Combustible: diferència entre les revisions

Pròpiament la reacció de les [[central nuclear|centrals nuclears]] no és cap combustió sinó que es basa en la [[fissió nuclear]]. Per analogia els materials radioactius usats en la fissió per produir [[energia nuclear]] s'anomenen [[combustibles nuclears]]. Malgrat que teòricament qualsevol substància podria alliberar aquest tipus d'energia sota unes determinades circumstàncies, els combustibles nuclears són únicament aquells que permeten un rendiment elevat. El més comunament emprat és l'Urani-235, present a l'[[urani]] natural i, en més proporció, a l'[[urani enriquit]], del qual s'extreu l'energia per [[fissió nuclear|fissió]]. El major problema que presenta és que els residus d'aquesta reacció són igualment [[radioactivitat|radioactius]] i s'han d'emmagatzemar en abocadors tancats o dipòsits sota terra o enterrats sota el [[mar]]. Un combustible nuclear que es fa amb part de residus d'altres centrals és el [[MOX]], amb un 7% de [[plutoni]] i un 93% d'urani "empobrit", malgrat que aquest ús del plutoni afavoreix la proliferació de l'[[armament nuclear]], més si sabem que no totes les centrals nuclears el poden usar.

 

 

Actualment hom està intentant controlar la [[fusió nuclear|fusió]] d'alguns [[isòtop]]s d'[[hidrogen]] com el [[triti]] o el [[deuteri]] per a obtenir energia nuclear a partir d'ell com a combustible, una substància relativament abundant a l'[[aigua]] més accessible que l'urani que requereix [[mineria]]; a més que donaria elements no perillosos ni [[contaminant]]s; però de moment encara no s'ha aconseguit regular el procés de fusió, sobretot per la dificultat de contenir el combustible durant la reacció, ja que l'hidrogen es presenta en estat gasós mentre que els combustibles nuclears convencionals són sólids.