Jurtxets: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Canvi de "juchen" per "jurtxets" (a la GEC apareix així)
Acabant de substituir jurchen per jurtxets
Línia 1:
{{Grup humà}}
Els '''jurtxets''' ([[xinès tradicional]]: 女眞, transcrit ''jou-tchen''; [[xinès simplificat]]: 女真; [[pinyin]]: ''nǚzhēn''; transcripció arabopersa ''jurtxe'') fou un poble [[tungús]] de [[Manxúria]] que va habitar la regió al voltant del riu [[Amur]], que actualment marca la frontera oriental entre [[Rússia]] i la [[Xina]]. Els jurtxets passarien a ser coneguts a partir del [[segle XVII]] amb el nom de manxús. La identitat nacional manxú va ser una creació de [[Hung Taiji]], governant jurchenjurtxet que va heretar l'Estat unificat pel seu pare Nurhaci i que va establir la darrera dinastia imperial xinesa, la [[dinastia Qing]]. A causa de la seva condició de terra originària dels jurchenjurtxets o manxúmanxús, l'extrem nord-est de la Xina passaria a ser coneguda amb posterioritat com a Manxúria.
 
 
== Unificació i conquesta de Liao ==
Per liquidar als [[kitan]] l'emperador xinès Houei-tsong (1101-1125) va decidir cridar a bàrbars més llunyans. Els [[Liao]] (la dinastia dels kitan) estaven prou adaptats a la cultura xinesa per ser uns veïns acceptables però no era el cas del poble que vivia més enllà, als boscos de l'[[Ussuri]] i nord-est de [[Manxúria]], coneguts com els jurtxets. L'ambaixador xinès que els va visitar el [[1124]]-[[1125]] els descriu com a verdaders bàrbars amb la residència del khan rodejada de bestiar i en mig de les pastures, sense cap edifici, ni carrer, ni parets; elsel khan seia en un tron cobert de dotze pells de tigre, i es feien festes bàrbares amb beguda, música, dansa, pantomimes de caceres i de combats i dones fent jocs de llums amb els miralls.<ref>Chavannes,'' Voyageurs chinois chez les Khitan et les Jou-tchen,'' J. A. 1897, I, 378; Wieger, ''Textes historiques'', II </ref> Just llavors els jurtxets estaven sent organitzats per un cap enèrgic de nom A-kou-ta, del clan reial Wan-yen ([[1113]]-[[1123]]).<ref> Wan-yen podria ser la transcripció al tungús de la paraula xinesa "''wang''", equivalent a rei o príncep, segons la hipòtesi de Pelliot </ref>
 
Després de l'aliança amb els xinesos,<ref> es va establir que el regne Liao es repartiria entre xinesos i jurtxets</ref> el [[1114]] es va revoltar contra el rei kitan i va llançar a la seva horda a la conquesta del regne Liao, cosa que va fer en nou anys: [[Ning-kiang]] (al sud de la moderna [[Harbin]] a la riba d'un afluent del Sungari) el [[1114]], [[Leao-yang]] el [[1116]] (després d'aquesta ciutat tota Manxúria va passar als jurtxets). [[Lin-huang]] (capital septentrional dels kitan, al nord del modern [[Jehol]]) el [[1120]]; [[Ta-ting]] (capital central) i [[Ta-t'ong]] (al nord del [[Shanxi]]) el [[1122]]. [[Pekín]] havia de passar a la Xina segons els termes del tractat entre l'Imperi i els jurtxets, però els xinesos no van poder ocupar la ciutat i finalment foren els bàrbars els que ho van fer ([[1122]]) però la van entregar a la Xina el [[1123]]. El rei jurtxet, A-kou-ta va morir el [[1123]] i el va substituir el seu germà Wou-k'i-mai (1123-1135) que era molt ambiciós. El darrer rei kitan Ye-liu Yen hi es va refugiar a la zona de Kuku-khoto i va tractar de resistir a la comarca de Wou-tcheou ([[1124]]) però fou derrotat diverses vegades i finalment capturat el [[1125]].
 
== Dinastia Jin (Kin) ==
Línia 56:
El principal general que va restar a territori Jin fou Muqali o Muquli, un dels seus millors oficials, però amb forces reduïdes (uns 23.000 homes i uns 20000 auxiliars indígenes<ref> Barthold dona la xifra total de 62.000</ref>). El [[1216]] el general Samuqa<ref> un ''bagadur'' de la tribu dels saldji'ut </ref> va separar el Shensi i el Honan per l'ocupació de Tong-kuan que dominava la vall del riu Groc; però fou una conquesta temporal, ja que els Jin després la van recuperar com van fer amb la major part dels seus antics territoris excepte Pequín.
 
Llavors Muqali va agafar la direcció de les operacions i en una campanya de set anys ([[1217]]-[[1223]]) en els que va aconseguir reduir altre cop als Jin al [[Honan]]:<ref>''Yuanshi'', traduït per Krause </ref> el [[1217]] es va apoderar de Ta-ming a [[Hopei]], fortalesa que havia resistit al mateix Genguis;<ref> però la conquesta degué ser efímera perquè el [[1220]] la fortalesa va haver de ser conquerida altre cop </ref> el [[1218]] va ocupar les capitals dels [[Shensi]], Tai-yuan i Ping-yang; el [[1220]], fou reconquerida Ta-ming, que probablement havien perdut el [[1219]] o abans, i conquerida la capital del [[Shantung]], Tsinan; aquest mateix any [[1220]] un dels seus lloctinents va ocupar Tchang-to, al nord del riu Groc; el [[1221]] foren conquerides diverses ciutats del nord del Shensi com Pao-ngan i Fu Tcheu; el [[1222]] dominaven [[Chang'an]], l'antiga capital del Shensi; el [[1223]] va reconquerir Ho Tchong (moderna Pu tchetou), a l'angle sud-oest del Shansi a un colze del [[riu Groc]], que ja havien conquerit abans però els Jin havien recuperat en un atac sorpresa. En aquesta darrera operació va morir Muqali; després de la mort del general els Jin van recuperar Ho Tchong i la lluita en aquesta zona, farcida de petites fortaleses, va esdevenir una inacabable guerra de setges. Ara els mongols es comportaven millor en els setges degut a l'ajut d'auxiliars kitankitans i jurchenjurtxets passats al seu bàndol, i pels serveis d'algun enginyers xinesos, però en general els Jin van recuperar terreny.
 
A més de conservar el Honan a l'entorn de Kaifong, després de la mort del general Muqali, els jurchenjurtxets van ocupar la conca del Wei (Shensi central) incloent la plaça forta de Tong-kuan que protegia l'entrada al Honan, i la fortalesa de Ho-tchong (moderna P'ou-tcheu, situada enfront de l'anterior, al nord del riu Groc, a l'angle sud-oest del Shansi. El rei Jin, Nin-kia-su (Ai Tsung 1223-1234)<ref> el nom donat pels historiadors xinesos derivava de ''nangkiyas'' que els mongols donaven als xinesos (''nikasa'' en manxú) que l'havien agafat al seu torn dels mateixos jurtchen, que anomenaven als song xinesos com a Nan-kia, és a dir gent del sud, segons assenyala M. Pelliot a ''Nankias'', J.A., 1913 </ref> podia aspirar a mantenir el regne. El [[1231]] però els mongols van reprendre l'ofensiva i van ocupar les viles del Wei; Ping-leang, Fong-siang i altres; per la campanya del [[1232]] i al no poder forçar el pas de Tong-Kuan, el van rodejar pel nord-est i sud-oest, i mentre [[Ogodai]] amb màquines de guerra ocupava Ho-tchong i creuava el [[riu Groc]], el seu germà [[Tului]] dirigia 30000 homes pel sud-oest entrant deliberadament en territori de la [[dinastia Song]], i d'allí cap a la vall del Wei i l'alt Han, ocupant Han-tchong i descendent cap al [[Setchwan]] per la vall del Kia-ling assolant el districte de Pao-ning i després girant al nord-est per la vall mitjana de l'Han (que va creuar el [[31 de gener]] de [[1232]]) i va aparèixer a territori Jin al sud de l'[[Honan]] pel costat de Nan-yang.
 
Mentre [[Ogodai]] després de conquerir Ho-tchong, va creuar el [[riu Groc]] i va entrar també a [[Honan]] pel nord (febrer del [[1232]]), trobant a l'altre exèrcit a Kiun-tcheu, on pocs dies abans Tului havia derrotat als Jin.<ref> A Tului l'acompanyaven els generals del seu pare, Chigi-qutuqu i Tuqulqu-tcherbi, aquest darrer germà del gran general Bo'ortchu</ref> Els Jin van oferir una resistència molt forta; els generals es deixaven executar abans que unir-se al conqueridor. Els mongols van ocupar finalment Tong-kuan (març de [[1232]]); [[Subotai]] fou encarregat de conquerir Kaifong que finalment va ocupar després d'una llarga resistència, el maig del [[1233]]. La ciutat no fou destruïda per consell de Ye-liu Tch'ou ts'ai.