Motor Stirling: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -tot tipus de +tota mena de
m Ampliació d'informació sobre usos de l'article i algun link.
Línia 7:
 
Originalment concebut l'any 1816 com un motor principal industrial per rivalitzar amb la màquina de vapor, el seu ús pràctic va quedar limitat durant més d'un segle a aplicacions domèstiques i motors de baixa potència.<ref>T. Finkelstein; A.J. Organ (2001), Chapters 2&3</ref>
Aquest motor, de gran antiguitat, continua en investigació gràcies a la versatilitat de les fonts d'energia utilitzables pel seu funcionament, ja que necessita sols una font de calor externa al cilindre, fent possible emprar una gran varietat de fonts energètiques (energia solar tèrmica, tota mena de combustibles, ús de la biomassa, energia geotèrmica, etcèteraaixí com amb aplicacions a l'espai exterior, aprofitant la diferència de temperatura entre exterior i interior del modul o d'una font de calor de radioisòtops).<ref>{{Ref-web|url=https://tec.grc.nasa.gov/rps/|títol=Radioisotope Power Systems (RPS) Program {{!}} Thermal Energy Conversion|consulta=2019-01-30|llengua=en-US}}</ref>
 
==Funcionament==
Línia 19:
 
El motor Stirling es caracteritza per la seva alta eficiència en comparació amb les màquines de vapor,<ref>[http://www.bekkoame.ne.jp/~khirata/academic/kiriki/begin/general.html Sirling engines capable of reaching 40% efficiency]</ref> un funcionament silenciós, i la facilitat amb què es pot utilitzar gairebé qualsevol font de calor. Aquesta compatibilitat amb les fonts d'energia alternatives i renovables ha estat cada vegada més important a mesura que pujava el cost dels combustibles convencionals, i també a la llum de les preocupacions, com ara el [[pic petrolier|pic de producció de petroli ja passat]] i el [[canvi climàtic]]. Aquest motor és actualment d'interès com a nucli de les unitats microcombinades de calor i energia, és a dir de [[cogeneració]], en les quals és més segur i eficient que una energia de vapor.<ref>Sleeve notes from A.J. Organ (2007)</ref><ref>F. Starr (2001)</ref>
 
També es utilitzat en usos industrials i científics per a generar calor o fred en equips criogènics (temperatures inferiors a 170º sota zero), tot invertint el cicle, accionant l'eix amb un motor i aconseguint la diferència tèrmica a les càmeres del motor stirling. I ja plantejat com a font d'energia per a automòbils híbrids als anys 1970 per la Nasa.<ref>{{Ref-web|url=https://mstirling.wordpress.com/|títol=Desarrollos de Motores Stirling|consulta=2019-01-30|llengua=es-ES}}</ref> El motor stirling es també utilitzat com a sistema auxiliar de propulsió o generació en àmbits com la marina i enginys espacials.
 
== Referències ==