Diferència entre revisions de la pàgina «Estatut d'autonomia»

m
 
La iniciativa pot vindre del Senat, el Congrés dels Diputats i el [[Govern d'Espanya]].{{sfn|Viciano|2005|pp=63-65}} En els estatuts d'autonomia d'Astúries, La Rioja, Madrid i Múrcia la inicitiva pot provenir d'un nombre de municipis: Múrica (un terç), Astúries (2 terceres parts), La Rioja i Madrid (dos terceres parts).{{sfn|Viciano|2005|pp=74-75}} La [[iniciativa legislativa popular]] no està recollida en cap estatut.{{sfn|Viciano|2005|pp=77-78}}
 
La tramitació parlamentària en les assemblees regionals és de quatre tipus:{{sfn|Viciano|2005|pp=84-85}}
*Casos de reglament parlamentari que remiteix al procediment legisltaiu ordinari (Andalusia art. 128.1, Aragó art. 151, Astúries art. 161, Balears art. 137.1, Canàries art. 143.1, Cantàbria art. 115, Castella-La Manxa art. 159, Catalunya art. 115, Galícia art. 128.1, Extremadura art. 124.1, Madrid art. 156.2, Múrcia arts. 148.1 i 141, País Valencià art. 123.1).
*Casos de procediment establit a l'estatut sense fer referència al procediment ordinari (Castella i Lleó art. 124 i La Rioja art. 113).
*El Reglament de Navarra és un cas en sí (art. 159).
*Casos que no hi ha regulació establida. És el cas basc.
 
Hi ha casos que el procediment pot estar condicionat per si és una reforma total o parcial (cas extremeny, de Cantàbria i canari).{{sfn|Viciano|2005|pp=86-87}}
:'''Reforma constitucional''' (modificació no formal)
Aquesta reforma canviaria el model del repartiment dels poders dels territoris, com seria el cas de convertir-se en un estat unitari o un estat federal o modificant la naturalesa de l'estatut o l'organització institucional de les comunitats autònomes o les llistes de competències.{{sfn|Viciano|2005|p=171}}
17.505

modificacions