Diferència entre revisions de la pàgina «Dámaso Berenguer y Fusté»

→‎Biografia: Insurrecció de Jaca|intenta infructuosament a Jaca
(→‎Biografia: error)
(→‎Biografia: Insurrecció de Jaca|intenta infructuosament a Jaca)
Processat i separat del servei per les seves responsabilitats, va ser amnistiat després del cop d'estat de [[Miguel Primo de Rivera]] (1923). En 1924 fou nomenat cap de la casa militar del rei Alfons XIII. Després de la dimissió de [[Miguel Primo de Rivera Orbaneja|Miguel Primo de Rivera]] el [[1930]], va ser nomenat [[President del govern]] el [[30 de gener]] de [[1930]]; en aquella època la situació política espanyola era complicada per la gran majoria dels espanyols eren [[republicanisme|republicans]]. Les esperances posades en aquest govern, per a la tornada a la normalitat constitucional, que popularment seria conegut com la ''dictablanda'', s'enfonsaren entre els partidaris de la república i fins i tot en els grups monàrquics que van ser marginats per la dictadura. Aquests pretenien una àmplia revisió de la legislació que s'havia dictat i la reposició en els seus càrrecs de diputats, regidors i catedràtics cessats.
 
Per tal d'apaivagar els ànims, Berenguer afirmà que el nou govern volia la pacificació del país i la volta a la normalitat constitucional, prometent, entre altres coses, la convocatòria d'eleccions generals, a la qual cosa s'oposaven els partits tradicionals, desarborats després del parèntesi dictatorial. El moviment obrer, alliberat després d'anys de repressió, incrementà les seves protestes i es produí un augment dels desordres públics. Els partits republicans s'uniren per a provocar la caiguda de la Monarquia i signaren a l'agost de 1930 el [[Pacte de Sant Sebastià]]. El desembre de 1930 un aixecament militar [[Insurrecció de Jaca|intenta infructuosament a [[Jaca]] la proclamació de la República. L'afusellament dels seus dirigents, els capitans [[Fermín Galán]] i [[Ángel García Hernández]], va provocar una onada de protestes arreu del país i la seva consideració com a màrtirs.
 
Va dimitir el [[18 de febrer]] de [[1931]], cosa que pràcticament va obrir les portes a la [[Segona República Espanyola]] ([[1931]]-[[1939]]). Va morir a [[Madrid]] el [[1953]].