metàl·lica).
Linha 24 ⟶ 35:
===Autors de l'Escola de Chicago===
[[Fitxer:Monadnock.jpg|miniatura|''Monadnock Building,'' Burnham & Root, 1891.]]
Tot això succeeix als [[EUA]] i no a [[Europa]] perquè és al nou continent on la referència històrica té menys pes i importància.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Hitchcock|nom=Henry Russell|títol=Arquitectura: siglos XIX y XX|url=|edició=|llengua=|data=1981|editorial=Cátedra|lloc=Madrid|pàgines=359-360|isbn=9788437624464}}</ref> Europa sempre tendeix a
* '''Henry Hobson Richardson''' (1838-1886): autor del ''Marshall Field Wholesale Market'', no és un edifici que compti amb massa pisos però ja comença a despuntar entre els altres. L'exterior de l'edifici és molt senzill (es realitza una lliure interpretació del romànic europeu). Els murs són consistents, de pedra no polida (tradició constructiva de Massachusetts), però els ''vans'' (finestrals) estan complint la funció de captar la llum. Podem destacar la utilització de diferents formes i mides. L'estructura rotunda, en el seu caràcter sòlid i unitari, el fa sobresortir i afirmar la seva individualitat en el caos urbà que l'acull. Aquest edifici, influència de la simplicitat del [[Pla hipodàmic|plà hipodàmic ortogonal]], permetia afegir tots els nivells de pisos que l'estructura suportés.
Linha 47 ⟶ 58:
* FREIXA, Mireia (1982). ''Fuentes y documentos para la Historia del Arte. Las Vanguardias del siglo XIX.'' Bacelona: Gustavo Gili, pp. 120-132.
* GIEDION, Sigfried (1982). ''Espacio, tiempo y arquitectura: el futuro de una nueva tradición.'' Madrid: Dossat, pp. 383-412.
* HITCHCOCK, Henry Russell (
* KRUFT, Hanno-Walter (1990). ''Historia de la teoría de la arquitectura''. Madrid: Alianza, pp. 597-625.
* MORRIS, William (1977). ''Arte y sociedad industrial: antología de escritos.'' Valencia: Fernando Torres Editor.
| |||