Escola de Chicago: diferència entre les revisions

* '''William Le Baron Jenney''' (1832-1907): Es considera el fundador de l'Escola de Chicago. Va projectar l'edifici ''Home Insurance Company Building'' el 1884, sent considerat el primer edifici construït amb esquelet de ferro, malgrat que algunes de les seves parets tenien funció sustentadora. L'''Home Insurance Company Building'' inaugura els dubtes estètics per acomodar les plantes d'oficines en una tipologia com a aquesta, que no tenia precedents. Hi havia la necessitat de concentrar a més gent en menys espai i així va sorgir aquest edifici, que es va convertir en el primer amb deu plantes.

*'''[[Louis Henri Sullivan]]''' (1856-1924): va treballar al taller de Le Baron Jenney, on va descobrir la nova arquitectura. Més tard viatja per Europa i coneix l'academicisme francès, que rebutja totalment. Va col·laborar amb Dankmar Adler en la construcció de diversos edificis a Chicago, com l'''Auditorium Building'' (1889).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Freixa|nom=Mireia|títol=Fuentes y documentos para la Historia del Arte. Las Vanguardias del siglo XIX.|url=|edició=|llengua=|data=1982|editorial=Gustavo Gili|lloc=Barcelona|pàgines=120-121|isbn=842521114X}}</ref> La seva teoria de l'arquitectura és molt complexa i personal, de tal manera que uneix idees molt diverses com el [[transcendentalisme]] americà, [[Idealisme alemany|l'idealisme alemany]] i el [[Racionalisme arquitectònic|racionalisme]]. Tanmateix, va desenvolupar les idees naturalistes d'Horatio Greenough, basades en l'aplicació de l'estructura corporal dels animals en l'àmbit de l'arquitectura; és a dir, establir un esquelet adequat per als edificis (d'acer o de ferro).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Kruft|nom=Hanno-Walter|títol=Historia de la teoría de la arquitectura|url=|edició=|llengua=|data=1990|editorial=Alianza|lloc=Madrid|pàgines=602|isbn=8420679968}}</ref> Per a Sullivan, la funció de l'edifici ha de determinar la seva estructura (és a dir, la seva forma i organització), i la funció ve determinada per diversos factors naturals, socials, intel·lectuals i de la necessitat humana.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Kruft|nom=Hanno-Walter|títol=Historia de la teoría de la arquitectura|url=|edició=|llengua=|data=1991|editorial=Alianza|lloc=Madrid|pàgines=619|isbn=8420679968}}</ref> Sullivan veu l'ornamentació arquitectònica com un luxe, no com una necessitat, i com un element que depèn directament de la funció de l'edifici.<ref name=":2" />

 

=== Edificis més destacats ===