Escola de Chicago: diferència entre les revisions

Si bé l'abandonament de la construcció de cases individuals va suposar un primer pas cap a l'la industrialització de les ciutats i a l'edificació de grans gratacels, va sorgir un moviment que va reaccionar contra aquesta evolució i que optava per les cases particulars unifamiliars com a l'habitatge òptim; aquest grup reaccionari tenia com a referència a [[Frank Lloyd Wright]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Giedion|nom=Sigfried|títol=Espacio, tiempo y arquitectura: el futuro de una nueva tradición|url=|edició=6ª ed|llengua=|data=1982|editorial=Dossat|lloc=Madrid|pàgines=394|isbn=8423703754}}</ref>

A principis dels anys 80 va aparéixeraparèixer a Chicago Louis Sullivan, amb un coneixement de l'estil academicista de l'Escola de Belles Arts de París i veient Chicago com una oportunitat per desenvolupar un estil propi, sense tradicions que el dictaminin.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Hitchcock|nom=Henry Russell|títol=Arquitectura: siglos XIX y XX|url=|edició=|llengua=|data=1981|editorial=Cátedra|lloc=Madrid|pàgines=360|isbn=9788437624464}}</ref> El primer gran edifici de Sullivan, i on comença a incorporar una ornamentació molt seleccionada, és l'''Auditorium'', amb colaboraciócol·laboració d'Adler (1887-89). En aquesta obra, Sullivan comença a aproximar-se a allò que uns anys després denominaràn a Europa [[Modernisme|''Art Nouveau''.]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Hitchcock|nom=Henry Russell|títol=Arquitectura: siglos XIX y XX|url=|edició=|llengua=|data=1981|editorial=Cátedra|lloc=Madrid|pàgines=362-363|isbn=9788437624464}}</ref> Un exemple d'aquest tipus d'ornamentació resideix en el sòcol del [[Carson, Pirie, Scott and Company Building|Carson, Pirie Scott & Co. Building]], que presenta una decoració amb ferro fos.

* Leiter Building (18891879), W. Le Baron Jenney.

* Home Insurance Building (1885), W. Le Baron Jenney.

* Reliance Building (1894), Burnham & Root.

* [[Carson, Pirie, Scott and Company Building]] (1899-1906), L. Sullivan.