Regne de Xipre: diferència entre les revisions

m
cap resum d'edició
(enllaç)
mCap resum de modificació
{{Estat desaparegut
|nom_oficial = ''Regne llatí de Xipre'' <br/>{{polytonic|Βασίλειο της Κύπρου}}
|nom_complet =
|nom_comú =
|aclaració_mapa =
|idioma = [[francès]], [[grec]]
|religion = [[Catòlica Romana|catolicisme llatí]]<br/>[[Església Ortodoxa de Xipre|ortodòxia grega]]
|capital = Nicòsia
|currency =
|government_type = [[monarquia]] <br/> '''Rei de Xipre i de Jerusalem'''
}}
El '''Regne de Xipre''' va ser un regne catòlic establert a l'illa de [[Xipre]] després de la [[tercera croada]], al final de l'[[edat mitjana]], entre el [[1192]] i el [[1489]]. El seu govern va estar dominat per la dinastia francesa de [[casa de Lusignan|Lusignan]], que convertí aquest regne en un bastió occidental després dels fracassos a les [[croades]]. També fou la seu de l'[[Orde Teutònic]].
Després de la mort d'Amalric, el regne va passar a les mans d'una sèrie de joves que creixien ja com reis. La família d'Ibelín, que havia tingut molt poder a Jerusalem abans de la seva caiguda, va actuar com a regent durant els primers anys. El [[1229]], els [[Ibelin]] van ser expulsats del poder per l'emperador [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]], que portà la lluita dels [[güelfs i gibel·lins]] a l'illa. Els partidaris de Frederic van ser derrotats el [[1233]], encara que el conflicte va continuar a Israel i a Europa. Els descendents de Frederic van continuar governant com a reis de Jerusalem fins al [[1268]], quan [[Hug III de Xipre]] va reclamar el títol i el territori d'[[Acre (Israel)|Acre]] després de la mort de [[Conrad III de Jerusalem]], unint així els dos regnes.
 
Els territoris d'Israel foren finalment perduts el [[1291]] durant el regnat d'[[Enric II de Xipre|Enric II de Jerusalem]], encara que els reis de Xipre van continuar reclamant-ne el títol. Igual que Jerusalem, Xipre tenia una ''[[''Haute Cour'' de Jerusalem|''Haute Cour'']]'' (Tribunal Superior), encara que menys poderós del que existia a Jerusalem. L'illa era més rica que Jerusalem i socialment més feudal, de manera que el rei posseïa un major tresor personal, que li assegurava més independència respecte a la ''Haute Cour''. La família de vassalls més important va ser l'estesa Casa d'Ibelin. No obstant això, el rei sovint entrava en conflicte amb els comerciants italians, ja que Xipre s'havia convertit en el centre del comerç europeu amb Àfrica i Àsia després de la caiguda d'Acre el [[1291]]. Finalment, el [[segle XIV]], el regne visqué el domini creixent dels comerciants [[Gènova|genovesos]]. Així, Xipre es va posicionar del costat del Papat d'Avinyó en el [[Gran Cisma d'Occident]], amb l'esperança que els francesos serien capaços d'expulsar els italians. Després, el 1426, els [[mamelucs]] van obligar el regne a fer-los tribut. Els monarques posteriors van perdre gradualment la independència fins que [[Caterina Cornaro]], l'última reina, es va veure obligada a vendre l'illa a [[República de Venècia|Venècia]] el [[1489]].
 
==Reis de Xipre==