Encunyació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m correcció |
||
Línia 6:
A partir del segle XVI s'introdueix la tècnica de l'encunyació per [[laminació]], en que una làmina de metall passa entre dos cilindres gravats amb les cares de les monedes. Després de la impressió encar s'havia de retallar. Els laminadors eren accionats per força [[molí hidràulic|hidràulica]] o animal. Des de [[1850]] van aparèixer les premses mecàniques. Les premses modernes continuen segons aquest principi.
L'encunyació del [[cantell]] era de gran importància, sobretot quan les monedes són de [[metall noble]].<ref name =fnmt>{{ref-web|url =http://www.fnmt.es/ca/coins |títol = Moneda circulant - Procés d'encunyació| consulta = octubre de 2016|editor =Real Casa de Moneda Fábrica Nacional de Moneda y Timbre}}</ref> Les monedes antigues portaven l'encuny per ambdues cares, amb el qual el sobirà o l'autoritat garantia el pes de la moneda, però quedaven unes vores més o menys grans i irregulars. Una manera de robatori era retallar moneda, i revendre les escorialles de metal noble o
|